El ministre de Cultura es compromet a aportar diners per a l'ampliació del MNAC
Urtasun també assegura que aquest any s'invertiran 3 milions d'euros al Museu Arqueològic de Tarragona
BarcelonaLa llista de peticions era molt llarga, segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i moltes coses han quedat al tinter durant la reunió que hi ha hagut aquest divendres amb el nou ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Entre els acords hi ha el compromís del ministre de donar suport a les inversions necessàries per fer factible l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), però no s'ha especificat com serà aquesta ajuda. D'altra banda, Urtasun s'ha compromès a dur a terme la licitació del projecte de la Biblioteca Provincial de Tarragona durant el 2024. Tanmateix, encara s'ha de decidir on s'ubicarà l'equipament. Una opció que es defensava des de Tarragona és que la biblioteca es fes a l'imponent edifici de l'antiga Tabacalera. D'altra banda, Urtasun també ha fet explícit que el seu ministeri es farà càrrec de la licitació i el pagament de 3 milions d'euros per a la museografia del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'Arqueològic, que és un equipament estatal, va tancar portes el 2018. Havia de tornar a obrir el 2020, però es va fixar com a nova data el primer trimestre del 2023. De moment, continua tancat i, fins que no pugui tornar a obrir, el museu té una exposició reduïda d'unes 200 peces al Tinglado 4 del Moll de Costa.
El ministre ha reiterat que durant aquest any, com ja s’havia acordat, es licitarà l’execució de l’obra de la Biblioteca Central de Barcelona. El ministeri s’ha compromès a consolidar l’aportació extraordinària de 100.000 euros duta a terme a l’Institut Ramon Llull 2023, institució que fins a l'any passat no rebia pressupost estatal. El ministre i la consellera també s'han posat d’acord en constituir un grup de treball per defensar la unitat de la llengua i promocionar la creació en català.
No hi ha hagut acord i, de moment, no hi ha cap previsió perquè en un futur immediat augmenti l'aportació estatal als grans equipaments culturals catalans. "Durant anys el ministeri no ha fet l'aportació que els pertocava a aquests equipaments i el seu percentatge s'ha reduït perquè el nostre ha anat augmentant. Aquesta diferència de finançament s'hauria de solucionar. A més, amb els fons europeus Next Generation s'han fet grans inversions als equipaments de Madrid que els ha permès fer passes molt potents i aquestes diferències s'haurien d'anar equilibrant", ha dit Garriga. Quan l'hi han preguntat a Urtasun, ha contestat que en aquesta reunió no s'ha especificat ni concretat res sobre aquest tema.
El quadre espoliat pels nazis
Aquesta setmana un tribunal nord-americà ha decidit, després d'un llarg procés que va començar el 2005, que el quadre Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de la pluja, de Camille Pissarro (1830-1897), espoliat pels nazis, se'l pot quedar el Museu Thyssen, un equipament públic que en tots els litigis ha tingut el suport de l'estat espanyol. Això ha estat així perquè s'ha aplicat el Codi Civil espanyol, però el tribunal nord-americà va deixar clar que Espanya hauria d'haver retornat voluntàriament aquest quadre. De fet, Espanya ha firmat els Principis de Washington i la Declaració de Terezín. Són compromisos no vinculants, però que estableixen clarament que els estats han d'arribar a solucions justes i equitatives en el cas d'art espoliat. En aquest sentit, en la compareixença d'aquest divendres Urtasun ha dit que ell hauria actuat de manera diferent: "És un procés que ve de molt lluny i hi ha una sentència al respecte que jo respecto, però si m'hagués hagut d'encarregar d'aquesta qüestió, ho hauria fet d'una altra manera".
Una altra qüestió pendent és el nomenament de la persona que haurà de dirigir la Biblioteca Nacional d'Espanya. A mitjans de setembre passat es va tancar el concurs públic i des d'aleshores el ministeri està valorant quina és la millor candidatura. Entre els candidats hi ha Carme Fenoll, que va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat entre 2012 i 2017 i que, des del 2021, és directora de l'Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya: "Ho estem acabant de valorar i aviat farem l'anunci", ha dit Urtasun.
