Bar Sa Finestra: escenari dels músics mallorquins i refugi dels supervivents de la nit
Amb només set anys de vida, es va convertir en un local mític que molts encara recorden
PalmaEntre 1992 i 1999, el bar Sa Finestra va escriure una de les pàgines més intenses de la nit palmesana. En només set anys es va convertir en un referent musical, però les denúncies veïnals i les multes en van forçar el tancament: un local i un model que van morir d’èxit.
Músics illencs com Antònia Font, Chenoa, Jaume Anglada, Carmen Jaime, Daniel Higiénico, Concha Buika, Hugo Sócrate i Víctor Uris varen fer els primers concerts a l'escenari de Sa Finestra, un local que va esdevenir un santuari. De fet, va ser el primer bar a Mallorca que va oferir música en directe cada dia de la setmana. "Gestionar Sa Finestra era molt fàcil, anava tot molt rodat, els músics s'oferien per tocar i el públic responia sempre", recorda Riki López, un dels propietaris del bar.
El bar es va convertir també en el punt de trobada dels "supervivents de la nit", recorda amb nostàlgia el propietari. Sa Finestra era un dels bars que obria fins més tard i, quan els altres tancaven, els joves peregrinaven fins allà. "En aquella època, anassis al bar que anassis, sempre senties gent que s'acomiadava dient: 'Ens veim després a Sa Finestra'", explica un dels clients habituals.
Riki López recorda la seva clientela amb amor i afecte; els defineix com a "gentussa". "Era un lloc on brillava el llibertinatge, la gent podia fer el que volia, ser qui era i no amargar-se per res. Tot estava permès, algunes coses il·legals incloses", recorda rient el propietari. La vorera de davant i el bar sempre estaven plens i s'hi podien trobar "tota mena de persones de diferents edats, gustos, tribus socials... però mai hi havia problemes ni bregues, tots tenien el mateix en comú, ganes de bauxa i festa sense etiquetes ni limitacions", conta.
La programació del vespre era sempre la mateixa. Obrien les portes de dilluns a diumenge a les 23 hores, quan començava el concert, i després hi havia una Jam Session amb música de tots els estils. En altres moments, López es posava davant el tocadiscs i feia sonar cançons fins que la festa acabava. "Sabies com començava el vespre, però mai com acabava, en qualsevol moment podien aparèixer músics i fer un espectacle brutal que et deixava impressionat", recorda amb nostàlgia un dels habituals del bar.
Les multes i les visites continuades de la Policia van ser el motiu del tancament precipitat d'un bar que va funcionar a la perfecció i estava ple de gom a gom fins al darrer dia. "Ens van voler tallar les ales, ens van posar moltíssimes multes i ja no podíem assumir els costos econòmics de les sancions. Si no hagués estat per això, no hauríem tancat i qui sap si Sa Finestra continuaria existint", explica Riki López.
Per tal d'evitar més problemes, el propietari va llogar el pis de damunt el bar. "El veí es queixava molt (amb raó) i li vaig llogar el seu pis per una quantitat que li permetia llogar un habitatge a una zona que li agradava i així evitar les molèsties", recorda. López va viure uns quants anys damunt el bar i reconeix que "el renou era intens". "En alguns moments jo i tot em cansava de sentir tant de trull al carrer". Tot i aquesta estratègia, els propietaris no van aconseguir que les denúncies aturassin i les multes van continuar arribant fins al dia del tancament.
"Ara un bar així no seria possible, entre les normatives i els gustos musicals de les noves generacions..., algunes de les coses que fèiem nosaltres actualment no són legals ni passen pel cap de ningú, però en aquell moment les vam gaudir i viure al màxim", sentència Riki López.
El bar respon
Quina música hi solia sonar?
— Al principi rock català, però després va entrar el pop espanyol.
Quina beguda era la més sol·licitada pels clients?
— La pomada i el didalet de la casa: 'L'Infern'.
Quina diríeu que era la marca del bar?
— La música en directe.
Alguna anècdota que us faci riure quan la recordau?
— Quan els reis d'Espanya venien a Marivent, cada nit els seus escoltes personals venien a fer batudes al bar. No sé si era perquè estaven avorrits o perquè algú els enviava, però quan hi havia algú de la família reial a Mallorca ja els esperàvem.