L’oportunitat perduda d’obrir el Castell d’Eivissa a la ciutadania

BarcelonaEl Castell d’Eivissa va ser un dels beneficiats de l’impuls que el Ministeri de Cultura va donar a les restauracions patrimonials als anys 80: entre el 1983 i el 1991, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, amb la col·laboració dels arquitectes Xavier Pallejà i Salvador Roig, varen fer una nova escala d’accés al recinte i varen restaurar la sala de les Voltes i les dependències que hi ha a la planta superior d’aquest espai. Entre els usos previstos hi havia un restaurant, un museu d’art contemporani i un petit hotel, però finalment l’ús hoteler es va imposar l’any 2008, quan l’Ajuntament d’Eivissa va cedir el conjunt al Ministeri de Turisme perquè hi construís un parador, les obres del qual estan aturades des de fa més de sis anys. Així i tot, tornen a ser notícia perquè la Comissió de Patrimoni ha aprovat el projecte bàsic de rehabilitació de manera preliminar.

La decisió del Consistori va deixar al calaix un avantprojecte dels quatre arquitectes per a tot el complex. En aquest nou pla, els usos hotelers es limitaven a deu habitacions, en lloc de les 70 del projecte en curs, i la resta dels espais es dedicaven a un auditori, un petit museu, una zona insitucional i una altra per a usos universitaris, entre d’altres. “El nostre objectiu era donar vida a Dalt Vila tot l’any”, afirma l’arquitecte Xavier Pallejà. “L’avantprojecte va ser novedós en aquell moment perquè incloïa un estudi de viabilitat econòmica segons el qual l’Administració recuperava la inversió en un període 15-20 anys”, explica Salvador Roig.