La fundació és el MacGuffin i els March la Diana. Era senzill trobar un titular adient amb què embolcar i resumir la funció. Una idea original, amb la documentació (im)pertinent, de Miquel Cruz, dirigida per Luis Venegas, escrita per Salvador Oliva i interpretada per ell mateix, juntament amb Xavi Núñez, Rodo Gener i Carme Serna. Apareixen molts personatges, que van sorgint de darrere unes pantalles i una enramellada ració de teatre gestual que dona pas al discurs a través del personatge que interpreta Xavi Núñez, un historiador, jove i d’esquerres, a qui li encomanen escriure la història de la Fundación March, amb el consegüent neguit per part del protagonista a l’hora d’acceptar l’encàrrec, cobrar molts diners, però, naturalment, acatant la veritat fundacional. Ve com anell al dit la frase del fundador: “Tothom té un preu, i si no el té és que no val res”. La 'Fundación' potser, i dic potser, no és tant un cau de corrupteles com una pàtina per emblanquinar-les, i Miquel Cruz oblida o obvia un detall significatiu, fins i tot diria que important, i és que la idea va ser de Joan Mascaró i fer-ho, una molt útil almoina per als interessos nobiliaris del contrabandista i els seus hereus, poc més o menys.
Pel que fa a la peça, barreja dos estadis, en els quals apareix el gran nombre de personatges. Per una banda, la neguitosa història de l’historiador i els seus dubtes, el cruel mirall que t’obliga a la pregunta: tu què faries en el seu lloc? Per una altra, un retrat de pinzellada densa amb el traç gruixut de la famiglia, al més pur estil Lucien Freud, és a dir, emfatitzant els defectes, subratllant les imperfeccions i fora concessions, un Salvador Oliva en estat pur, pegant amb la mà plana i fent molt renou el moment d’aixecar la catifa per mostrar la gran quantitat de brossa i misèries que volen invisibilitzar, tot i que 'misèria' no sé si ells saben com s’escriu.
Ritme trepidant mentre es van trabucant tones d’informació, que no per coneguda deixa de ser necessari sacsejar-la i, sobretot, eliminar la calç que tot ho tapa. Resulta destacable l’arbre genealògic dels continuadors de la nissaga, com també el perfil del March corresponent, que interpreta Rodo Gener, emulant l’escultura dedicada al progenitor de tot plegat que presideix la 'Fundación', obra de Pablo Serrano; o els gestos de Salvador Oliva quan interpreta el Tremulles de torn… Podria continuar, però és millor anar a veure-la tot d’una que la tornin a fer.
