Una història d'amor a la fotografia: la col·lecció Gilman - González Falla

PalmaNo és habitual, però, de vegades, a les pàgines de la història d’una determinada disciplina queda constància de l’origen d’una passió, d’un vincle amb l’art que va començar en un moment i un lloc determinat. Aquest és el cas de la col·lecció Sondra Gilman - Celso González-Falla, considerada una de les col·leccions de fotografia més prestigioses del món, amb més de 1.500 obres, i que té els seus inicis en un grapat d’imatges adquirides durant la dècada dels 70.

En aquell moment, la historiadora de l’art Sondra Gilman, nascuda l’any 1926 i finada l’any 2021, col·laborava com a voluntària amb el MoMA, el Museu d’Art Modern de Nova York, on es varen posar a la venda una sèrie d’imatges duplicades d’Eugène Atget, nascut a França l’any 1857 i considerat un dels pioners de la fotografia documental. No ho havia fet mai, però Gilman va decidir comprar-ne algunes: les escollides varen ser tres instantànies del París de principis de segle XX, que va aconseguir per 250 dòlars cadascuna i que varen esdevenir la llavor d’una connexió que es va convertir en una part fonamental de la seva vida amb el temps: el seu lligam i, posteriorment també del seu segon marit, Celso González-Falla, amb la fotografia.

Una part de la seva extensa i històrica col·lecció, que González-Falla ha continuat ampliant després de la mort de Gilman, ha arribat ara a Mallorca gràcies a la Fundació Toni Catany, amb l’exposició From our hearts, que es podrà visitar fins a abril de l’any que ve al Centre Internacional de Fotografia de Llucmajor.

Un diàleg amb Catany

La idea, de fet, és que aquesta mostra –es va obrir al públic el 10 d’octubre–, s’afegeixi a Toni Catany: una història de la fotografia. Aquesta darrera exhibició –es va inaugurar fa tot just un any i encara es pot veure– planteja un recorregut farcit de grans noms, tècniques i formats que dialoguen per partida doble amb la figura de Catany, tant amb les seves inquietuds i preferències com a espectador, com amb el desenvolupament de la seva trajectòria com a autor. En aquest sentit, gràcies a la mostra dedicada a la col·lecció Gilman - González-Falla, l’obra de fotògrafs com Laurent Elie Badessi –de qui González-Falla diu que “qualsevol foto que fa crida l’atenció per la seva qualitat i innovació”– ha entrat en contacte amb la de Toni Catany, en un diàleg que ofereix nous significats a les fotografies d’ambdós.

“Veus la imatge de l’home amb el cavall de Badessi, que forma part de la col·lecció de Sondra Gilman i Celso González-Falla, i no pots evitar pensar en el component catanyesc que té, en com connecta directament amb algunes de les fotos més conegudes i destacades d’ell”, sintetitza Toni Garau, director del CIF Toni Catany i comissari de l’exhibició que tot just s’acaba d’inaugurar al centre. Però els autors i les obres que integren From our hearts fan que l’exposició tingui també entitat pròpia i que alhora serveixi per construir una altra història de fotografia, una que s’estructura en paral·lel a la de Catany i hi conversa de manera intermitent i constant.

Mapplethorpe i Klein

Entre els noms de la mostra de la col·lecció Sondra Gilman - Celso González-Falla, que conté al voltant d’un centenar de fotografies de més de seixanta fotògrafs, es troba el mateix Eugène Atget: a Llucmajor s’exposen dues de les tres imatges que van servir per iniciar, de manera potser inconscient o involuntària, Sondra Gilman en el món del col·leccionisme fotogràfic. Es tracta de dues instantànies protagonitzades per dos paisatges urbans per on no passa ningú, que apareixen gairebé desolats. Això sí, a totes dues destaca una escala, retratada en un primitiu blanc i negre. Tot i les similituds, la combinació de les dues escenes ens parla de contrastos evidents: a una de les fotografies, capturada al parc Saint-Cloud de París, l’escala sembla evocar la majestuositat i la potència de la llum de la ciutat, mentre que a l’altra, més fosca i propera, convida a pensar en el pas del temps i, fins i tot, en la decadència.

