L'artista Rafa Forteza reivindica l'eloqüència de la pintura a la galeria 6a

PalmaAl contrari d’allò que ha esdevingut tendència en una part important de l’art contemporani, omplir pàgines i pàgines de referències i vincles i observacions relacionades amb una peça o exposició, l’artista Rafa Forteza (Palma, 1955) defensa que sigui l’obra, la idea, la pintura qui parli per ella mateixa. “La pintura no es pot explicar. Les paraules tenen definicions i connotacions que fan que reafirmis, d’una manera o una altra, allò que veus o que t’expliquen. Però la imatge i el color ho distorsionen tot. No has de cercar la realitat a un quadre, t’hi has de trobar amb una sensació”, resumeix dins la galeria 6a, on aquest dijous 5 de juny s’inaugura la seva nova exposició ‘Je suis, en (suite)’, un conjunt pictòric farcit de colors, volums i relacions que nodreixen tant les obres com la mostra. 

“Si ho penses bé, el gran problema plàstic és la rigidesa del marc, del contorn. Al cap i a la fi als quadres entres en un món on no existeix la rectitud, però no pots evitar tensar-lo en aquest contrast amb l’exterior, amb aquest entorn tan racional que és la realitat”, exposa, i confirma que cadascun dels quadres que conformen la mostra està farcit d’espais pictòrics que són el bessó de la seva trajectòria, una que fa ja més de quaranta anys que construeix exclusivament a l’interior dels quadres, encara que aquests es nodreixin de tot allò que té a veure amb l’artista. 

“És com el que passa amb la informació, que avui dia de vegades et veus obligat a demanar-te si tenir tantes notícies al teu abast serveix per informar-te o per aïllar-te, en realitat. I et sents en una pulsió, en un conflicte per gestionar tot allò que succeeix a milers de quilòmetres de tu mentre ignores tot el que tens al voltant”, assegura Forteza, per qui la pintura destaca entre la resta d’arts per no gaudir d’una tècnica unificada. “Al cap i a la fi en música existeix el solfeig, que no deixa de ser un llenguatge universal ,però, si ho penses, quin és el llenguatge universal de la pintura? No existeix. Només ho podríem fer a través de la paraula, que té les seves pròpies connotacions que res tenen a veure amb la pintura. Quan pintes, tot el que tu vols dir és allà, al quadre, i l’espectador s’hi ha d’enfrontar com un fet acabat, sense necessitat de més explicacions”. En aquest sentit, Forteza assegura que “cert art contemporani s’ha avesat a donar massa justificacions, avui dia, a omplir textos filosòfics que sovint són molt barats i intercanviables. De vegades llegesc algun d’aquests textos i dubt si són tesis d’enginyers o de biòlegs, farcits de referències”. 

Una nova premsa litogràfica

Entre les obres que conformen aquesta nova exposició, una nova col·laboració amb la galeria 6a, on ja va exposar l’any 2012, s’hi troben dues peces litogràfiques de gran format, estampades i editades al taller 6a. La riquesa de colors (cadascuna amb més d’una vintena de colors diferents) i la subtilesa dels detalls que les conformen serveixen de testimoni no només de l’inabastable imaginari visual de Forteza, sinó del virtuosisme tècnic assolit al taller 6a, que aquestes setmanes es prepara per fer una important passa endavant. Amb l’adquisició d’una nova premsa d’estampació litogràfica per a peces de gran format de l’any 1890, el taller 6a ha passat a convertir-se en tota una referència a l’estat espanyol, per ser l’únic que disposa d'una eina d’aquestes característiques. En aquests moments l’estan instal·lant a l’interior del taller 6a, però s’espera que en les pròximes setmanes es pugui començar a fer servir per part de diversos artistes que ja han mostrat interès a emprar-la. A finals de juny, el mestre Alain Hurstel, del taller d’Estrasburg, on s’ha adquirit la premsa, visitarà Palma per oferir una classe magistral als membres de l’equip tècnic del taller.