Can Vivot
Cultura 10/04/2024

L’hereu de Can Vivot va intentar pagar als seus germans amb mobles protegits per Patrimoni

Pedro Montaner no té el casal de Palma a nom seu perquè no ha complit el testament: ha de donar als familiars 1,2 milions en objectes com a legítima

5 min
Can Vivot va ser declarat Monument Artístic Nacional el 1973 i Bé d’Interès Cultural el 1985.

PalmaL’hereu de Can Vivot, Pedro Montaner, va intentar pagar la legítima de l’herència dels seus cinc germans amb béns mobles protegits per Patrimoni del Consell de Mallorca. Actualment, els objectes tenen la consideració de Bé d’Interès Cultural (BIC): no poden vendre’s ni tampoc sortir de l’immoble al qual estan vinculats. Varen ser els mateixos beneficiaris els que alertaren el Consell de la situació, es varen negar a endur-se cap dels objectes marcats en vermell a l’inventari de Patrimoni i varen deixar constància de la seva actuació davant notari.

Can Vivot és una gran casa senyorial de més de 5.000 metres quadrats situada al centre de Palma, prop de l’església de Santa Eulàlia. Original del segle XIV, es conserva intacta des de la darrera reforma de 1683 a 1711. Va ser declarada Monument Artístic Nacional en 1973 i, més tard, BIC en 1985. Des del segle XV s’ha transmès per herència familiar, però el seu futur es troba compromès després de la mort, el desembre de 2005, del comte de Savellà, Pedro Montaner Sureda.

El noble va establir al seu testament que llegava al seu primogènit, Pedro Montaner, la propietat de Can Vivot. No obstant això, havia de compensar amb la legítima els seus cinc germans: un 6% a cadascun del valor del mobiliari del casal, que representa un 30% del total. No ho ha fet, així que no pot tenir el casal a nom seu, com han determinat els jutjats.

Els mobles, segons les taxacions d’una casa de subhastes internacional i d'un expert independent, tenen un preu al voltant dels 4.250.000 euros. En funció d’aquest 6%, l’hereu ha de lliurar béns que sumin 255.000 euros a cada germà (1.250.000 euros en total) “procurant que en tots els lots s’inclogui un canterano o calaixera”, segons recull el testament.

Les darreres voluntats del comte

El patriarca va voler compensar els seus altres cinc fills amb un pis amb garatge a cadascun al centre de Palma i amb un predi –a parts iguals– al municipi d’Inca. Va pensar que atribuir la joia de la corona a només un dels descendents seria “l’única manera que es mantingui, es conservi en bon estat i es pugui transmetre’s als successius descendents un patrimoni artístic i històric que, per la seva significació, ha de mantenir-se allunyat d'una proindivisió entre diversos successors”, va argumentar en el testament. Volia evitar, “com demostra l’experiència viscuda en altres cases-palau de Mallorca”, la divisió del patrimoni: “Els seus béns mobles, quadres i biblioteques s’han escampat fora de l’illa en totes les ocasions en què la seva titularitat es va atribuir a altres persones”.

El document de darreres voluntats va quedar en suspens fins a la defunció en 2020 de l’esposa de Montaner, que disposava de l’usdefruit universal i vitalici de tots els béns del seu marit.

El departament de Patrimoni ja havia fet visites tècniques per inventariar els béns durant 2019 i 2020, la primera encara en vida de la vídua. Després de la mort, va establir diversos llistats fins a elaborar-ne el definitiu: un informe tècnic d'incoació de juny de 2023, que modificava la declaració de BIC de Can Vivot per vincular béns mobles al casal. Els objectes van ser qualificats pels experts del Consell com “un conjunt únic del barroc” de valor “excepcional”.

Els germans es van reunir amb l’hereu el mes de novembre per rebre els objectes centenaris que satisfeien la legítima. Els lots sumaven la quantitat de 255.000 euros cadascun, però incloïen quadres, butaques, cadires, taules o baguls protegits per Patrimoni. En alguns casos, aquests suposaven un percentatge molt elevat dels lots: com un conjunt de natures mortes, valorat en 144.000 euros, o dues consoles venecianes, taxades en 72.000 euros, que, en cap cas, no podien sortir del casal, com havia previst l’hereu. “No s’ha retirat cap dels objectes que apareixen en color vermell al llistat protocol·litzat”, va fer constar el notari en referència a l’inventari de Patrimoni per indicació dels beneficiaris, que havien renunciat a treure’ls de l’immoble. Al final, els hereus es van endur, entre tots, béns per un valor de 269.000 euros, tot just el preu d’un dels lots. La resta de béns, que Pedro Montaner havia disposat en el repartiment, estaven protegits.

Separar conjunts

Els germans Montaner varen dirigir un escrit al departament de Patrimoni denunciant que el primogènit els va voler lliurar “una sèrie de mobles que identifica falsament” prenent un llistat dels treballs preliminars de Patrimoni, però que no es correspon amb “la llista definitiva” del procediment incoat al juny i que “constitueix l’expedient actual”. A més, segons la documentació a la qual ha tingut accés l’ARA Balears, Pedro Montaner va intentar “separar conjunts”, quan va marcar quins béns havien de quedar o sortir del casal, encara que els tècnics els havien considerat indivisibles. Segons els denunciants, aquest fet “s’agreuja” perquè Pedro Montaner havia impugnat i presentat al·legacions a l’acord d'incoació, “la qual cosa sens dubte demostra que és absolutament coneixedor del contingut de la llista definitiva”. Els germans també varen aportar a les actuacions judicials l’expedient de vinculació “per la qual cosa el jutjat té coneixement absolut d’aquest fet”.

