Troballes arqueològiques

Qui era l'home enterrat amb grillons al Born?

L'anàlisi genètica i de les restes òssies de la necròpolis del Born demostra la importància de la comunitat islàmica al segle XI

5 min
Imatges del procés de construcció d'uns elements de suport per mantenir les restes en connexió anatòmica tal i com es van trobar a l'excavació.

Un home adult, enterrat amb grillons metàl·lics adherits als turmells, en posició lateral, amb els peus a l’est i orientat cap a la Kaba de la Meca, tal com manen els cànons islàmics. Van trobar-ne les restes fa vint anys en una fossa excavada a la sorra, a la plaça Comercial, davant d’on ara hi ha el Born Centre de Cultura i Memòria, sense revestir-ne les parets i sense cap element d’ostentació o aixovar. Però qui era? Era un esclau? Un condemnat a mort?

En els últims mesos, aquest adult, conegut amb el nom d’individu 15, que va ser enterrat al segle XI, ha estat analitzat i investigat amb l’objectiu de saber més coses sobre les seves condicions de vida i les circumstàncies de la seva mort. ArqueoBorn (Born CCM), conjuntament amb el Centre de Col·leccions del MUHBA, han fet proves diagnòstiques amb raigs X, tant de les restes òssies com dels grillons, i anàlisis genètiques. Només se n’han pogut analitzar les extremitats inferiors, perquè les restes van ser seccionades durant unes obres molt anteriors a la intervenció arqueològica.

Pertanyien als estrats més baixos de la societat

L'home no estava sol. El 1991 es va documentar per primera vegada la necròpolis medieval islàmica localitzada sota la plaça Comercial. De mica en mica, s’ha vist com s’estenia cap al carrer Antic de Sant Joan i el passeig del Born i, de moment, s’han localitzat 18 individus. La majoria són homes; només hi ha tres dones força joves, un infant de menys de dos anys i un jove d’entre 15 i 18 anys. És l’única necròpolis islàmica de l’Edat Mitjana localitzada a Barcelona; i l’individu 15 és l’únic home amb grillons enterrat després de l’època romana que s’ha trobat mai a la península Ibèrica.

La necròpolis durant l'excavació que es va fer al Born el 1991

“Hem pogut constatar que tots els individus comparteixen una deficient salut bucodental, han patit una remodelació muscular destacada a les extremitats superiors, cosa que indica un gran desgast físic, tenen porositats als ossos, segurament per una alimentació deficitària, i reaccions òssies a les cames (periostitis)”, explica l’arqueòloga Núria Armentano. Tot plegat podrien ser indicador que pertanyien als estrats més baixos de la societat. “L’individu 15 és l’únic que va ser enterrat amb grillons i, per la reacció dels ossos, feia temps que els portava, perquè aquestes reaccions no es produeixen d’un dia per l’altre”, afirma Armentano. Els grillons limitaven la seva mobilitat però no l’immobilitzaven i, per tant, podia treballar. Els altres individus exhumats també tenen reaccions òssies als turmells que podrien haver estat produïdes per lesions o infeccions o pels grillons.

Les anàlisi genètiques constaten una altra informació molt interessant: era una població amb molta diversitat i, per tant, segurament la comunitat musulmana en aquell moment era molt important a Barcelona. “Hem fet les anàlisis de la informació genètica que es transmet per via materna en 18 individus i tan sols cinc tenien un llinatge matern provinent del nord d’Àfrica, la resta provenien de dones que podrien ser europees i, fins i tot, de la península Ibèrica”, diu la professora d’antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Cristina Santos. “Seria interessant fer comparatives amb altres necròpolis de la mateixa època perquè hi ha molt pocs estudis genètics fets”, afegeix.

Inhumats fora de les muralles

La necròpolis islàmica estava situada fora de les muralles. Com els romans, els musulmans no enterraven els seus morts dins la ciutat sinó que ho feien al costat dels camins i a les portes d’entrada. Els cossos es van inhumar a la via litoral que portava cap a la porta de la muralla romana, ubicada a l’actual plaça de l’Àngel. Era el camí de costa que sortia dels peus de la muntanya de Montjuïc, passava arran de mar per Barcelona, i continuava fins a Badalona.

Tots aquests homes van ser inhumats, segons les anàlisis radiocarbòniques, entre la segona meitat del segle XI i la primera meitat del segle XII, en plena Alta Edat Mitjana. En aquell moment, Barcelona era una important ciutat mediterrània, amb molta activitat comercial i tenia una població amb diversos orígens i religions: el domini musulmà de Barcelona va acabar el 801, quan Lluís el Piadós va conquerir la ciutat, i el call jueu està documentat des d’inicis del segle XI.

“La comunitat musulmana era important, si no, no hauria tingut una necròpolis pròpia”, assegura la responsable del Pla Bàrcino de l’Ajuntament de Barcelona i coordinadora del projecte de recerca del conjunt arqueològic del Born, Carme Miró. Però, segons Miró, a diferència de la comunitat jueva, la població musulmana no vivia en un gueto sinó que estava dispersa per tota la ciutat. Miró creu que l’home amb grillons podria haver estat un esclau però no descarta que fos un presoner condemnat a mort i enterrat amb grillons perquè no pogués escapar ni tan sols després de mort, per anar al més enllà.

La singularitat dels grillons

L’esclavitud, a l’època medieval, estava regulada i era legal. De fet, hi ha documentació sobre esclaus musulmans des de principis del segle XI. “El primer document és un testament de 1029 en el qual una dona deixa als seus hereus set esclaus musulmans”, diu l’historiador Ivan Armenteros, autor de L’esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516). Les exhumacions constaten que, en aquest període, l’esclavitud no es limitava al camps i als senyors feudals, sinó que també comença a documentar-se a les ciutats. Arran del Pactum Lotharii del 840, es va prohibir la compra i venda d’esclaus cristians d'origen europeu entre l’Imperi Carolingi i Venècia, i va créixer exponencialment la compra i venda d’esclaus sarraïns.

“Sorprèn, però, que aquest individu portés grillons de metall, perquè en aquell moment posar-los era molt car, era una inversió important i, des del punt de vista del propietari, no era gaire rendible que els esclaus patissin i es degradessin físicament”, opina Armenteros. En documentació dels segles XIV i XV s’especifica que només s’utilitzen càstigs físics, amb elements de limitació de moviments, si hi ha un comportament violent, agressions o l’esclau s’ha intentat escapar. “El context, però, és diferent, perquè al segle XI el conflicte fronterer amb l’Al-Àndalus era intens. Tortosa no va ser conquerida fins al segle XII. Podria ser que aquests esclaus haguessin estat capturats en un context de guerra de frontera”, diu Armenteros.

La necròpolis podria ser molt més extensa tot i que se'n desconeix l'estat. "En aquesta zona de Barcelona s’hi ha construït molt", apunta l’arqueòleg Antoni Rigo Jovells. "S’han trobat restes on hi havia l’antic mercat del Born però també al carrer de la Fusina i al carrer Antic de Sant Joan, i hi ha un buit important entre les restes de l'infant i les altres”, afegeix.

Les restes exhumades es conserven al centre de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona. S’han netejat les restes òssies amb aigua i alcohol i s’hi han adherit els fragments amb resina acrílica. Els grillons també han estat restaurats i se n’ha eliminat part de la corrosió. “Les hem conservat des que van ser exhumades el 1991, i ara hem creat tota una estructura amb resina per subjectar l’esquelet amb els grillons, en la mateixa posició que es va trobar. No descartem exhibir-ho”, diu la cap de conservació del Museu d’Història de Barcelona, Lídia Font.

stats