Turistes a la caça del boc balear

PalmaA Mallorca no només venen turistes a ‘caçar’ el sol de les platges sinó també les seves cabres autòctones. És el que es coneix com a turisme cinegètic, paraula que deriva del grec kyōn (‘ca’) en al·lusió a l’animal que va a la recerca de la presa abatuda. Els grups animalistes sempre s’hi han mostrat en contra. Guillem Amengual, president del partit Progreso en verde, n’exposa els motius: “Hauria d’estar prohibit. No és una cacera per controlar la població caprina, sinó per simple diversió. I el més denigrant és que es faci amb finalitats lucratives i exhibint els trofeus a internet”.

El doctor en Biologia de la UIB Bartomeu Seguí Campaner coneix bé els orígens del turisme cinegètic a Mallorca. El 2015 n’elaborà un estudi amb dos col·legues més. “La cabra –assegura– arribà a l’Arxipèlag fa més de 4.000 anys amb els primers pobladors. Avui habita la serra de Tramuntana i la serra de Llevant. A la resta d’Illes la seva presència no és tan significativa. N’hi ha de dos tipus: l’assilvestrada o borda (amb prop de 12.000 exemplars) i la salvatge (amb prop de 2.500), també coneguda com a fina i popularment com a boc balear. Aquesta darrera és única al món amb un banyam molt característic”.

La cabra assilvestrada aparegué als anys 50 del segle XX amb el boom turístic, quan s’inicià l’abandonament agrícola de la Serra. “Llavors –apunta Seguí– moltes cabres domèstiques quedaren a lloure, sense la vigilància de cap pastor, i es mesclaren amb les salvatges. Eren cabres que s’havien importat al segle XVIII per produir llet i carn. Amb aquella hibridació la població caprina creixé de manera desbocada”. L’investigador dona una dada prou reveladora. “Si agafam una fotografia aèria de fa 70 anys, veurem que la Serra estava molt més desforestada perquè la ramaderia ovina i caprina extensiva era deu vegades superior a la d’ara. Com que la vegetació autòctona no era suficient per alimentar-la, es feien cremes de càrritx que després tenen uns rebrots molt nutritius”.

Caça sostenible

No va ser fins al 1992 que es produí la primera regulació formal de la caça de la cabra, que només es permeté en una sèrie de finques convertides en vedats privats. El 1998 hi hagué el primer intent per conservar la puresa de la cabra salvatge mallorquina. Fou amb la declaració de la finca Mortitx (Escorca) com a reserva genètica d’aquesta espècie. El 2004 Safari Club Internacional homologà el boc balear com a trofeu de caça major. El 2007 el Consell de Mallorca ja feu la passa per incorporar-lo al turisme cinegètic, seguint una pràctica que ja era prou estesa a tot Europa. “Només s’autoritzà –ressalta Seguí– en aquelles finques on hi havia un excedent de cabres. Es considerà que era una eina de conservació biològica. Si no es feia res, es podia arribar a la situació descontrolada del senglar que es viu ara a Catalunya, on l’Administració es planteja fer-ne caceres massives. Es tracta d’aplicar un model de caça sostenible per cuidar la població, igual que exsecallam els arbres perquè cresquin amb més força”.

A Mallorca ja es fan caceres de control de cabres (només les assilvestrades) dirigits per agents de Medi Ambient o el COFIB (Consorci per a la recuperació de la fauna de les Illes Balears). També hi ha propietats privades que sol·liciten autorització per abatre les que perjudiquen el conreu, les marjades o el patrimoni forestal. Segons dades públiques, tant una part com l’altra sacrifiquen a l’any uns 1.500 exemplars.

A l’estiu és quan la ciutadania nota més la presència ‘incòmoda’ de la fauna caprina. La calor fa que moltes surtin de les seves zones de seguretat i envaeixin carreteres, aparcaments, rotondes, cales i miradors, on els turistes els solen donar menjar. Això està prohibit per llei, ja que l’enllepoliment amb certs aliments pot generar addicció en algunes cabres fins al punt de tenir comportaments agressius amb els humans per tal d’aconseguir la bocinada que els atreu.

Sancions exemplars

Actualment el turisme cinegètic es practica en 16 finques, que tenen el Certificat de Qualitat de Caça Major atorgat pel Consell de Mallorca. En el conjunt són unes 10.000 hectàrees. “De mitjana –afirma Seguí–, cada any hi ha prop d’una vuitantena de caçadors que arriben a l’illa, sobretot a la primavera i a la tardor. La xifra és raonable i s’ha mantingut estable al llarg dels anys. No pot créixer més, ja que és una pràctica que es regeix per l’excedent del boc balear, que sempre se supervisa. A més, les finques interessades a oferir-la han de complir uns requisits molt estrictes per aconseguir el Certificat de Qualitat”.

