Les imatges de la indignació

El dibuixant manacorí Toni Galmés presenta 'Groc: història gràfica d'una lluita', un recull d'il·lustracions, dibuixos i cartells del procés

El dibuixant Toni Galmés (Manacor, 1983) presentarà aquest dimarts a la Setmana del Llibre en Català 'Groc: història gràfica d'una lluita' (editorial Comanegra). Es tracta d'un recull gràfic del procés que abasta cartells, dissenys i il·lustracions dels darrers anys.

El projecte va sorgir després que Toni Galmés formàs part de l'equip d'Òmnium Cultural que enllestí campanyes com la de les cares amb la boca ratllada o la dels dibuixos de les cares dels presos polítics. "Quan la Guàrdia Civil va fer escorcolls a la seu d'Òmnium, tot es va accelerar i la resposta ciutadana va ser molt forta. Després, quan les coses es varen calmar una mica, vaig veure que molta gent penjava a les xarxes el seu treball. Eren il·lustradors o dissenyadors que també necessitaven expressar-se", explica Galmés. La situació va arribar a ser tal que "l'absència d'un líder transversal va afavorir la presència de les imatges". Galmés proposà fer-ne un recull a l'editorial Comanegra, que tot d'una va fer propi aquest projecte. "Gràcies a ells s'ha fet més gran". 

El llibre aporta explicacions sobre l'evolució del cartellisme, la simbologia reivindicativa i el paper de la xarxa en la viralització d'imatges. "La recepció de les imatges en l'àmbit artístic no depèn tant de l'artista, que intenta respondre gràficament a les necessitats socials", assenyala el dibuixant manacorí. "És el públic qui fa virals les coses, i ho fa mogut per les emocions. La indignació s'ha incrementat i hi ha més necessitat de moure els dibuixos.

L'estètica de la revolta

Una de les tesis que defensa Galmés, que també és professor d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona, és que l'estètica pròpia de la revolta "és reiterativa". "El procés no ha inventat cap estètica nova. Hi trobam referències als anys 70 a Nord-amèrica i les protestes contra la guerra de Vietnam, al Maig del 68 a la Sorbona, i també hi ha connexions amb els retrats que es poden veure als murs de Belfast", comenta. 

Però, malgrat que el passat és ben present, les coses han canviat molt. "Els murs han passat una mica a la història, i d'alguna manera tot s'ha sofisticat. Ara hem passat a mostrar les imatges al mur de Facebook. Estam parlant de murs 2.0. I aquesta sofisticació també s'ha produït amb el tema dels llaços, que actuen com a metàfora".

Precisament els llaços són ara la polèmica més visible. "Malgrat que des d'un punt de vista jurídic no és el mateix posar un llaç que llevar-lo, des d'una perspectiva estètica una cosa i l'altra són maneres subversives de dur a terme una acció".

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF