La Mallorca del XIX, terra de liberals

PalmaA principis del segle XIX, Europa vivia escindida entre un passat, el de l’Antic Règim -monarquia absolutista, feudalisme, estructura fèrriament jerarquitzada de la composició social-, el qual es resistia a perdre el poder i desaparèixer, i un projecte de modernitat, hereu de l’enciclopedisme francès i de la Revolució de 1789, representat pel liberalisme. Espanya va ser un dels països on més fortes foren les disputes i tensions entre una i altra visió de la societat i la política, i on més presència va tenir, almenys durant el primer terç del XIX, la ideologia liberal. Fins ara s’havia considerat, en part per les reflexions i estudis de Miquel dels Sants Oliver, que, a Mallorca, el pes del liberalisme havia estat menor, gairebé residual. La historiadora Isabel Peñarrubia, autora dels llibres El Sexenni Democràtic (1869-1875) i Mallorca davant el centralisme (1868-1910), entre altres, desmenteix aquesta visió d’una Mallorca unànimement conservadora, i ho fa mitjançant un estudi de títol explícit, Els primers demòcrates. Diccionari biogràfic del liberalisme mallorquí (1808-1837), publicat per Documenta Balear. Peñarrubia hi reconstrueix i analitza la figura i la trajectòria de nombroses figures liberals rellevants o significatives.

Moderats i progressistes

Peñarrubia, que se centra en el període que abasta des de la Guerra del Francès (1808) fins al 1837, distingeix entre dues classes de liberals: els moderats i els progressistes, també coneguts com “exaltats”. Tant els uns com els altres tenien com a referent la Constitució de Cadis de 1812 i “defensaven el mateix model econòmic, eren partidaris del lliurecanvisme enfront del proteccionisme”. Un dels punts de discòrdia era respecte del model de representativitat. “Mentre que els liberals progressistes, d’on acabarien sorgint els demòcrates i més tard els republicans federals, volien un sufragi obert, que inclogués les classes populars, els liberals moderats eren favorables a un sufragi més restringit, només obert a la noblesa, el clergat i la burgesia comercial”. Un dels motius de convergència entre uns i altres era el que tenia a veure amb les diverses formes de llibertat -de premsa, d’expressió, de confessió religiosa…-, que tots defensaven.

Per sectors socials, Peñarrubia veu diferències considerables entre els dos tipus de liberals, units en l’aversió contra l’enemic comú -l’absolutisme de l’Antic Règim-, però amb interessos i ambicions divergents. “Els liberals progressistes o exaltats solien ser homes que provenien del sector del comerç marítim de l’illa -naviliers, pilots…-, mentre que els liberals moderats connectaven molt més amb els terratinents”, explica Peñarrubia. “Això sí”, matisa, “tant als uns com als altres te’ls trobes en les mateixes societats patriòtiques i secretes, com en les societats de comuners, federats i maçons, que era la més nombrosa”. A més, confluïen en les milícies nacionals i en les principals institucions de l’illa: “en la Universitat Lul·liana, aleshores Literària, la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Palma…”. Peñarrubia també revela que, en la Mallorca d’inicis del XIX, hi havia liberals fins i tot en els estaments tradicionalment associats al conservadorisme més intransigent, com ara el clergat i l’exèrcit. “Molts clergues eren liberals i estaven molt al dia de la ciència i les filosofies més avançades de l’Europa de l’època. I als clergues absolutistes, molts dels quals ho eren com a reacció a la desamortització i els exclaustraments, el bisbe Bernat Nadal els amonestava quan predicaven segons quines idees”.

Amics del País

Una associació que va ser clau en el desenvolupament del liberalisme a Mallorca fou la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, formada per nobles, clergues i burgesos, i sorgida “de les tertúlies que es feien, devers els anys 1760-1770, a casa de Bonaventura Serra”. Els integrants d’aquella tertúlia tenien relació amb enciclopedistes com D’Alembert i amb reformistes il·lustrats com Campomanes. Això indica, segons Peñarrubia, que el liberalisme mallorquí era propi, és a dir, “no importat de Madrid”. Per l’autora, el fet que hi hagués més liberals a Mallorca que a la resta de la Península s’explica perquè, “aquí, hi havia molta gent relacionada amb el comerç marítim”, cosa que els obligava a tenir tractes amb l’ample món i a adoptar una visió oberta sobre com s’havien de fer les coses.