Publicitat
Publicitat

FOTOGRAFIA

La humanitat oculta de Kabul

La Virreina exposa 49 fotografies que Guillermo Cervera va fer a l'Afganistan

"Al voltant d'una guerra hi ha molt més que el dramatisme, també hi ha la vida quotidiana d' una societat que lluita per sobreviure", explica Guillermo Cervera. Aquest fotògraf madrileny, nascut el 1968, va cobrir la guerra de Bòsnia i en els últims anys ha viatjat unes quantes vegades a l'Afganistan. De totes les fotografies que hi va fer, se'n poden veure 49 a La Virreina en l'exposició Bye, bye, Kabul . L'adéu del títol fa referència a uns estils de vida que s'extingiran quan es retirin les tropes dels països de l'OTAN que van ocupar el país arran dels atemptats de l'11-S i els talibans tornin a tenir l'oportunitat de recuperar el poder.

"L'Afganistan és el revers de la nostra civilització. No saps mai com trobaràs el Kabul que vas deixar. Aquest present desapareixerà. La presència de tropes internacionals ha permès un oasi de modernitat que s'interromprà. La gent ja té por ara. Els canvis han generat més odi dins de la societat afganesa", explica el fotògraf sobre la tutela internacional que ha viscut el país.

Guillermo Cervera va viatjar per primera vegada a Kabul el 2008 i s'hi va quedar prop de mig any. L'any passat hi va passar dos mesos i enguany té previst tornar-hi. En total, ha visitat l'Afganistan vuit vegades. Algunes de les fotografies que hi ha fet han aparegut en publicacions internacionals com el New York Times , el New Yorker i el Newsweek . A la tornada dels seus viatges, Cervera es relaxa fent fotografies de surf i va ser el fotògraf oficial de la plaça Monumental durant prop d'una dècada. "Miro de prop el que la gent tendeix a passar de llarg", explica l'autor, que també està especialitzat en fotografia de moda. A més de l'Afganistan i de Bòsnia, Guillermo Cervera ha treballat a Sri Lanka, al Pakistan, a Egipte, Líbia, Veneçuela i als Estats Units.

"Totes les guerres són iguals", afegeix abans d'afirmar que el dramatisme li ha acabat produint "rebuig". "Estic cansat del tòpic de sempre, de les imatges dels cadàvers i de la metralla -diu-. El món està ple d'històries que no són dramàtiques i que també s'han d'explicar".

"Guillermo Cervera busca una cosa més difícil que la denúncia amb les seves fotografies. Fa aflorar la contradicció, que és més rica i permet dues mirades: una de superficial i una altra en què es comencen a veure els detalls i es troben contradiccions brutals", explica el comissari de l'exposició, el crític i historiador de l'art Ricard Mas.

"Els afganesos són una gent honesta i trempada", assegura Cervera. Les fotografies criden l'atenció pels colors vius -"Ens pensem que allà tot té el color de la sorra", diu- i per una quotidianitat que ha quedat oculta per les notícies bèl·liques. Tanmateix, Cervera no fa els ulls grossos davant la falta de drets de les dones. Critica el fet que el país sigui "el gran negoci de les ONG" i recorda que hi ha cinc milions d'addictes a l'heroïna.

Les contradiccions del país comencen a sorgir quan es llegeixen les descripcions que acompanyen els títols. La mateixa piscina on s'hi pot veure un grup de nois banyant-se va ser utilitzada per comprovar la innocència de les dones acusades d'adulteri. Quan estava buida, els talibans les hi llençaven des del trampolí, i si sobrevivien volia dir que havien sigut infidels. En una altra de les imatges més impactants, al darrere de la imatge èpica d'un genet de l'ètnia tadjik s'hi pot veure l'estadi on els talibans executaven els comdemnats. Amb tot, la imatge més emotiva de Bye, bye Kabul és el retrat que li va fer al Zabi, un transvestit tadjik, l'any 2009. Mesos després, el Zabi va ser assassinat i esquarterat per una família de carnissers de l'ètnia paixtu.

Els llibres que ens fan grans