Historiadors i entitats demanen que el Memorial Democràtic sigui una fundació

El Memorial Democràtic va néixer el 2007 amb l'objectiu de preservar la memòria democràtica de Catalunya a través d'homenatges, exposicions, activitats i recerca. Al llarg dels anys ha tingut períodes de més o menys activitat, però també etapes en què s'ha anat buidant de continguts, de pressupost i de personal.

Aprofitant que s'està tramitant la nova llei de memòria democràtica de Catalunya, entitats memorialístiques i, sobretot, historiadors han fet públic un manifest per demanar que el Memorial Democràtic no depengui directament del Govern i que sigui una fundació. "El Memorial hauria d'estar fora del control partidista, no hauria d'estar adscrit ni al Govern ni al Parlament, per evitar situacions d'inactivitat o d'intercanvi partidista com s'ha patit en algun període de la seva trajectòria", asseguren. Els firmants del manifest lamenten que algunes persones, entitats, institucions i partits polítics creuen que parlar de memòria "són coses del passat". Defensen que parlar del dret a la memòria, la veritat, la justícia i la reparació de les persones represaliades per la dictadura "hauria de ser normal en una societat democràtica".

Una fundació mixta

La fundació que reclamen els firmants tindria participació de les administracions públiques i de la societat civil. Proposen que tingui un consell rector i uns estatuts amb què es crearia una junta de govern formada per especialistes i una persona, elegida per concurs públic, en portaria la direcció. Esmenten alguns exemples de memorials dirigits per una fundació, com la Fundació del Mur de Berlín, la Fundació Topografia del Terror a Berlín, la Fundació del Memorial del Camp de Sachsenhausen i la Fundació de la Memòria i els Drets Humans de Xile. "Hem pensat que era important fer sentir la nostra veu, perquè som artífexs del memorial democràtic i hem participat en la seva evolució", assegura Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme.

Entre els firmants hi ha entitats com l'Amical Mauthausen, l'Ateneu Memòria Popular, l'EUROM European Ovservatory on Memories, la Fundació Cipriano Garcia - CCOO i Irídia. També hi apareixen historiadors com Xavier Domènech, Maria Campillo, Martí Marín Corbera, Andreu Mayayo, Conxita Mir i Ricard Vinyes. A finals del 2023, el Memorial Democràtic va anunciar que abandonava la seva seu, al carrer Peu de la Creu de Barcelona, i que es traslladava al carrer Ciutat a un nou local. De moment no hi ha calendari per obrir aquesta nova seu i el personal treballa a les oficines del departament de Justícia.