L'espectacle revelació dels Premis Max 2020 arriba al Teatre Condal
'El viento es salvaje' de Las Niñas de Cádiz porta Fedra i Medea al segle XXI
BarcelonaLas Niñas de Cádiz van situar-se el 2020 en primera línia teatral gràcies al premi Max a millor espectacle revelació per El viento es salvaje. Aquesta companyia, formada per Ana López Segovia, Alejandra López, Teresa Quintero i Rocío Segovia, va trobar en els clàssics grecs ressons de l'època actual i va decidir traslladar-los al segle XXI. Partint d'aquesta premissa van imaginar una Fedra i una Medea al Cadis contemporani: dues amigues íntimes, l'una amb molta sort i l'altra acompanyada sempre de desgràcies. L'espectacle, salpebrat amb humor, ha triomfat arreu de l'estat espanyol i arriba ara al Teatre Condal, on se'n faran set úniques funcions des d'aquest dimarts i fins al 4 de juny. És la primera vegada que Las Niñas de Cádiz actuen en un teatre de Barcelona i estan entusiasmades: "Tenim la sensació que podem connectar molt bé amb el públic d'aquesta ciutat", afirmen.
El viento es salvaje recull tots els elements de les tragèdies gregues. Hi apareixen els déus, que decideixen capgirar el destí de les protagonistes, i el missatger, que porta sempre males notícies, entre altres personatges. "Podrien ser la teva cosina o la teva germana. Estan sotmeses al vent de llevant, un element quasi de realisme màgic, i de sobte es converteixen en heroïnes clàssiques", explica Ana López Segovia, que és autora i directora de l'espectacle. El muntatge beu de la cultura de Cadis, des de les festes i el Carnaval fins a la literatura popular i les lletres satíriques.
La uniformitat del segle XXI
Les quatre intèrprets porten un uniforme de quadres per reproduir "la grisor de l'època contemporània" i els personatges transiten per una escenografia senzilla amb quatre tamborets. "Volem reproduir un entorn d'uniformitat on sembla que no hi ha grans històries, però en realitat sí que hi són. La realitat prosaica es converteix en mítica", subratlla López Segovia. Per endinsar-se en la tragèdia van comptar amb l'ajuda del director i dramaturg José Troncoso, que els va donar un cop de mà durant el procés de creació. "El nostre és un espectacle amb accent, que treballa des de les arrels i la nostra manera de fer del sud", assenyala López Segovia.
Amb aquests elements, l'humor hi juga un paper protagonista. "És la nostra forma d’expressió, d’enfrontar-nos a la vida, de comprendre-la i intentar resistir-la. Hem fet una tragèdia travessada de punta a punta per la riallada", destaca la directora, que afegeix que, malgrat aquest to, "el públic també s’endú una mica de matèria per pensar a casa". Amb més de 200 funcions, El viento es salvaje seguirà de gira després de Barcelona i espera tornar a fer temporada a Madrid. Mentrestant, la companyia ja té entre mans un nou muntatge, Las bingueras de Eurípides, que situa Les bacants de l'autor grec en un bingo il·legal ple d'estupefaents.
