L'editorial Gallimard es retracta i no publicarà els pamflets antisemites de Céline

ParísDesprés gairebé un mes de polèmica, l’editorial Gallimard ha anunciat aquest dijous que renuncia al projecte de publicar tres pamflets antisemites de Louis Ferdinand Destouches, conegut com a Céline (1894-1961). Antoine Gallimard s’ha acollit a la seva "llibertat d’editor" i a la seva sensibilitat amb els seus temps per justificar la decisió. "No es donen les condicions metodològiques i memorials", ha subratllat. En cas que vulgui recuperar el projecte, diu que cal fer-ho "amb serenitat".

L’editorial tenia la intenció de publicar els tres pamflets -‘Bagatelles pour une massacre’ (1937), ‘L'Ecole des cadavres’ (1938) i ‘Les beaux draps’ (1941)- després d’haver arribat a un acord amb la vídua de l’escriptor, Lucette Destouches, que té 105 anys; en una "edició crítica" i "sense cap complaença". Gallimard va respondre a la polèmica dient que els textos pertanyen "a la història de l’antisemitisme francès més infame" i que "condemnar-los a la censura" podria generar una "curiositat malsana" cap a ells.

Céline va ser condemnat a França per col·laboracionista després de la Segona Guerra Mundial i es va negar a reeditar els tres textos. La seva vídua havia respectat la seva voluntat fins ara. Els textos sí que van tornar a veure la llum al Canadà l’any 2012, on els drets d’autor caduquen 50 anys després de la mort de l’autor i no 70 com a França, en un gran volum que incloïa un estudi Régis Tettamanzi per posar-los en context. Gallimard volia repetir l’operació a França, però el projecte va aixecar tanta polèmica que fins i tot el primer ministre francès, Édouard Philippe, va donar la seva opinió. Va dir que no tenia por que es publiquessin i va posar de relleu la vàlua literària de l’autor: "Hi ha raons excel·lents per detestar l’home, però no es pot ignorar l’escriptor ni el seu lloc central en la literatura francesa", va dir.

El delegat ministerial per a la lluita contra el racisme, l’antisemitisme i l’odi contra la comunitat LGTB, Frédéric Potier, va mostrar més reserves i va dir que la reedició necessitava "garanties" d’un context crític.

Serge Klarsfeld, conegut per la seva tasca per preservar la memòria de l’Holocaust i la persecució de criminals nazis, va demanar que s’aturés la reedició perquè els textos són "nocius i talentosos a l’hora d’incitar a l’odi racial i l’extermini dels jueus". "No permetrem -va dir Klarsfeld- que es tornin a publicar uns textos que van conduir els nostres pares a la mort".