L’empremta de la ‘Desaparició’

La galeria Fran Reus mostra l’obra de vuit artistes que treballen l’absència

Ara Balears
08/05/2014
2 min

PalmaLlenguatges diversos que ofereixen els ressons d’una absència. Les obres de vuit artistes joves -Olmo Blanco, Lúa Coderch, Ángela Cuadra, Theo Firmo, Olalla Gómez, Natxa Pomar, Bartomeu Sastre i Mauro Vallejo- es reuneixen a partir d’avui a l’espai de la galeria Fran Reus del carrer de la Concepció de Palma. L’exposició que s’inaugura anit es titula Desaparició. Absence as a pretext i és un projecte de Tolo Cañellas, qui ha seleccionat no només els artistes, sinó també aquelles obres que, d’una manera o una altra, reflecteixen l’empremta que deixa tota absència.

Confessa Tolo Cañellas que el punt de partida d’aquesta mostra es troba en la descoberta del projecte Estrategias para desaparecer de l’artista Lúa Coderch (Perú, 1982). Segons el comissari, l’exposició “gira al voltant de la desaparició en un sentit molt ampli, no només en el sentit d’esfumar-se de l’entorn quotidià i començar una vida nova per motius diversos i/o necessitats vitals, sinó també relacionat amb l’absència dels altres a causa de la mort”. A la mostra també es deixen sentir altres batecs de la desaparició, com ho és el rastre que deixa la sostracció de materials a les obres.

Absència de Mondrian

Entre les peces que s’hi exhibeixen, destaca l’obra Into de w, que precisament presenta Lúa Coderch sobre un fons de paret negra. Coderch s’apropia de la cèlebre Composition in Line que Piet Mondrian realitzà el 1917 per substituir les línies de colors per fragments de fotografies de boscos. L’absència de Mondrian, en certa manera, dóna lloc a una presència del tot subtil d’una natura en blanc i negre. Al seu costat, la mallorquina Natxa Pomar recupera part de la sèrie Terra Ignota i, amb ella, la memòria de les 46 fosses comunes que hi ha a Mallorca, espais ara ocupats per parcs infantils, construccions diverses o per una vegetació creixent.

Ahir, mentre Tolo Cañellas enllestia el muntatge de l’exposició, l’artista Olmo Blanco rapinyava una paret blanca per deixar-hi l’empremta d’una gairebé imperceptible construcció geomètrica. Blanc sobre blanc que contraposa a unes peces negre sobre negre. Unes figures retallades apareixen i desapareixen a l’obra del brasiler Theo Frimo. De retalls, encara que ben diferents, estan fets els collages fotogràfics d’Ángela Cuadra, trossets d’imatges que, segons Cañellas, “han perdut el seu significat”. En canvi, Olalla Gómez intervé sobre monedes d’euro per donar-hi un nou significat: un missatge radicalment anticapitalista.

El mallorquí Bartomeu Sastre no deixa de llançar missatges encara que a l’obra que presenta desplega el seu vessant més tecnològic. En un iPad es contempla la imatge de l’artista amb un iPad al coll, en el qual es llegeix “Your silence is the worst goodbye”. L’exposició s’obre amb l’obra de Mauro Vallejo, dibuixos delicats damunt la imatge mateixa de la mort amb nom i llinatges.

stats