Per què ‘matxa’, ‘pòdcast’ o ‘trap’ s’haurien d’incloure al diccionari?

PalmaQuè tenen en comú els noms ‘matxa’, ‘crisi climàtica’, ‘salut mental’ i ‘vespreig’? I els adjectius ‘queer’ i ‘gazià’? Totes són paraules emprades avui dia en català i, enguany, han estat candidates a ser escollides com a neologisme de l’any 2025, una campanya iniciada el 2014 per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu de la convocatòria, a la qual s’han sumat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat-ésAdir, és acostar la llengua als parlants, ja que els permet expressar la seva opinió mitjançant una votació en què s’escull el neologisme que troben que s’hauria d’incorporar al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC. La creixent participació d’edició en edició demostra l’interès dels mateixos parlants per la seva llengua i, sobretot, per l’actualització del diccionari. De fet, l’IEC es compromet a considerar la paraula guanyadora com a possible nova entrada del diccionari normatiu.

Per què és important, però, que els diccionaris incorporin paraules noves o noves accepcions de realitats ja existents? En la introducció del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC2) ja es fa palesa la necessitat de revisió constant del lèxic, atès que és el nivell de la llengua més susceptible a patir canvis, tant per qüestions històriques com per contacte amb altres llengües, i que, alhora, millor pot representar la realitat “en totes les manifestacions”. En conseqüència, la capacitat de qualsevol llengua per crear paraules noves, és a dir, per generar neologismes és un indicador de la vitalitat.

Neologismes

A La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de la llengua catalana (2004), Cabré proposa tres criteris que permeten identificar i classificar els neologismes: la formació, la creació i l’àmbit d’ús. En primer lloc, pel que fa a la formació, es detecten tres vies d’integració d’unitats noves a la llengua: la creació, la formació a partir de recursos lingüístics i patrons ja interioritzats per part dels parlants i els processos de manlleu d’altres llengües. En segon lloc, es distingeix entre neologismes espontanis i neologismes planificats, en funció de qui genera una unitat neològica i amb quina finalitat. Per acabar, depenent de l’àmbit d’ús dels neologismes, segons els seus usuaris i destinataris, es diferencien la neologia general i l’especialitzada. Així, un exemple pot ser el de ‘vermuteria’, candidat a neologisme de l’any 2019, creat a partir d’un patró recurrent en llengua catalana (la unió del sufix ‘-eria’, que fa referència a un establiment, a un substantiu), espontani i d’ús general.

És habitual que en pensar què és un neologisme vinguin al cap exclusivament paraules creades per a determinats contextos o paraules exòtiques provinents d’altres llengües –sovint de l’anglès i lligades a la tecnologia–, com ‘app’, ‘tuit’, ‘trap’ i ‘phishing’. Ara bé, també hi ha casos en què les paraules que no formen part del diccionari normatiu són d’ús corrent, transparents i que tots empram. En podeu fer la prova: cercau a la versió en línia del DIEC2 els mots ‘pòdcast’, ‘friqui’, ‘quiròfan’ o ‘monodosi’. No n’obtindreu cap resposta. Passava el mateix amb ‘birra’, neologisme de l’any 2022, la qual no va ser incorporada al diccionari fins al mes de maig de l’any següent. Així, els neologismes del segon grup també es consideren neologismes lexicogràfics.

Els neologismes lexicogràfics són paraules documentades en l’ús, als mitjans de comunicació, per exemple, i no recollides als diccionaris principals o més habituals d’una llengua, no necessàriament en els normatius. És per aquest motiu que paraules conegudes pels parlants, siguin antigues o noves, també poden ser neologismes encara que s’oposin a la intuïció dels parlants sobre què és un neologisme.

Una de les principals aplicacions de l’estudi de la neologia en qualsevol llengua és l’actualització dels diccionaris. Els criteris que s’empren serveixen per determinar el que es coneix amb el nom de ‘diccionariabilitat’ dels neologismes, és a dir, la condició que presenten algunes paraules que fa que se’n prioritzi la incorporació. En el cas dels neologismes, és l’etiqueta que reben per ser unitats corrents en l’àmbit d’ús absents als diccionaris.

Evolució constant

D’aquesta manera, tot i que alguns es puguin arribar a oposar a la incorporació de neologismes al diccionari normatiu –procés que, evidentment, s’ha de fer passant una sèrie de filtres previs i aplicant-hi els criteris de diccionarització escaients–, cal recordar que les llengües s’han d’entendre, a més a més de com una realitat sociopolítica conformada per un conjunt de varietats, com un ens dinàmic i en constant evolució. Per tant, que el repertori lèxic d’una llengua pateixi canvis que s’adaptin a la realitat dels parlants és un signe de vitalitat. En certa manera, els processos de creació i incorporació lèxica en les llengües del món es podrien equiparar a la teoria de l’evolució darwinista, la màxima de la qual és adaptar-se o morir. És necessari que, per poder continuar vives, les llengües estiguin al servei dels seus parlants i siguin capaces de crear paraules que en reflecteixin el món. Sense innovació lèxica, qualsevol llengua està abocada a l’extinció.

Per no cloure el text amb una afirmació tan contundent o, si més no, pessimista, vull aprofitar per donar-vos els molts d’anys i desitjar-vos un 2026 ple de paraules noves i, si els freqüentau, un any ple de ‘vesprejos’ –neologisme de l’any 2025–, o ‘horabauxes’, que diríem a Mallorca per idiosincràsia de la llengua.