Jorge Yeregui retrata el fantasma del Club Med del cap de Creus

BarcelonaEl desaparegut Club Mediterranée del cap de Creus va funcionar com a ciutat de vacances entre el 1962 i el 2004. Els promotors i l’arquitecte es van esforçar per minimitzar el seu impacte al lloc, la plana de Tudela, i aquest rigor va facilitar l’enderrocament dels bungalous quan el ministeri de Medi Ambient va comprar els terrenys per 4,4 milions d’euros per incorporar-los al parc natural. Així que del Club Mediterranée ara només en queden algunes plantes invasores i alguns fragments de totxos i rastres de ciment entre les roques, com es pot veure a l’exposició del fotògraf i arquitecte Jorge Yeregui (Santander, 1975) a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27) titulada Desfer, esborrar, activar (fins al 21 de maig).

“El projecte suscita dues reflexions: una urbanística i una altra sobre les plantes invasores”, afirma el galerista Quico Peinado, ja que l’eliminació d’aquestes plantes també va formar part del projecte. “L’exposició de Jorge Yeregui encaixa dins la nostra programació perquè intentem plantejar preguntes sobre qüestions de les quals es debat avui, com el turisme, l’ecologia i com convivim amb la natura”, subratlla la directora de la galeria, Gabriela Moragas.

Desfer, esborrar, activar es va poder veure dins l’edició del 2020 del festival PhotoEspaña, en una mostra comissariada per Marta Dahó, i ara arriba a Catalunya per primera vegada. “En l’actualitat, Tudela continua transformant-se mitjançant un procés de mimesi pel qual cada vegada resulta més difícil ubicar la frontera que anteriorment escindia l’àrea ocupada pel resort de la resta del parc natural”, diu Dahó d’una de les peces exposades, la sèrie Testimoni. I al llarg dels anys els rastres que n’ha documentat Yeregui hauran desaparegut. “Quan el procés de renaturalització s’hagi consolidat, qui passegi per aquest paratge probablement no podrà reconèixer la història d’aquest lloc ni el seu passat com a complex turístic”, explica Dahó, que defineix el rigor documental del projecte com un “aixecament arqueològic”. Una de les idees que planen sobre totes les obres i que també era en la renaturalització del lloc és la presència d’un “límit”, entre “l’espai natural de l’artificial, el paisatge autòcton del paisatge del turisme, l’original de l’impostat, el protegit del prescindible...”, com es pot llegir en la presentació de l'exposició.

Algunes de les fotografies estan acompanyades d’unes pesades piles d’impressions offset d’uns paviments de formigó que evoquen el fet que les restes del Club Med van servir per construir una dàrsena per emmagatzemar embarcacions d’esbarjo al port de Roses i, a més, qüestionar que es recuperés un paisatge però que les restes dels edificis que hi havia servissin per augmentar la pressió en la natura d’un altre.