L'arquitectura mallorquina treu múscul fora de l'illa

PalmaEls arquitectes mallorquins acaben de treure múscul en el panorama estatal. Dos estudis de l'illa han estat distingits en els premis Arquitectura Plus, organitzats pel Grupo Vía i atorgats a Barcelona.

Per una banda, el despatx Ferrer Forés Arquitectos ha guanyat el premi A+ al millor projecte d'arquitectura en espais públics i infraestructures per la seva rehabilitació de l'antiga fàbrica tèxtil Can Ribas (al barri palmesà de la Soledat).

Per l'altra, l'estudi Ripoll Tizón Arquitectos ha obtingut la distinció A+ al millor projecte en la categoria d'habitatge de promoció pública, gràcies al disseny dels seus habitatges socials a sa Pobla (en una obra realitzada per a l'Ibavi).

Aquest projecte, ja finalitzat, també ha estat finalista en la Biennal espanyola d'arquitectura. Sobretot, però, competirà en la darrera fase dels premis FAD, que s'atorguen a Barcelona aquest dijous.

Pep Ripoll, que juntament amb Tizón elaborà el projecte de sa Pobla, explica: "El repte que teníem era construir en un solar que es troba al final del poble, aferrat a la circumval·lació, i que, per tant, fa de tap". Segons Ripoll, els seus intents s'orientaren que el projecte s'amaràs de la idiosincràsia de la zona rural. "Havíem de donar una continuïtat al teixit urbà del poble, que és molt variat i on es troben petits coberts, forats, agregacions que s'han anat afegint amb el pas del temps".

Així mateix, Ripoll comenta que el projecte presentà la característica de ser Habitatge de Protecció Oficial (HPO). "Quan és obra pública, el preu de construcció és molt ajustat i les normes són més estrictes", comenta l'arquitecte. Sigui com sigui, el projecte ja ha aconseguit el premi Arquitectura Plus i aquesta setmana optarà a obtenir la prestigiosa distinció FAD (que atorga l'entitat catalana Foment de les Arts i del Diseny, des de l'any 1958, a proposta d'Oriol Bohigas).

Can Ribas

En canvi, el projecte dels arquitectes Ferrer i Forés no és de nova construcció, sinó la rehabilitació de l'antiga fàbrica de Can Ribas, a la Soledat. L'arquitecte Jaime Ferrer, en conversa des de l'Equador (on es troba per motius professionals), explica: "En estar organitzada com un recinte tancat, la fàbrica de Can Ribas s'havia convertit en una barrera que dividia el barri de la Soledat en dos. Així que el pla de reestructuració de la Soledat pretén obrir el recinte industrial al barri i connectar-lo a través de l'obertura del carrer Brotad, que uneix l'eixample amb la costa a través del polígon de Llevant".

De 2005

Ferrer també comenta que la intervenció, fruit d'un concurs convocat el 2005, "no tracta de recuperar un suposat estat original (reconstruir), sinó que assumeix el traçat d'una nova via urbana que ha de travessar l'antiga fàbrica, introdueix en un nou cicle de vida les velles estructures industrials a la ciutat i les dota d'un nou sentit, que seria reciclar".

Finalment, l'arquitecte assenyala que utilitzaren materials procedents de la demolició (a fi de reduir) i que es recupera la nau principal del conjunt industrial per introduir-hi nous usos públics (la fase de rehabilitar).

La rehabilitació, fins ara, ha donat resposta als criteris establerts per Cort, apunta Ferrer: "Espais públics, patrimoni, accessibilitat, col·lectors d'aigües pluvials, il·luminació, integració de mobiliari urbà, infraestructures de serveis, comunicació viària i la vegetació, composta per espècies que mostren el canvi a través de les estacions".

En qualsevol cas, la reforma del barri de la Soledat just ha estat, fins ara, exterior. De manera que ara falta que l'Ajuntament de Palma disposi de més pressupost per poder passar a la segona fase del projecte: els budells.

Està previst que es realitzi en una segona fase la rehabilitació de la nau principal del conjunt, que volen que allotgi un equipament cultural i educatiu en un barri ben necessitat d'aquests equipaments.

A més a més, resta pendent la construcció de nous habitatges socials en els blocs aferrats a Can Ribas, aturats per la falta d'interès en el sector constructor.

Estètica o ús?

Ambdós projectes fugen de la recepta màgica de fer edificis emblemàtics, on preval més l'estètica i l'atracció de turistes que no la funcionalitat de la construcció. Una cursa per imitar el model Guggenheim aplicat amb tant d'èxit a Bilbao i al qual s'han abocat moltes ciutats de província a la recerca del boom turístic i econòmic.

Els projectes de Can Ribas i sa Pobla s'afegeixen a l'actual generació d'arquitectes mallorquins amb projecció fora de Mallorca, com ara Jordi Herrero i Sebastián Escanellas, autors del flamant nou parc de Bombers de Palma (en el qual es detectaren, tanmateix, múltiples problemes un pic posat en marxa), i com les arquitectes Iciar de Basterrechea (autora del centre social de l'Hostalot), Mireia Cabaní, de l'estudi Dúctil, qui actualment treballa a Marsella (França), i el jove Jaume Lluís Salas.