Mor Joan F. López Casasnovas, mestre intel·lectual i cívic des de l'amor a la llengua
CiutadellaPer als qui estimem Menorca i la seva cultura, la mort aquesta matinada, als 69 anys, de Joan F. López Casasnovas (Ciutadella, 1952) és un cop dur. Era el gran referent intel·lectual, el mestre. Simbolitzava l’amor a la llengua dels Països Catalans, al paisatge de l’illa, a l’actitud crítica i compromesa contra el poder, qualsevol poder, i a la creació literària i artística, especialment la poesia. Va esdevenir mestre per als menorquins i catalans tots perquè les seves aportacions, tant escrites com parlades, sempre estaven fonamentades en la saviesa, la generositat i la bonhomia. El seu saber era fusterià: imaginatiu però raonat, molt raonat. El seu va ser tot un estil de viure, de pensar, d’escriure. Deixa petjada per a generacions.
L’illa queda òrfena especialment del filòleg, del filòleg que gaudeix de la recerca de la història de la llengua i dels seus textos, però que també la defensa sense por davant de les forces que la volen exterminar o trencar. La salut del català de Menorca ben segur seria ara molt més precària si no hagués comptat amb el seu seny i coratge quan va ser conseller de Normalització Lingüística (1979-1983) i conseller de Cultura i Educació (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), per l’Agrupació d’Esquerra-PSM, primer, i per l’Entesa de l’Esquerra de Menorca, després. Llavors, durant aquells anys il·lusionants de represa cultural, però també cívica, va participar en la creació de l’Institut Menorquí d’Estudis i en multitud d’iniciatives per la llengua, cosa que no va deixar de fer mai. Va ser membre actiu de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que tenia en molta estima.
Amb una gran generositat, llegia esborranys d'articles i llibres, fossin de madurs especialistes, o bé d’estudiants o simples aficionats, i feia sempre valuosos suggeriments. El seu lema era el coratge. "Coratge, coratge!", em deia quan li donava un text que sabia que trepitjaria ulls de poll.
Si ens deixa orfes, molt orfes, és precisament perquè era un home coherent i complet, per això va esdevenir referent moral de com cal viure per afrontar els reptes de l’experiència en totes les seves dimensions.
* Joan Pons Alzina és professor d'estudis hispànics de la Universitat de Barcelona
