Literatura

L'orgull de ser l'estafador més gran de Benidorm

L'escriptora valenciana Elisa Ferrer reconstrueix una de les grans estafes de la costa d'Alacant

4 min
Elisa Ferrer amb la platja de Benidorm de fons

BenidormBenidorm, a finals dels anys 80. El Rafael (és un nom fictici) va vendre un solar, a primera línia de mar, que no era seu i fent-se passar per algú altre, per 400 milions de pessetes. Ell n'està molt orgullós. Va perseguir l'escriptora valenciana Elisa Ferrer perquè expliqués la seva història, en fes un guió i dones a conèixer la seva gesta al món. Aquesta part és real, però a partir d'aquí Ferrer (l'Alcúdia de Crespins, Costera, 1983) entremescla realitat i ficció a El holandés (Tusquets) per reconstruir com el Rafael va aconseguir enganyar i involucrar els aliats necessaris per vendre l'últim solar disponible a primera línia de mar de la platja de Ponent. No és tan sols la història del Rafael, que ara té 72 anys, a qui tothom coneix al poble de Ferrer i del qual circulen tota mena d'històries. La novel·la és també un retrat d'un lloc i d'una època, i el repte de com enfrontar-se a un personatge real i viu.

"Virginia Woolf deia que un novel·lista ha de trobar el personatge i atrapar-lo. A mi m'ha passat al revés. Ha estat el personatge qui m'ha perseguit", explica Ferrer, que va guanyar el Premi Tusquets i el de la Crítica Valenciana amb Temporada de avispas (Tusquets, 2019). Des de petita, Ferrer ha sentit tota mena d'històries sobre el Rafael i la seva dona, la Lola. Guionista de televisió i ràdio, l'escriptora valenciana va veure aparèixer un dia el Rafael a casa dels seus pares. "Em va dir que com que jo era guionista havia de fer una sèrie explicant la seva història", recorda. Es van reunir moltes vegades, despertant tota mena de rumors al poble. Ell li trucava sovint per veure com anava la història. "Ell vol ser ric i famós, que tothom conegui les seves gestes. Està orgullosíssim de l'estafa", diu l'escriptora.

Benidorm, un personatge més

L'engany del Rafael pot semblar inversemblant. Per l'estafa, per on va amagar els diners, la capsa de les joguines dels fills que tenia al balcó i sota d'una pedra d'un jardí, i pel procés judicial posterior. Tanmateix, allà, a l'avinguda de l'Armada Espanyola, de la platja de Ponent de Benidorm, n'hi ha una de les proves: els dos edificis Veralux que els promotors bascos van edificar després de pagar al Rafael els 400 milions de pessetes. Són força ostentosos: tenen façanes de marbre i el preu de cada apartament no baixa dels 400.000 euros. A la propaganda de la immobiliària s'hi llegeix: "Hem estat molt exigents". Un passeig per Benidorm, que és un personatge més de la novel·la de Ferrer, fa més versemblant la història del Rafael, perquè allà tot sembla possible. És difícil imaginar aquest poble de la costa alacantina fa més de setanta anys, quan vivia de la pesca de la tonyina i de l'horta, i els terrenys de primera línia de mar, força erms, eren per als fills menys treballadors i per a les filles, com passava també en altres costes abans de l'explotació turística.

Tot va canviar quan un alcalde, Pedro Zaragoza (1922-2008), va tenir la idea de crear un paradís vacacional amb el màxim aprofitament de l'espai. Benidorm pot ser el malson d'alguns urbanistes perquè no hi ha res que tingui sentit i la construcció caòtica fa que els carrers serpentegin de manera inesperada o tot sigui tan bigarrat que a vegades falti l'aire. Però també pot ser el somni d'alguns arquitectes, perquè allà poden desfermar la imaginació: hi ha gratacels daurats, blaus llampants, en forma de supositori, de mitja lluna, infinits... i s'hi continua construint. Entre gratacel i gratacel, treuen el cap algunes grues i cartells anunciant noves promocions immobiliàries. Un dels últims edificis inaugurats, les obres del qual van acabar el 2021, és l'Intempo (l'edifici residencial més alt d'Europa, té gairebé 200 metres d'altura i 47 plantes i sembla sorgit de la pel·lícula Metròpolis de Fritz Lang). A la nit, en alguns carrers, és com aterrar en un altre planeta: locals amb grans pantalles, noies gogó, toros mecànics i turistes de totes les edats amb ganes de donar-ho tot.

Llargues temporades a la presó

"El Rafael és encantador, ensarrona a tothom. Quan vaig anar a Utrecht a investigar més sobre la seva història, encara el recordaven i això que ja havien passat molts anys i, a vegades, ni tan sols tenien cap llengua en comú amb el Rafael", diu Ferrer. El Rafael real i el fictici van viure un temps a Utrecht (Països Baixos), fugint de la justícia espanyola: ha estat involucrat en molts més afers delictius, inclòs el tràfic de drogues, i ha passat temporades en presons neerlandeses i espanyoles. "Per a un personatge com ell, addicte a l'adrenalina que li provoca l'estafa i l'engany, el poble on viu ara és una presó més", explica l'autora. A Benidorm hi va tenir un bar i una discoteca, Baccus Garden, a la qual anaven polítics importants. La seva dona també és molt present al llibre, però Ferrer no ha parlat mai amb ella. "Ella no vol, i no vol llegir el llibre", diu l'escriptora. El Rafael ha tingut una vida intensa, inclosa alguna persecució amb trets a la frontera de la Jonquera, però també alguns episodis tràgics, com la mort de dos dels seus fills.

"Tinc molt bona relació amb el Rafael, sent com és ell una mica el coautor, però hi ha molta ficció. Quan escrivia patia moments de bloqueig en què necessitava allunyar-me de la novel·la, que no sabia com continuar. I ell m'anava insistint i trucant per dir-me quan acabaria, que la volia llegir abans de morir. Era una pressió. A vegades no volia veure'l perquè em recordava que no estava escrivint", confessa Ferrer. Hi havia cert temor també de com reaccionaria quan llegís la novel·la. Ell hauria volgut sortir més guapo i més intel·ligent. Fins i tot, ja té un actor per interpretar-lo si se'n fa una sèrie: el seu nebot, que és model. "Em feia molta por la seva reacció, i aleshores vaig decidir ficcionar", diu Ferrer. Va ser com treure's un pes de sobre: "Vaig allunyar-me de la realitat per anar-me'n a la ficció, i va ser com alliberar-me d'una cotilla, perquè podia escriure la història que volia".

El contrapunt al Rafael és el personatge de la narradora. Una dona i d'una generació diferent: "Volia també que sortís la mirada de la generació que ha vingut al darrere i s'ha menjat les conseqüències de l'especulació i del boom immobiliari i del turisme, que ens ha deixat una economia molt feble", assegurar Ferrer. "I també volia aquest element de thriller, però des d'una mirada femenina. Rafael podria ser un personatge de Huevos de oro [la pel·lícula de Bigas Luna protagonitzada per Javier Bardem], però jo hi poso la meva mirada".

stats