L’hereu de Can Vivot era conscient que la llista definitiva d’elements incoats li impediria complir el pagament de l’herència als seus germans, per la qual cosa va interposar un recurs d'alçada contra l’acord de la Comissió Insular de Patrimoni Històric. Suplicava “excloure determinats béns de la vinculació”, declarar altres BIC sense vincular-los a la casa o, “quant a uns altres, vincular-ne només una part”. L’hereu va rebatre a l’escrit el criteri tècnic del Consell i proposà, fins i tot, un llistat propi. “No es pot en cap cas generalitzar en la protecció o integració de tot el contingut d’una casa, un palau o un bé privat, perquè cal donar un marge d'actuació als propietaris”, exposa abans de reclamar la “col·laboració entre el propietari i l'administració”. “No es poden posar al mateix temps limitacions, prohibicions d’exportació i d’ús, obligacions de conservar i no ajudar en absolut a compensar el propietari per les pèrdues i perjudicis que això li causa”. Això, assegura, “posa en perill tot el conjunt del bé com està ocorrent a Can Vivot”.

Al document, reconeix que ha de fer front al pagament de “legítimes”, acusa l’administració de “promoure una expropiació encoberta” i reclama “beneficis de tipus fiscal que afavoreixin la tinença de béns, la seva promoció i el seu mecenatge”. Adverteix, a més, que si “la llei es limita a establir prohibicions sense incentius”, el bé “es deixa abandonat a la seva pròpia deterioració per falta d’ajudes, de suport de l’administració i per mancar el propietari de recursos per al seu manteniment a causa de tenir-ne tots els béns confiscats o immobilitzats o expropiats de facto”.

Montaner dubta clarament del criteri del Consell de Mallorca i es demana “si es tracta de decisions arbitràries individuals destinades a fer la vida impossible a uns propietaris sacrificats”.

La resposta de Patrimoni, d’aquest mateix febrer, ha estat contundent: desestima “íntegrament” el seu recurs i continua considerant “inseparables” els béns mobles perquè no es produeixi “una pèrdua patrimonial”. Són “part essencial” de la història de Can Vivot.

L’herència sense resoldre de Can Vivot té altres implicacions per a Pedro Montaner: no ha pogut registrar el casal a nom seu. L’Audiència Provincial de Palma va sentenciar el febrer de 2016 que no podia formalitzar el títol de propietat: “L’hereu únic podrà procedir a inscriure a nom seu els béns hereditaris si no existeixen legitimaris, però en aquest cas sí que n’existeixen”. Vuit anys després, la situació no ha canviat. Can Vivot continua subjecte a processos administratius, pendent de Patrimoni i lluny de poder complir la voluntat del comte de Savellà.

Un braser de plata del XVIII i les altres ‘joies’ del casal

El mobiliari de Can Vivot és ric tant per la varietat d’objectes com per les seves tècniques decoratives: sobres de marbre, talla, tornejat, marqueteries, daurat o estuc amb relleu. A vegades se’n donen diverses en un mateix moble. 

Una casa de subhastes internacional va taxar en 2010 tots els béns de Can Vivot i va establir, fins i tot, un llistat amb les deu joies del casal. Va determinar que el preu de mercat d’aquest top ten es mou en una forquilla d’entre 1,2 i 1,8 milions d’euros. En primer lloc, va classificar un braser de plata cisellada fet per l’argenter polonès Georg Friedrichsech al segle XVIII, i que forma part de la tradició estilística manierista. En segon lloc, va situar quatre arquitectures amb escenes de la vida de David que pertanyen a l’escola napolitana del XVII. El tercer lloc és per a Mestre de les Natures Mortes, un conjunt de sis natures mortes amb fruites, ocells i pans, del segle XVII.

El llistat continua amb sis arquitectures amb figures de l’escola napolitana del XVII, atribuïdes a Domenico Gargiulo.  Una parella d’escriptoris italians ocupa el cinquè lloc, seguit d’una pintura d’un Ecce Homo de Hendrick Ter Brugghen i d’una parella de calaixeres mallorquines de l’època de Carles III. Per sota queda un grup de paisatges pastorals i costaners amb figures en primer terme de l’escola romana de principis del segle XVIII. 

Una carta portolana en pell ocupa el novè lloc, mentre que, després del mapa nàutic, el rànquing es tanca amb una parella de consoles italianes de fusta daurada. Can Vivot va ser declarat Monument Històric Artístic el 1973 juntament amb Ca n’Olesa y Can Catlar. Tots tres es varen afegir al Casal Solleric (1931), Can Verí (1951) i Can Berga (1954) com a immobles protegits a Palma. No va ser fins al 1973 quan a les declaracions, tot i que no de manera detallada, es parla de la conjunció del valor de l’edifici i de la seva decoració interior.  

stats