Com la noblesa mallorquina va canviar l'esclavisme per l'explotació dels pagesos

L'estudi 'El declivi de l'esclavatge i el naixement de les possessions a Mallorca', fet per un equip de la UIB, la UdG i la UB, explica el fenomen

Quan l'esclavatge pren més força arreu, a partir de la segona meitat del segle XV, a Mallorca comença el seu declivi i hi pren força un model alternatiu basat en l'explotació de mà d'obra autòctona. Què ho va fer possible? Un estudi de les universitats de les Illes Balears, Barcelona i Girona ho explica, a partir de l'anàlisi dels canvis al mercat de treball i les transformacions agràries que es varen produir a Mallorca al llarg de quatre segles, des de la conquesta i el repoblament al segle XIII fins al final del XVI.

El treball, del qual és coautor el doctor Antoni Mas i Forners, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, s'ha basat en un repàs molt detallat de documentació sobre els preus agrícoles i dels esclaus, els salaris i els imposts, i la transmissió de propietats procedent dels arxius reials, de la Catedral, de col·leccions de documents notarials, de l'administració judicial i d'arxius privats dipositats a l'Arxiu del Regne de Mallorca i a l'Arxiu Capitular de Mallorca.

A grans trets, l'estudi conclou que aquest canvi de model agrari que passa d'una mà d'obra esclava a una de basada en pagesos mallorquins té l'arrel en les derrotes de les revoltes dels forans (1450-1454) i dels agermanats (1520-1523), que varen suposar la derrota pagesa davant l'aristocràcia i varen fer que la mà d'obra pagesa fos més barata que l'esclava.

L'evolució de l'esclavitud a Mallorca

L'estudi ha permès d’observar l'evolució de la mà d'obra esclava a Mallorca al llarg de quatre segles. Com ja se sabia, la conquesta de 1229 va donar lloc al repoblament de l'illa amb població procedent dels comtats catalans i a l'explotació, com a esclaus, de la població musulmana conquerida. La utilització de mà d'obra esclava va ser important al llarg dels segles XIII, XIV i durant bona part del XV, però va començar a decaure a la segona meitat del segle XV.

Ara, aquest treball ha permès comptabilitzar que a les darreres dues dècades del segle XIV, els senyors de l'aristocràcia mallorquina disposaven d'una mitjana de 9 esclaus a les seves finques i de 5,8 a les seves granges; xifres que varen continuar gairebé idèntiques a la primera meitat del segle XV, quan es disposava d'una mitjana d’11,5 esclaus a les finques i de 6 les granges.

A partir d'aleshores, aquesta xifra cau en picat fins a situar-se, a la segona meitat del segle XVI, en una mitjana d'1,3 esclaus a les finques i de 0,3 a les granges. Per tant, les dades recollides per l'estudi evidencien el declivi de l'esclavatge a Mallorca precisament quan el comerç d'esclaus anava a l'alça de la mà de la colonització europea de nous espais a l'Àfrica i Amèrica.

El motiu no resideix en la falta d'accés de l'illa al nou mercat d'esclavatge. De fet, segons detallen els investigadors, el preu dels esclaus va començar a abaixar a mesura que els colonitzadors europeus arribaven a nous territoris a l'Atlàntic i, en conseqüència, es podia accedir a un mercat encara més ampli de població esclavitzada. A més, s'han documentat diversos intents d'establir plantacions de canya de sucre a Mallorca amb mà d'obra esclava. Ara bé, aquestes plantacions varen acabar fracassant perquè les condicions agroambientals de l'illa no eren les idònies per a aquest tipus de cultiu, i no perquè no es disposàs de mà d'obra esclava suficient.

Punt clau: les derrotes pageses

En canvi, els investigadors assenyalen l'existència d'un factor que hauria estat cabdal per deixar de banda l'ús d'esclaus: l'aristocràcia disposava d'una font alternativa de mà d'obra encara més barata que els esclaus: la pagesia mallorquina. Les derrotes de les revoltes dels forans (1450-1454) i dels agermanats (1520-1523) varen suposar la derrota pagesa davant l'aristocràcia. En conseqüència, es varen generar les condicions idònies perquè es produís una acumulació encara més elevada de terres per part de la noblesa i el patriciat urbà.

“Desposseïda, la pagesia mallorquina no va tenir cap altra manera de subsistir que posar-se al servei d'aquests grans terratinents”, apunta l'estudi. I afegeix: “és aleshores quan, de la mà d'aquest procés d'acumulació de terres, apareixen les possessions mallorquines; aquestes grans finques, equivalents als masos i masies del Principat, es convertiren, a partir del segle XVI, en una peça cabdal de l'economia mallorquina i substituïren els esclaus per pagesos empobrits com a força de treball estable”.

El nou model agrari mallorquí

Tot plegat, segons els investigadors, va fer desenvolupar un model de gestió del treball agrari propi de Mallorca amb un element característic que el diferenciava d'altres regions mediterrànies i atlàntiques: la presència de mà d'obra femenina, especialment important en la collita d'oliva, que exigia una mobilització intensa de la força de treball en determinats períodes de l'any.

Així, l'estudi posa de manifest que l'aparició de les possessions mallorquines, que ara han esdevingut un element patrimonial amb molt de pes en la identitat del paisatge rural, va ser el resultat d'un procés complex fruit de les derrotes pageses dels segles XV i XVI, que va donar lloc a l'aparició d'una nova classe de pagesos desposseïts, els quals substituïren els esclaus com a mà d'obra al servei dels grans terratinents.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF