Lyona: "Vaig descobrir com era el clítoris a través d'Instagram"

La il·lustradora presentarà el seu darrer llibre, 'Sex-¡oh!', a Rata Corner aquest divendres

La carrera literària de Lyona Ivanova va arrencar amb el llibre infantil 'Jo mataré monstres per tu'. Ara, 16 llibres després, ha decidit centrar la vocació divulgativa en un tema que, segons ella, també s'hauria d'ensenyar a les escoles i a casa: el sexe. Un vibrador i un 'post' a Instagram van ser les dues llavors que van donar com a fruit 'Sex-¡oh!', un manual amb el qual pretén iniciar una "revolució sexual". Amb un grapat de vinyetes en blanc, negre i rosa, l'autora aconsegueix desmuntar la tradició fal·locentrista que ha deixat en segon terme el plaer sexual femení, al mateix temps que revela les claus per redescobrir-lo. Lyona parlarà de totes aquestes qüestions, en companyia de l'actriu Clara Ingold, aquest divendres a la llibreria Rata Corner de Palma, on presentarà el nou llibre.

Com passau de fer llibres per a infants a un de titulat 'Sex-¡oh!'?

Vaig estudiar cine i després vaig començar a fer videoclips, molts dels quals eren per al grup Love of Lesbian. Amb el cantant vam fer un conte, 'Jo mataré monstres per tu', i em vaig encarregar d'il·lustrar-lo. Era la primera vegada que ho feia. Va funcionar i des d'aleshores no he aturat de fer llibres; aquest és el dessetè. Anteriorment, n'he publicat d'altres també escrits per mi, com ara 'Mis primeros primeros besos', en què explicava cada primera besada de la meva vida.

D'on surt la idea d'aquest darrer?

Em van regalar un vibrador i vaig decidir compartir-lo als 'stories' d'Instagram molt contenta. Però vaig començar a rebre missatge d'al·lotes i dones que em feien preguntes tipus "Tu et masturbes?", "Es pot fer servir en parella?" o "Creus que tindré un orgasme?". Vaig al·lucinar i vaig començar a fer il·lustracions sobre aquests temes. Arran d'això, una editora em va animar a fer un llibre. 

M'imagín que hauràs après molt.

Sí. En el procés vaig aprendre coses molt importants, com ara que científicament està demostrat que l'orgasme ens genera hormones que ens fan ser més lliures, felices i segures... Que ens empodera.

Què desencadena la vostra "revolució sexual"?

Em vaig adonar que el meu plaer sempre havia quedat en segon terme, per culpa també de l'amor romàntic. Sentia que si donava plaer a la meva parella, m'estimaria tota la vida. Acabava de quedar fadrina i vaig decidir entrar a Tinder per gaudir. Però, tot i això, no ho aconseguia, perquè les relacions continuaven sent fal·locentristes i reduïdes a la penetració. El més bonic és veure que no és un problema teu, sinó que ens han educat així.

És l'amor romàntic el gran culpable de tot?

No diria que n'és el gran culpable, però sí que ens han creat la idea que només un home ens pot fer felices, encara que nosaltres mateixes amb la mà o un vibrador ens podem donar el mateix plaer. Existeix la idea que quan coneixes l'amor de la teva vida és per sempre, i no té per què ser així. Això fa que ens reprimim en molts moments, perquè has de ser fidel. Aquest és un tema en el qual volia entrar, però dona per fer un altre llibre sencer.

Quin paper juguen les xarxes socials en tot això?

Per exemple, jo vaig descobrir com era el clítoris a través d'Instagram, gràcies a una sexòloga. És una eina que permet arribar a molts joves. La part dolenta és que també és una xarxa social molt superficial, que exigeix a la dona ser perfecta i ensenya que com més guapa siguis, més 'likes' tindràs. És una arma de doble tall, tot i que per mi ha estat molt positiva i ho veig en altres comptes feministes: es creen debats en què ens donam consells en confiança. Hi ha al·lotes que em confien coses en privat que no diuen ni a les seves mares ni a les seves amigues.

Heu rebut alguna crítica per representar només parelles heterosexuals?

No n'he rebuda cap. Volia fer un llibre des d'un punt de vista honest. Em vaig platejar mostrar relacions homosexuals, però jo no n'he viscut cap i crec que ho ha de fer gent que està en aquesta situació. Tot i això, faig esment del fet que només un 65% de les dones heterosexuals arriben a l'orgasme durant l'acte sexual, mentre que aquesta dada és del 85% entre les homosexuals. Les dones lesbianes, per exemple, són persones que han construït la seva sexualitat trencant les normes, basant la sexualitat en altres zones del cos.

És el sexe oral l'aspecte que genera més vergonya entre les dones?

Crec que n'hi ha d'altres que en generen més, com les fantasies. Fa por que pensin que ets una friqui o una porca. El sexe oral està acceptat i integrat dins les relacions sexuals. Però el fet que t'agradi que et fermin o et pixin a sobre no.

En el llibre dius que no ens han ensenyat a tenir orgasmes. No és perillós confiar això a algú?

També incideixo molt en l'autoconeixement, a mirar-te i veure com és el teu òrgan. L'hem vist a llibres, però molt poques persones agafen el mirall i miren el clítoris, la vagina, els llavis... Si un al·lot et diu que quan et fiqui el penis sentiràs plaer i després no és així, et creus que et passa alguna cosa. Però si abans has tingut una experiència amb tu mateixa, pots saber el que t'agrada.

Reivindicau que aquesta informació hauria de passar de les unes a les altres.

L'educació sexual hauria de ser a l'escola i a la família. Si els nins i nines aprenguessin de petits com funciona el sexe, que no és tenir fills, sinó que significa jugar, plaer, amor..., crec que molts problemes, com els abusos sexuals o la violència masclista, no existirien en el mateix nivell.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF