Lleida reviu el Sant Jordi confinat tres mesos després
Editors i llibreters malden per sobreviure a les restriccions imposades
LleidaUna parella passeja pel carrer Major, ell amb un llibre sota el braç i ella amb una rosa a la mà. Sembla talment la típica estampa de qualsevol diada de Sant Jordi a Lleida, tot i que hi ha tres elements que desentonen. D’una banda, el vestuari, samarreta de tirants ella i bermudes ell, per combatre una calor sufocant. De l’altra, les mascaretes, que els tapen no només el nas, sinó també les rialles, diuen, d'enamorats novells. I la tercera diferència: són les onze del matí i és l’única parella que hem vist, ella amb rosa i ell amb llibre, després de recórrer els 3,5 quilòmetres de l’Eix Comercial. “La situació no ha canviat gaire respecte del 23 d’abril”, lamenta la Blanca, que ja havia regalat un llibre a l’Agustí el dia de Sant Jordi. “Això d’avui no calia”, sentencia ell abans d’entrar a l’Abacus, on elegirà un llibre per a ella.
“Té raó, no calia”, assegura l’Aitor, que atén l’Agustí. Segons ell, “tot apunta que serà un dia més fort que els anteriors", però té "la sensació que no va ser una bona idea traslladar la diada al 23 de juliol, encara menys a Lleida, amb la calor que fa i la situació en què ens trobem”. De fet, el nombre de personal supera en escreix el de potencials compradors que deambulen per la botiga. “S’agraeixen les banderoles i la resta de la decoració, però un Sant Jordi sense autors firmant llibres no és Sant Jordi”, opina la Teresa, que amb 62 anys és una incondicional de la diada.
Firmes amb cita prèvia
“Després de totes les limitacions que ens han imposat, això és l’únic que hem pogut fer”, rebla Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors, que ha organitzat un escrupolós horari de firmes de llibres a càrrec d’una dotzena d’autors lleidatans perquè no coincideixin entre ells. Així mateix, la ubicació de l’editorial, allunyada del centre neuràlgic de la ciutat, més la necessitat de sol·licitar cita prèvia per accedir-hi, han atorgat a l’acte una tebiesa impròpia de Sant Jordi.
Són dos quarts de dotze i és el torn de Jordi Villacampa, autor del llibre infantil La ciutat dels nens i les nenes. Hi ha cinc persones esperant la seva firma. I no n’hi haurà més. De totes maneres, per a Villacampa es tracta d’una “oportunitat” participar en el Sant Jordi d’estiu, que Pagès qualifica de “trist i apagat”. “Avui pensàvem recuperar entre un 15% i un 20% de les vendes, però les restriccions ens ho impediran”, admet.
Batibull de lectors i manifestants
Entre les dotze i la una del migdia de cada 23 d’abril el bullici s’acostuma a apoderar dels carrers de la ciutat. Finalment, aquest dijous no serà menys sentint la cridòria que prové de la plaça de la Paeria. Malauradament, el soroll és fruit d’una manifestació del sector de l’hostaleria que té lloc a les proximitats de l’Ajuntament. “Com coi vols que compri llibres si no en tinc ni per pagar el lloguer del local?”, exclama el propietari d’un bar de tapes situat al barri de Pardinyes.
“Tenen tot el meu suport. Em sento completament discriminat per unes restriccions que només patim nosaltres”, afirma Jordi Caselles, president del Gremi de Llibreters de Lleida, que acusa el Govern de tractar-los "diferent de la resta” i elogia els lleidatans “per solidaritzar-se amb el comerç local”. I és que la seva llibreria presenta un aspecte òptim, amb una trentena de compradors, més de la meitat dels quals fan cua per aconseguir els últims exemplars del llibre de Carles Puigdemont. “Aquest l’exhaurirem avui, i això ens satisfà moltíssim, esclar, però una flor no fa estiu”, assenyala Caselles. De la mateixa manera que una rosa, una sola rosa, no fa Sant Jordi.
