Els Itaca Band volen contagiar un optimisme radical

Barcelona“Vam entrar a l’estudi de gravació amb un sold out. La gent ens estima molt i hem d’estar molt agraïts”, diu Kel Sangüesa, el baixista dels Itaca Band. Efectivament, el grup de Montcada i Reixac encara no havia començat a enregistrar el disc Explosiva (Halley Records) quan van exhaurir-se les entrades per al concert de presentació a la Sala Apolo de Barcelona d’aquest divendres, 5 de maig. Lògicament, van afegir-hi una segona actuació l’endemà. El que no sabia el públic que va comprar les entrades és que el disc nou suposaria un canvi de registre. “Volíem experimentar amb noves sonoritats i nous estils perquè no ens volíem encasellar en el que havíem fet fins ara. Ens hem donat un espai per a la sorpresa”, diu Pere Mercader, teclista i principal compositor del septet.

Explosiva, que combina repertori en castellà i català, no és un canvi dràstic en la trajectòria d’una banda amb gairebé deu anys d’història i hereva del mestissatge del so Barcelona, però sí que aporta variacions; per exemple, un tractament melòdic més pop que contrasta amb el to més rock de l’àlbum anterior, Temerario (2015), i el predomini dels ritmes jamaicans per sobre dels llatins, pràcticament absents en el nou treball, tret del reggaeton que treu el nas a Los de abajo, una cançó d’orgull subaltern. “Ser de classe treballadora sí que és un tret diferencial nostre”, diu Mercader, que a la cançó Radicalment optimista incorpora frases d’Eduardo Galeano.

Seguir picant pedra

La prova de foc dels nous Itaca Band va ser la publicació del primer senzill, Ahora y aquí. “Teníem molts dubtes, perquè quan treus un single tan diferent hi ha el risc que la gent s’espanti”, recorda Sangüesa. Els dubtes van esvair-se ràpidament, i en un mes el videoclip de la cançó ja porta 130.000 reproduccions a YouTube. “Això és un símptoma que ha agradat”, diu el cantant, Albert Garcia.

“Sempre hem anat fent pas a pas, molt a poc a poc -diu Mercader-. A diferència d’altres grups, nosaltres no hem fet mai cap pas de gegant, i això ens ha fet gaudir molt més cada petita fita”. O no tan petita, perquè fa uns mesos van fer una gira pel Japó. “Tocar allà, a festivals davant de 10.000 persones que canten les cançons, va ser una injecció d’ego immensa. Però tornar a tocar de peus a terra va ser tan senzill com fer un concert a Alacant a les quatre de la matinada, dormir en un pavelló i sopar entrepans. Una de freda i una de calenta, però hem de seguir picant pedra”, explica Garcia.

Les lletres d’ Explosiva remenen “nostàlgia, tristesa i patiment”, que Mercader transforma en optimisme. “Podem estar en moments crítics, però escric amb la idea que el futur no serà així. Intento escriure el que m’agradaria que passés, a veure si d’aquesta manera passa. Sí, hi ha moments dolents, però podem aconseguir estar millor”, pronostica Mercader, teclista d’un grup amb deu anys d’història i un públic en constant renovació: “Avui tenim seguidors que quan vam començar tenien 6 anys. És bastant curiós”.