15/07/2021

Llibrestiu i els petits trucs per a la vida

3 min
El Llibrestiu 2021 al passeig de Gràcia de Barcelona.

BarcelonaL’Albert Pijuan fa llibres perquè de petit tenia molt mala lletra. Amb la intenció que millorés la cal·ligrafia li feien escriure cinc-centes vegades la mateixa frase. Una vegada i una altra i una altra. Va acabar-ne fart i va començar a inventar-se ell les frases i les històries que escrivia. Al Jordi Lara, ja de gran, la seva mare li va llençar els llibres d’Els Grumets de la Galera. No ho va entendre: “Sembla que el passat pesi cada vegada més. La vida t’ensenya molts trucs quan ja és tard per aplicar-los, quan els pares ja no són aquells adults de quan tu eres petit, sinó nens deformats en avis”. Pijuan i Lara s’expliquen aquestes i altres històries a La Central del Raval mentre desgranen claus dels seus llibres Tsunami i Sis nits d’agost. És el Llibrestiu, la festa que el sector del llibre ha ideat per dinamitzar-se i aprofitar l’estela del Sant Jordi d’estiu que l’any passat es va posar dempeus per intentar pal·liar la sotragada de no tenir 23 d’abril. Les llibreries posen parades al carrer i organitzen signatures, presentacions i xerrades.

A La Casa del Llibre del passeig de Gràcia hi arriba Natàlia Garriga i coincideix, no se sap si per casualitat, amb la seva antecessora, Àngels Ponsa. La consellera va després a la Documenta. L’acompanyen Joan Sala, president d’Editors.Cat, i Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors. “Si voleu fer-vos una foto, parleu amb el Josep, que és l’històric”, ho diu l’Èric del Arco, llibreter de la casa referint-se al gran Josep Cots, històric –sens dubte– fundador de la llibreria. Cots recomana a Garriga Les closques, de Laia Viñas, i li demana a veure si pot moure fils dins del gremi per aconseguir que les faixes dels llibres no tapin els títols. La consellera paga el llibre –no sense problemes amb la targeta de crèdit, que és nova– i li trasllada el prec a Tixis: “Ho comentarem als amics de L’Altra Editorial”, respon. A la zona de presentacions, hi conversen Guillem Clua i Bob Pop a tomb dels seus llibres Smiley i Mansos. Mansos s’acaba de reeditar coincidint amb el gran èxit de Maricón perdido, la sèrie de Bob Pop a TNT. “M’encanta com expliques la teva vida a la sèrie, com hi encaixes tu amb tu mateix, com construeixes el teu personatge”, destaca Clua. I Bob li torna els elogis destacant com és de fresc, poètic i preciós Smiley i com va ser de feliç en descobrir-lo, temps abans de poder veure l’obra de teatre que tant èxit ha tingut.

A dos carrers de la Documenta hi ha la Jaimes. Ara li toca el torn a Rosa Ribas –l’acompanya el seu editor Juan Cerezo– i a Milena Busquets –l’acompanya el seu fill Héctor–. L’autora de Gema no creu que hagi de signar gaires llibres però no li preocupa, ja dona per bo el dia després de comprar al seu fill dues llibretes i un exemplar de L’estranger, de Camus. Montse Porta, la llibretera de Jaimes, està expectant amb el Llibrestiu: “Qualsevol cosa que doni dinamisme al sector és molt benvinguda. Al juliol sempre es venen força llibres perquè la gent prepara les vacances i es vol endur lectura; per tant, la data és bona, i potser estaria bé una mica més de promoció”.

L’estiu, sí, és protagonista de Vora el mar, tercera entrega dels reculls de contes que cada any publica Univers i que es presenta a la Facultat de Geografia de la UB en un acte organitzat per l’ARA. El mar i les relacions familiars són els dos únics requisits que l’editora Ester Pujol va traslladar als onze autors. Pujol destaca la gran varietat generacional d’aquest volum: quasi cinquanta anys separen Carme Riera (1948) i Xavier Mas Craviotto (1996). A tres dels contes hi apareix la pandèmia, Jordi Nopca s’ha atrevit a escriure sobre el seu fonamental Sant Pol i el conte de Roc Casagran tracta, entre altres coses, sobre perdonar als fills “les coses més bèsties”. Són, suposo, els mateixos trucs per a la vida evocats per Lara. Encara que s’apliquin tard, benvinguts siguin.