Publicitat
Publicitat

63A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLÍN

El kung-fu de Wong Kar-wai obre la Berlinale

'The grandmaster' i l'elegància de les arts marcials desfilen per la catifa vermella

Wong Kar-wai, el cineasta de Hong Kong que va tocar el cel durant els 90 i a principis de segle amb joies com Chungking Express i Desitjant estimar , en què porta el melodrama romàntic a noves cotes de sofisticació i bellesa, inaugurava ahir la Berlinale amb el seu nou treball: The grandmaster , una odissea èpica d'arts marcials que possiblement deixarà igualment insatisfets els seguidors del director com els del gènere wuxia .

Presentar The grandmaster no és l'única tasca de Wong Kar-wai a Berlín: també hi ha anat en qualitat de president del jurat de la secció oficial, en què el seu film, evidentment, participa fora de competició. Quan li van preguntar pels criteris que utilitzarà a l'hora de jutjar les pel·lícules, el director va contestar que ell no pretén "jutjar les pel·lícules, sinó apreciar-les". Aquesta pot ser una bona manera d'aproximar-se a The grandmaster : el film té algunes de les imatges més belles que s'han rodat en els últims anys, una dansa abstracta de lluites espectaculars i gotes de pluja congelades en el temps. Tot i que torna a prescindir de Chris Doyle, el seu millor director de fotografia, l'elegància visual de Wong Kar-wai continua intacta, així com els temes habituals de la seva filmografia: la impossibilitat de l'amor, l'enyorança del passat i la melancolia com a segona pell.

Però si, desobeint el director, s'opta per jutjar -i no apreciar- The grandmaster , cal concloure que l'encaix entre el sentimentalisme tràgic i les lluites d'arts marcials és complicat. Wong Kar-wai desaprofita el treball de Yuen Woo-ping (coreògraf de les lluites de Matrix, Kill Bill i Tigre i drac ) fragmentant la imatge a la recerca desesperada del detall i abusant de la càmera lenta fins a l'esgotament. Això no vol dir que no hi hagi moments vibrants: la lluita entre el personatge de Zhang Ziyi i l'assassí del seu pare en una estació de tren és un prodigi d'elegància; però la idea tan pictòrica del combat que té el director fa que a estones s'enyori nervi i espectacularitat. I cal afegir que la projecció digital embrutava amb una boirina de píxels els fons de les imatges, cosa que perjudica la qualitat pictòrica de la pel·lícula.

Tot i una factura força més espectacular, The grandmaster repeteix alguns dels defectes de la primera incursió de Wong Kar-wai en les arts marcials, Ashes of time , que el director ja va intentar corregir en la segona versió del film, Ashes of time redux .

El 'gran mestre' de Bruce Lee

Malgrat tot, The grandmaster ha estat un gran èxit de taquilla a la Xina -en una versió 15 minuts més llarga que a Occident, per cert-, el primer blockbuster del cineasta. Un dels motius és que la cinta gira al voltant d'una figura real quasi llegendària del kung-fu: Ip Man, el mestre de Bruce Lee, que Wilson Yip ha posat de moda amb una popular saga de films recents.

Wong Kar-wai se centra en la maduresa del personatge, que interpreta l'habitual Tony Leung -és la seva setena pel·lícula amb el director-, quan Ip Man venç en un duel el mestre Gong Baosen, una figura de referència de les arts marcials a la Xina. Però l'alegria li dura poc, a Ip Man: l'ocupació japonesa destrueix el seu món i durant els anys 50, com la resta de mestres d'arts marcials, es veu obligat a marxar a Hong Kong, on alguns carrers tenen més escoles de kung-fu que restaurants.

" The grandmaster no només parla de les habilitats dels mestres de les arts marcials -explicava Wong Kar-wai ahir a Berlín-. També vol saber qui són aquestes persones: quin és el seu codi d'honor? Què valoren? Quina és la seva filosofia?" Sense treure's les seves característiques ulleres de sol, el cineasta insistia que havia volgut anar més enllà de la superfície de les arts marcials. En el futur estudia reprendre el personatge i rodar una seqüela. Tony Leung, que es va trencar les mans entrenant-se per al paper, ja ha dit que amb ell no hi comptin.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF