L’Adrià, un punt d’inflexió al mobiliari mallorquí

PalmaEl llit de l’Adrià és una de les obres d’ebenisteria més conegudes i valorades de l’escultor català Adrià Ferran (1774-1842). De fet, du popularment el seu nom, tot i haver estat creat per encàrrec de la família Morell i ser conegut, en un primer moment, com el llit de la Infanta, perquè era on dormí la infanta Lluïsa Fernanda, duquessa de Montpensier, durant la seva visita a Mallorca l’any 1852.

Exponent de l’estil Imperi a les Illes, el llit, que actualment i després de netejar-lo i efectuar-hi petites tasques de restauració pot visitar-se al Casal Solleric, forma part de tot un conjunt de peces atribuïdes a l’escultor i suposadament encarregades pels Morell per al casal.

L’Imperi és un estil fomentat per Napoleó que vol recordar l’estètica de la Roma imperial introduint-hi elements del mobiliari egipci. Aquest llit es va realitzar entre el 1810 i el 1820 i s’integra dins les característiques formals d’aquest estil, tant pel que fa a l’estructura com pel que fa a la forma dels cortinatges o a l’elecció dels materials per fabricar-lo.

Està fet de caoba i té ornaments de color daurat. El cobreix un dosser de molta alçària, de seda groga i rosa amb borlins de color verd que, a la part superior, té una corona de plomes esculpides en fusta. Són les mateixes plomes que es distribueixen, en manats, a cada cantó del llit per mantenir els cortinatges, tallats, segons un butlletí de la Societat Arqueològica Luliana del 1922, pel mateix Adrià.

Es tracta d’un dels exemplars del que va ser una obra de gran impacte per al mobiliari del segle XIX. L’Adrià va combinar els programes arquitectònics tradicionals amb els nous per acabar deixant una empremta a la tècnica illenca. No obstant això, Adrià Ferran va passar a l’illa només alguns anys de la seva vida: va deixar Barcelona l’any 1808 fugint de les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès i va tornar al Principat 16 anys més tard, el 1824. Durant aquell període va tenir temps més que suficient per posar en marxa un taller a prop de la Rambla de Palma, que va arribar a tenir 22 operaris i que anys després de la mort del dissenyador, a Barcelona l’any 1940, va continuar funcionant.

Segons Tomeu Bestard, el cronista de la ciutat, va existir un llit semblant al que actualment s’exposa al Casal Solleric, però al voltant de l’any 1900 es va vendre, juntament amb jerros, taules, sofàs i pilastres, a un antiquari de Barcelona que, posteriorment, se les va endur a París.

Les tasques de recuperació

La restauradora -i actual directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca- Kika Coll va escriure fa uns anys un article en què recuperava la figura de l’ebenista i lamentava que, a l’hora de recuperar i contar la història del moble, existeix una dificultat principal: és complicat trobar els espais interiors intactes perquè solen haver-se retocat o modificat per complet i, si bé consultar els inventaris del moment podria ser una bona eina, els del segle XIX no són tan abudants com ho han estat els d’altres moments de la història. Els autors no tenien per costum signar les peces i inventariar-les, però l’estil Imperi era, segons Coll, un estil à la mode i, com que les famílies amb més possibilitats econòmiques volien seguir la moda, encara se’n poden trobar exemplars als inventaris.

En el cas d’Adrià Ferran, es conserva, per exemple, una factura signada per ell i se li atribueixen diverses peces, l’autoria de les quals no ha pogut ser corroborada de moment. Moltes són al Casal Solleric, ja que es van fer per encàrrec de la família Morell, però també van confeccionar-se mobles que pertanyen a altres cases de la classe elitista palmesana d’aquella època, com ara Can Pueyo, Can Truyols o Can March.

“Dos-cents anys després del seu pas per Mallorca, encara és ben vigent entre nosaltres”, afirma Coll sobre la figura d’Adrià Ferran, qui dominava, segons la restauradora, tota una gran varietat de registres més enllà del mobiliari, com per exemple la imatgeria religiosa, la tècnica de la talla i el pa d’or.

Adrià Ferran va provocar, segons els experts, un abans i un després en l’elaboració de mobiliari a la Mallorca del segle XIX, tot i que l’escultor també va centrar gran part de la seva obra en la imatgeria religiosa. Durant el seu pas per l’illa, alguns dels seus deixebles al taller que va establir al carrer de Moliners de Ciutat van ser els tallistes i escultors mallorquins Josep Lladó, Miquel Borràs i Pere Santandreu.

Els llits, una tradició (també) religiosa

Els llits de la Mare de Déu morta són una tradició religiosa que es remunta al segle VII i que consisteix a exposar a les parròquies i a les catedrals, cada 15 d’agost, un túmul que representa la Verge Maria durant la seva assumpció als cels en cos i ànima. Normalment s’utilitzen espelmes, àngels custodis i altres elements per envoltar el cadafal on es troba la Mare de Déu.

Adrià Ferran va tenir com un dels seus principals clients l’Església i, de fet, també va ser el creador d’alguns d’aquest tipus de llits, com el de la parròquia de Sant Jaume, considerat en molts casos la màxima creació de l’escultor i que està inspirat, precisament, en el llit que va fer per encàrrec de la família Morell. Amb el temps, el llit de la Mare de Déu d’Agost de Sant Jaume va ser imitat per moltes altres esglésies de l’illa.