“Persegueixen els que no cometem cap delicte, sinó que només l’assenyalem”

PalmaL’entrada a presó del raper mallorquí Valtonyc podria ser imminent, si no hi ha una suspensió de la pena de tres anys i mig de presó per part del Tribunal Constitucional. Els actes de suport al músic no deixen de multiplicar-se, ja sigui amb vídeos en què artistes reprodueixen les seves frases més polèmiques, amb la setmana d’activitats que ha muntat la plataforma No Callarem per recaptar fons, o bé amb manifestacions com la que avui se celebra a Palma -i que ve acompanyada de polèmica política perquè compta amb el suport de l’equip de govern però se n’ha desmarcat el Partit Socialista-. Josep Miquel Arenas (Sa Pobla, 1993) continua immers en una intensa gira per presentar el seu nou disc, El reincident.

Els últims temps s’han censurat llibres, obres d’art i cançons. Què creus que està passant?

Ens persegueixen a nosaltres, que no cometem cap delicte, sinó que només l’assenyalem. El rei roba, nosaltres el denunciem i som nosaltres els condemnats, no ell. Ho fan per por. El règim del 78 està en crisi, el sistema ha perdut credibilitat i la indignació puja. Estan augmentant la repressió per aturar la mobilització de la gent. Ho fan a través de lleis noves, com la llei mordassa, parlant d’ETA com si estigués activa i inoculant odi cap a altres ètnies o cultures, com està passant amb el poble àrab o amb els migrants.

El disc manté el nivell de crítica. ¿Tornaries a compondre els temes pels quals has sigut condemnat?

Tornaria a compondre’ls en el sentit que sé que no he fet res dolent. Però ara, passats els anys, hi ha cançons que trobo massa infantils.

Hi ha qui ha posat al mateix nivell les teves lletres i els insults dels que exerceixen violència de gènere.

Com a comunista que soc, entenc que tinc llibertat d’expressió per criticar persones que han fet alguna cosa malament i per denunciar les desigualtats. La violència de gènere, la desigualtat que s’exerceix sobre les dones, el racisme o la discriminació als col·lectius LGTBIQ són gratuïts. A més, hem de distingir entre llibertat d’expressió i llibertat de creació. L’art crea personatges amb veus fictícies o metafòriques. Tots sabem que Alejandro Sanz no té el cor partit de manera literal.

Et sents cap de turc?

Sí. Soc un emissari. Soc jove, treballador i pobre. Això li podria haver passat a qualsevol que estigui en una situació semblant i critiqui el sistema. El meu és un judici polític. Estan condemnant les meves idees. Jo no he comès cap delicte.

Tant poder té la paraula?

Molt poder. Expressar-nos és el mínim que ens haurien de deixar fer. Mentre la meva mare estava patint un càncer i l’única nòmina que entrava a casa meva era una de mitja jornada, de 600 euros, Esperanza Aguirre estava retallant en sanitat i nomenant a dit tota la cúpula de corruptes. El mínim que puc fer és desitjar-li en una cançó que visqui entre rates. Estan jugant amb decisions polítiques que són crucials per a la vida de molta gent. Els polítics corruptes i el sistema judicial ens haurien de donar les gràcies perquè només fem servir les paraules per desfogar-nos, quan els pobles haurien d’estar organitzant-se al carrer per paralitzar aquest país, perquè és una vergonya el que està passant.

¿Creus que la pena de presó busca la teva reinserció?

No. En el moment que diuen que si demano disculpes només em cau un any i mig, saben que soc una persona que entén la presó com un preu per la seva lluita, a diferència d’un pres comú. Jo soc comunista en un país on està prohibit ser-ho i dic coses que està prohibit dir. He sigut molest per al poder. No només es tracta de llibertat d’expressió, també es tracta de llibertat d’ideologia. Si jo entro a la presó hi haurà menys crítica. La gent que als anys 80 feia punk o rock ara no s’hi atreviria.

Si el teu cas arriba a Estrasburg, creus que s’anul·larà la condemna?

Pot ser. Espanya es l’únic país el Codi Penal del qual considera delictes d’opinió com ara l’apologia del terrorisme -en un país on no hi ha terrorisme- i injúries a la Corona -en un país on la Corona s’injuria tota sola-. A ulls internacionals és absurd que no es pugui criticar els que tenen el poder.

L’anunci de la teva condemna coincideix amb l’edició del nou disc. Diverses sales i festivals t’han ofert més de 30 actuacions.

Sí. I aquell dimarts negre la gent va exhaurir els exemplars de Fariña i MediaPro va comprar l’exposició censurada a Arco. Reproduïm els delictes per demostrar que això no és un atac individual, sinó col·lectiu. La gent està preocupada i indignada per aquestes condemnes, i canten les meves cançons perquè és evident que es tracta d’un judici injust i d’una condemna injusta. I no tenen presó per a tots.

Es pot canviar el sistema?

A petita escala. A Catalunya han intentat canviar les coses fent servir la via democràtica i institucional i l’Estat ha posat en marxa la seva màquina repressora utilitzant la violència, perquè aquest canvi suposava una amenaça per al poder espanyol i perquè les elits es veien en risc. Qui realment té el poder són les elits financeres, el sistema judicial i el rei, i en cap d’elles hi podem intervenir mitjançant un vot.

Per què hem d’escoltar hip-hop?

És una música que expressa qui ets. Des del seus inicis -als Estats Units, amb els afroamericans que denunciaven la repressió policial- ha lluitat contra el poder. A Espanya les lletres parlen de conflictes de classe, de països no reconeguts, de racisme. El glossador busca fer metàfores. Un raper et diu les coses tan clares que et fa bullir les emocions.