Joan Guasp: 50 anys dedicats a l’escriptura

PalmaJoan Guasp (Consell, 1943) fa 50 anys que és escriptor. Durant aquest temps ha escrit més de 30 obres de diversos gèneres literaris, novel·la, narrativa infantil, reculls de contes, poesia i obres de teatre, tot i que on destaca més és en el món de l’escriptura teatral. També és dialoguista. “Com m’hauria agradat fer els diàlegs de les pel·lícules de Hollywood, especialment dels films de Woody Allen”, sospira el protagonista d’aquest reportatge. Al llarg de la seva trajectòria, Guasp ha publicat més de vint llibres i ha obtingut nombroses premis literaris.

Teatre de l’absurd

“Em consider un continuador de l’obra de Pere Capellà i Alexandre Ballester, estic dins la seva línia i des del començament que vaig tenir clar que volia rompre amb el teatre regional o costumista; a mi m’agraden Beckett, Ionesco, el teatre de l’absurd; faig un teatre d’idees, heteròclit”, afirma. No només això, “llegesc deu hores cada dia”, ens confessa l’autor, a qui també arriba la inspiració de tota aquesta proliferació d’obres que ha anat escrivint al llarg d’aquests 50 anys de carrera.

Aforismes

Guasp també cultiva de manera assídua el gènere aforístic. “Som l’únic autor del país que m’hi he dedicat”, diu. És així com agafa sentències breus que expressa mitjançant un pensament complex de manera colpidora o estètica. El 2000 en publica el seu primer, Aforismes. Fogueró de Guaspires. I n’ha escrit cinc més d’aquest gènere.

A banda, com a autor teatral, té un projecte de representació d’una de les darreres obres que ha publicat Llull: l’amic de l’amat (Arola Editors, 2016), que, juntament amb la directora catalana Marta Momblant està intentant de portar a escena, però “no és cosa fàcil. Per a un autor de teatre, una de les grans satisfaccions és veure representada la seva obra, però són processos llargs i els costos de producció d’un espectacle amb diversos personatges són complicats. Això sí, voldria que l’estrena fos al teatre Principal de Palma”, assenyala Guasp.

Malgrat que “del que pas més gust és d’escriure, intent fer un teatre lúdic, experimental i filosòfic, i normalment pensat per ser interpretat, per això sol ser de pocs personatges”. Un dels exemples que ens mostra és un monòleg d’Irène Némirovsky. La història d’aquesta novel·lista ucraïnesa, que escrivia en francès i fou deportada sota lleis racials pel seu origen jueu, ha estat diversos pics duita a escena al Teatre de Lloseta, a Barcelona, etc.

Periodista

Joan Guasp és col·laborador de l’ARA Balears, on publica un article d’opinió cada diumenge, però l’afició li ve d’enrere. Quan era ben jovenet, Guasp va començar fent les cròniques esportives del Constància per al Diario de Mallorca; aleshores jugava a 2a B i “viatjàvem cada quinze dies a la Península”. En aquesta faceta de periodista, Guasp també va escriure durant més de deu anys al diari Ultima Hora. Hi “era crític de teatre, no em perdia cap estrena”, recorda el dramaturg.

A més, Guasp és aficionat als dubtes: “De jove et poden crear inquietud, fins i tot angoixa, però amb l’edat arriba un moment que te’n fots, de les incerteses”. L’autor pertany a la generació dels 70. Entre les obres publicades i premiades que no són de gènere teatral, destaquen: L’illa d’escuma rosa (premi Ciutat d’Olot de narrativa infantil, 1988), El cavall (premi Ciutat de Mollerussa de novel·la, 1992) i Eclipsi per a un home sol (premi Sant Carles Borromeu d’Andorra per a contes, 1992).

Dramatúrgia per la llibertat

Els darrers quatre anys, Guasp s’ha dedicat a escriure tres obres que “tenen per marc el procés d’independència de Catalunya”. La primera, que acaba de ser publicada, és L’estàtua de la Llibertat, en què un jove va als Estats Units a demanar a Barack Obama la independència catalana. La segona, L’escorcoll, s’inspira en el succeït de “quan la policia judicial entra al despatx d’Artur Mas a cercar si hi tenia amagada la Declaració d’Independència”. I la tercera és Un dels dies més feliços de les nostres vides; tracta sobre el 9-N però, en lloc de votar com ho feren, hi ha diferents maneres lúdiques d’exercir el vot. Totes tres -que seran publicades en tres tongades per Arola- són obres escrites “des de diferents angles i parlen del procés, un tema que m’interessa molt i crec que viure’l per mi és una gran sort, perquè encara que no s’assoleixi -que crec que sí-, hauré viscut una època molt feliç relacionada amb el meu teatre, que sempre intenta cercar la llibertat i felicitat de l’home”, diu l’autor, qui creu que “Balears hi juga un paper fred”.