Els investigadors del misteriós tren de l’or nazi comencen la recerca

MunicDiners, or, art robat, poderoses armes secretes enterrades. Els tresors nazis són des de fa dècades material per a incomptables llegendes, rumors, especulacions, teories conspiratòries. Les suposades sensacions giren al voltant de trens plens d’or, d’indrets subterranis, de riqueses ocultes. Setanta anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial alguns tresors han aparegut; molts altres, no. L’estiu passat la febre de l’or es va encendre de sobte a Polònia, concretament en una població de la Baixa Silèsia anomenada Walbrzych. L’agost passat dos investigadors amateurs, el polonès Piotr Koper i l’alemany Andreas Richter, van assegurar que havien localitzat el lloc on es troba suposadament un tren blindat d’entre 120 i 150 metres de llargada, que seria a 50 metres sota terra des de l’abril del 1945.

De seguida es va especular sobre la suposada troballa, i més quan el ministre de Cultura de Polònia en funcions, Piotr Zuchowski, es va precipitar a dir que després d’analitzar les imatges d’un georadar estava “convençut al 99%” de l’existència del tren. Però de proves no en va presentar cap. Ara, no obstant, hi torna a haver moviments al voltant d’un tresor nazi que “ha estat buscat per com a mínim tres serveis d’intel·ligència”, assegura Koper, propietari d’una empresa de construcció de Walbrzych.

Una prospecció no invasiva

El misteri sobre el tren militar nazi, que segons la llegenda fins i tot estaria carregat d’or, va viure ahir un nou capítol. Koper, Richter i experts de l’acadèmia de mineria de Cracòvia van anunciar que havien iniciat nous exàmens seriosos sobre la composició del sòl. Un portaveu de l’Ajuntament de Walbrzych va explicar que aquesta setmana els investigadors utilitzaran càmeres tèrmiques, georadars i magnetòmetres, i va especificar que “només estan autoritzats a fer una prospecció no invasiva”. Alhora, el ministeri polonès de Defensa va confirmar que ja es va posar en pràctica una acció militar a la zona per examinar que a la regió no hi hagués “fonts de perill”, com mines, explosius o altres armes de la Segona Guerra Mundial. L’exèrcit polonès també hauria fet tasques de neteja de matolls a la zona.

“Ara el terreny és una mica més accessible”, va apuntar Koper, que confia a anunciar resultats de les exploracions a finals de novembre. Aquest investigador aficionat i el seu amic alemany ja van expressar des d’un bon inici a través d’un advocat que exigiran una gratificació del 10% del valor de la troballa. “Entenem que el que es trobi pertanyeria al Tresor polonès. Però potser també s’hi posen en contacte altres propietaris: alemanys, russos…, no ho sé. Però la nostra exigència continua sent la mateixa”, va assegurar Koper. “El tren existeix de veritat -va insistir-. Quan jo vaig arribar a la Baixa Silèsia fa 13 anys això també em semblava un conte, però pel que he pogut anar treballant des del 2008 [assegura que va topar amb un testimoni -de qui no vol donar detalls- que hauria revelat el mapa del tresor al llit de mort] estic segur d’on és el tren”, va dir Koper, per a qui el que pugui aparèixer com a càrrega del comboi nazi és secundari: “El tren en si és valuós, és un esdeveniment mundial”. Material militar, or, pedres precioses, joies, o qui sap si el producte del saqueig de la Cambra d’Ambre del palau de Catalina la gran. La llegenda polonesa ho engloba tot.

“De moment tot és especulació. No em creuré l’existència del tren fins que no el tingui al costat”, adverteixen historiadors com Ingo Loose, de l’Institut per a la Història Contemporània de Munic. Si al final no acaben apareixent proves, Walbrzych serà una mena de llac Ness dels nostres temps.