'Mazùt', de Baró d'Evel: els humans que albiren l’animalitat del cavall al Lliure

'Mazùt'

Teatre Lliure Gràcia. Fins al 16 de gener.

Mazùt significa canvi en grec i rus, i és també el nom d’un residu de la destil·lació del petroli, però sobretot és el títol de l’espectacle que la companyia catalanofrancesa Baró d’Evel va estrenar fa deu anys al Mercat de les Flors i que ara s’ha instal·lat al Lliure de Gràcia amb tot el paper venut. Mazùt va significar un canvi de guió de la companyia en relació a aquells lírics i poètics Le sort de dedans i Bèsties estrenats sota la carpa, però conservava l’originalitat de les híbrides propostes artístiques de Blaï Mateu i Camille Decourtye que han captivat el públic.

Mazùt va ser un canvi de camí que agafaria embranzida en els dos espectacles següents de la companyia, La i Falaise, on ja niava el treball i la recerca plàstica d’aquest Mazùt que ens arriba amb dos intèrprets diferents però no menys qualificats ni intensos que fins i tot fan servir el català en les breus intervencions textuals. Però què és Mazùt? Doncs un viatge visual i sensorial de descobriment, ben segur que diferent per a cada espectador, que té com a punt de partida les paraules dels creadors: cercar l’animalitat de l’ésser humà. Això no vol dir que Julien Cassier i Marlène Rostaing adoptin formes o sonoritats animals. De cap de les maneres. Ells són un home i una dona en una mena d’oficina on fan fotocòpies de plànols geogràfics. Però la rutina els mata i busquen la manera d'escapar-se de la cotilla humana i laboral ja sigui descomponent el cos amb el ball, fent equilibris damunt d’una taula o coronant-se amb un cap de cavall, símbol d’una animalitat temperada, tot creant sorprenents i belles imatges emparentades amb la feina de Philippe Genty. No només imatges, sinó un món sonor de gotes d’aigua que percudeixen sobre pots metàl·lics, de papers que s’arruguen i de cançons. I tot plegat embolcallant una dansa de gran fisicitat. Malgrat que ja en el tram final una de les escenes s’allarga excessivament fins a la reiteració, la poètica del conjunt mereix el fort aplaudiment d’un treball amb moments captivadors.