Per Ja t'ho diré, el fester encara és blau

PalmaQuan va esclatar el cant de festa Així i tot en els Jocs del Pla del passat Sant Joan, en un dels encerts de l'ensortilla, aquest instant era ja el preludi de festa. La massa humana s'abraçava a la vida. Dissabte vespre arribà la celebració a n'Hereveta de Porreres, tot i que costà trencar amb una certa fredor inicial en el parc. Era la quarta aturada d'una gira de cinc únics moments d'agermanament, de celebració familiar de tota una vida, abans de tornar-la a congelar a Ciutadella, aquest pròxim 19 de juliol, i després d'haver-se retrobat per partida doble a i amb Salt, el seu bressol català que els acollí per dedicar-se a l'ofici ara fa 22 anys, i també en el festival barceloní Grec.

Un petit viatge, una dècada després de dir adéu a la seva Ciutadella, aquell 27 de desembre de 2003, i a Palma set dies abans. Un, ara, reviu com l' Així i tot s'escampava per les Valls d'Àneu travessant pastures, en l'obertura d'aquell irrepetible primer Doctor Music, ara fa 17 anys, i el mateix escarruf tornà a lliscar per l'espinada aquest dissabte.

Passats els anys, no tots els hits ho aconsegueixen -és el potencialment més pop que tenen- ni ho poden mantenir, i aquest tornà a convertir-se en un dels moments de comunió gràcies a una cançó plena de vida i vides, santjoaneres. De vides i reviure-les, tantes com cançons i vivències implícites de cadascú, va la celebració d'aquells 17 anys -també- en què foren germans.

Amb el pas dels anys, en ells el blau encara és fester. El blau que sempre han desprès. El blau d'estiu, de mediterraneïtat, de festa, de vida, del Sant Joan. L' Així i tot n'és la perfecta síntesi. D'aquell blau que lluiria i acabaria enlluernant després que Toni Pastor posés mà en aquelles primeres maquetes, enregistrades als estudis Digital entre el 1990 i 1991, abans que s'expandissin a Catalunya. 23 anys després la mà de Toni Pastor torna a deixar empremta, exercint de mestre de cerimònies, donant-los forma.

D'un vitalisme potser més reposat, de ritme més lent; en ocasions, a Tenc es cor calent , amb un tempo rebaixat. I no pel miniset acústic que, d'asseguts i amb Pastor al llaüt, va fer reviure que són uns mestres de l'ofici. L'iniciaren amb M'allunyaré del Dos o Tres , que ara fa 20 anys, i remataren amb el seu celebrat Si véns per a després recuperar el ritme i l'electricitat amb Aromes de roques . Abraçaren els seus moments àlgids amb Quan jo te toc, tu te fons , cedint protagonisme a Toni Pastor, que lluí solo , però sobretot amb l'orgiàstica Mirall màgic , un dels tresors d'aquell És blau es fester (1991), antropològic i referencial cançoner que va saber arrelar i emmirallar-se sobretot en l'antiga Aràbia.

Reservaren per al darrer tram de concert els minuts de més pulsió, en dues tandes de bisos i una traca final que estirà de clàssics dels primers anys com M'al·lucina , Joan Barrina o l'única peça en castellà -un clàssic ja de culte en el seu cançoner-, El último verdugo per a un final potser pillet. I això que minuts enrere, i sintonitzant amb Sopa de Cabra quan també tornaren, Cris Juanico havia proferit un clam a favor de la llengua abans d'envestir Suspès en l'aire : "No parlem LAPAO ni baleà". Però més que Juanico, amb una veu impecable que fluïa, qui es va endur el protagonisme va ser Fly, no només per fer els comentaris més graciosos, sinó també perquè el seu baix continua edificant el cançoner amb Sente i Titi, a la bateria i guitarres.