Els turistes cinegètics són principalment nord-americans, seguits de peninsulars, russos, danesos, francesos i alemanys. Per caçar durant dos o tres dies arriben a pagar uns 5.000 euros. “Aquests doblers –ressenya l’estudiós– permeten als propietaris cobrir part de l’alt cost de la gestió ambiental de les seves finques. Els clients sempre van amb un guia que ha comunicat la seva presència a agents de Medi Ambient”. Un d’aquests guies és Pedro Campaner, de l’empresa Mallorca Hunting. “Ja venen –diu– amb les llicències de caçadors dels seus països. Per ells, l’illa és una aturada més en la ruta cinegètica que fan per tot Espanya. He tingut multimilionaris que no s’estan de res”. Les sancions són importants per als infractors. “Hi ha funcionaris –recorda Seguí– que estan contínuament supervisant les xarxes socials per si troben gent que exhibeix bocs balears que no s’hagin caçat amb els permisos pertinents. S’han posat multes de fins a 20.000 euros”.

Com a molt, el turista cinegètic sol caçar dues peces, utilitzant el rifle o la modalitat ancestral amb cans i llaç. En aquesta modalitat el caçador va acompanyat de cans que encalcen les cabres fins a unes penyes on queden ‘enrocades’, sense escapatòria. Llavors, amb una canya llarga, el caçador els passa una corda pel coll o el banyam. Un cop capturades vives, les maten. “Hi ha turistes –apunta el biòleg– que després fan dissecar els caps de l’animal abatut, sobretot dels que tenen les banyes més grosses, per tenir-los penjats a casa com a trofeu”. Pedro Bestard (Vox), vicepresident del Consell de Mallorca i responsable de l’àrea de Caça, assegura que el turisme cinegètic és una aposta de futur: “Ja anam a promocionar-lo a fires importants de Madrid. I ara volem anar a fires internacionals. Estam parlant de gent amb un alt poder adquisitiu”.

Flora amenaçada

Els caçadors locals, si paguen pel servei, també poden abatre el boc balear. Molts prefereixen, però, dedicar-se a la caça menor o de la cabra assilvestrada en els prop de 500 vedats que tenen a la seva disposició. És una pràctica amb unes 2.000 llicències concedides i que comporta la mort anual d’uns 7.000 exemplars. “Antigament –diu Seguí– l’objectiu principal eren les femelles. Ara es procura mantenir l’equilibri entre mascles i femelles”. L’investigador insisteix que avui la sobrepoblació caprina no és l’única amenaça de la flora de la Serra. “També hi ha el perill dels incendis, que poden causar més mal arran de l’abandonament de moltes finques que abans condicionaven els sotaboscs com a tallafocs”.

Qui també es mostra preocupat pels danys ambientals que generen les cabres és Miquel Capó Servera, professor de Botànica de la UIB. “Fora dels vedats –afirma–, fan autèntiques destrosses als endemismes. Per exemple, l’estepa Joana i la lletrera arbòria són plantes que no se les mengen quan han crescut, però sí quan estan germinant. Es fan campanyes de reforestació. Tanmateix, les cabres acaben entrant al reixat protector, que sol caure per una ventada o una ploguda forta”.

La polèmica actuació al Vedrà

Capó assegura que les caceres de control són l’única opció possible per conservar la biodiversitat. En aquests casos, però, sempre hi ha polèmica. El 2016 l’associació Basta Ya de Maltrato Animal ja denuncià la Conselleria de Medi Ambient quan ordenà sacrificar les cabres que hi havia a l’illot eivissenc del Vedrà. També s’hi oposaren els propietaris de l’illot, que hi havien duit els animals el 1992 després que s’hi haguessin extingit una dècada enrere. La vigília del Diumenge de Pasqua havien instituït la tradició d’anar-hi en llaüt per caçar-ne els mascles i deixar-ne en vida les femelles i els cabrits.

Aquella decisió del Govern tingué el suport de l’entitat ecologista GEN-GOB i acabà sent emparada per la Justícia a partir d’informes d’agents forestals que certificaven que les cabres al Vedrà eren “un factor regressiu i degradant per a espècies vegetals i endèmiques protegides”. Igualment l’Audiència de Palma declarà inviable traslladar els animals a un altre lloc per evitar-ne el sacrifici. “Gràcies a aquella cacera de control –recalca Capó–, avui el Vedrà ha recuperat una flora que estava a punt de desaparèixer”. Ara el botànic considera prioritari actuar contra les cabres als cims de la serra de Tramuntana. “És per on s’enfilen i on hi ha més endemismes que ja són amenaçats pel canvi climàtic. Si el planeta no atura d’encalentir-se, ja no podran créixer més amunt”.