L’horror del bombardeig a Gernika ja té pel·lícula

BarcelonaEls amors malaltissos generen monstres. També poden ser una potent metàfora de la dosi de fanatisme i encegament que hi ha a la llavor de les guerres. A Gernika, el film de Koldo Serra sobre el bombardeig d’aquesta població basca el 26 d’abril del 1937, l’únic personatge que trenca de manera més oberta amb l’objectivitat amb què el cineasta ha volgut narrar els fets i cedeix davant les pressions amoroses i polítiques és el Vasyl, un assessor soviètic del govern republicà interpretat per Jack Davenport. A poc a poc, les traïcions que comet el corrompen fins a nivells irreversibles.

La pel·lícula, que es va estrenar divendres, porta el bombardeig de Gernika per primera vegada al cinema, en paral·lel a un triangle format pels protagonistes. A més del Vasyl, als altres vèrtexs hi ha la Teresa (María Valverde), una censora de l’oficina de premsa republicana a Bilbao, i Henry Howell, un corresponsal nord-americà en hores baixes (James D’Arcy). Ells dos també són víctimes de la guerra, però almenys en el seu desenllaç mana l’amor que sorgeix entre ells, i no la traïció.

“La pel·lícula intenta ser objectiva i està explicada a través dels ulls d’un periodista estranger. Sempre he pensat que en les guerres no hi ha ni bons ni dolents, i que la Guerra Civil encara no està superada”, afirma el director, Koldo Serra (Bilbao, 1975). Durant els bombardejos sobre Gernika no hi havia cap periodista estranger, i el personatge de Henry Howell està inspirat en el primer que hi va arribar, Georges Steer, que va commocionar el món amb la seva crònica al Times i al New York Times. “Sóc basc i el que em va moure a l’hora de fer la pel·lícula és explicar al món què hi ha darrere el quadre de Pablo Picasso”, afegeix Serra.

Gernika és una coproducció entre Espanya i els Estats Units. Està rodada en anglès, i també s’hi parla euskera, alemany i italià. “Quan vam començar a vendre el projecte en diferents mercats internacionals, vam veure que tothom coneix la paraula Gernika, gairebé com una marca, i gairebé ningú coneix la història que hi ha darrere el quadre”, subratlla el director.

La relació entre els personatges, amb les seves llums i ombres, transcorre en paral·lel a com els oficials alemanys preparen el bombardeig. “Els tres personatges, sobretot la Teresa i el Vasyl, lluiten en contra dels seus ideals. Ella volia ser escriptora i acaba exercint de censora. Sempre defensa la causa i, alhora, anima el Henry a escriure, encara que sigui al marge de l’oficina de premsa. I al Vasyl el mou la relació que té amb el seu germà, i la pressió que rep des de Rússia força tot el que passa”, explica Serra.

Un deute amb les víctimes

La recreació del bombardeig és estremidora. “El rodatge va ser molt físic, en carrers reals, habitats, de pobles com Lekeitio o Artziniega, tret de dos pobles de l’Aragó on vam anar per rodar les escenes de la Gernika més destrossada. Tot era físic, els actors eren allà amb el fum i les explosions, tot i que algunes explosions les vam amplificar digitalment”, recorda el director. Gernika es va poder veure per primera vegada al País Basc dimarts. “Era un deute que hi havia amb la població i amb les víctimes, també amb les de qualsevol altre lloc que ha patit bombardejos”, diu Serra. El film és també oportú, perquè tracta temes vigents com la llibertat de premsa, i perquè encara hi ha moltes ferides de la Guerra Civil per tancar. “Som al 2016 i encara parlem de cunetes”, conclou el director.