Tanmateix, Atget és només un dels fotògrafs que formen part de l’extens llistat d’artistes que durant els pròxims mesos ompliran les parets del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, un llistat on figuren alguns dels fotògrafs més destacats del món: Robert Mapplethorpe, Henry Cartier-Bresson, Sebastião Salgado, Helen Levitt i Steve McCurry, entre molts d’altres. En paraules d’Elizabeth Thompson Goizueta, neboda de Celso González-Falla i autora d’un dels textos que acompanyen l’exposició, “una col·lecció d’art reflecteix les ànimes dels seus col·leccionistes”, i les que es poden observar a From our hearts són tan heterogènies com captivadores. Per damunt de tot, demostren una enorme sensibilitat envers la complexitat del món actual i les possibilitats de capturar-la a través del dispositiu fotogràfic.

Així, la mostra inclou des d’un delicat retrat de dos infants capturat per Julia Margaret Cameron l’any 1865 –la mirada d’una de les nines retratades es converteix en un ham per a l’espectador, qui difícilment serà capaç tant de sostenir-la com d’oblidar-la– fins a una de les fascinants fotografies de William Klein. Aquesta darrera, una imatge titulada Bikini i captada a Moscou l’any 1959, més que una fotografia podria ser definida com un relat curt en blanc i negre, un que s’explica a través de tres personatges: en primer pla, una al·lota jove i somrient que llueix el biquini que batia l’escena, amb una actitud alegre i còmplice amb l’espectador; en segon terme, un senyor gran que descansa a una cadira plegadissa, amb gest seriós i fatigat i ulls clucs, i, al fons de tot, una altra dona que observa els fets, atenta. Observar la imatge és gairebé com escoltar la veu de tots tres.

A més d’aquestes, a Llucmajor també es podran veure, per exemple, un retrat de Harry Callahan, protagonitzat en aquest cas per la seva dona, Eleonor; una de les obres més conegudes del sempre evocador Augusto Cantamessa; un retrat de l’artista veneçolana Luchita Hurtado signat per Man Ray i una de les fotografies botàniques de la britànica Imogen Cunningham, centrada en una magnòlia, que serveix també de connexió amb la trajectòria de Catany: en observar-la és inevitable pensar en les seves Natures mortes.

L’ànima dels col·leccionistes

Si bé From our hearts permet als visitants acostar-se a l’obra d’alguns dels grans referents de la història de la fotografia, l’exhibició serveix també per descobrir alguns dels noms que aspiren a convertir-s’hi. Entre les adquisicions més recents de Celso González-Falla, qui l’any que ve complirà 90 anys, hi destaquen nombroses peces de dones emergents i també d’artistes mexicans i llatinoamericans, com Flor Garduño, Graciela Iturbide, Kati Horna i Andrés Serrano, a més de Manuel Álvarez-Bravo i Kati Horna, tots ells presents a l’exposició. “No només ens convida a repassar el passat i el present de la fotografia, sinó que ens empeny a mirar cap al futur, amb els noms que ara mateix marquen tendència i que es convertiran també en part de la història de la fotografia. Al cap i a la fi, això és també una part important de la tasca dels col·leccionistes: tenir la mirada posada en l’actualitat i en els artistes que hi ha en actiu arreu del món. Col·leccions com aquesta són una molt bona manera d’entrar en contacte amb la seva obra”, exposa Toni Garau.

Al cap i a la fi, un dels objectius de From our hearts és també posar en valor la figura del col·leccionista, com explica el director del CIF Toni Catany. “A l’exposició hi ha dos retrats d’ells, un fet per Robert Mapplethorpe a Sondra i un de Celso amb el seu gos, fet per Andres Serrano, i els hem volgut donar un lloc destacat que serveix per reivindicar-ne la figura. Els col·leccionistes són molt importants al món de l’art i no sempre tenen el reconeixement que mereixen pel paper que desenvolupen, no només en la trajectòria dels artistes, sinó en la construcció d’una perspectiva coherent i personal en relació amb una cronologia que es pot interpretar de moltes maneres”, argumenta Garau.

En aquest sentit, el comissari de l’exposició subratlla que, amb aquesta exhibició, s’amplien també les vies de programació del centre, quan fa dos anys i mig de la inauguració. “Hem obert línies molt diverses, des de dedicar projectes a l’obra d’artistes com Christer Strömholm, Micheal Kenna i Jordi Esteva, i continuarem per aquest camí amb noves mostres dedicades a Joan Fontcuberta i Manuel Álvarez-Bravo, per exemple. Però alhora volem que al centre es puguin veure propostes que ens conviden a mirar la fotografia des d’una perspectiva determinada, com és el cas del mateix Catany i d’aquesta exposició que ara inauguram”, comparteix. Entre les activitats programades en paral·lel a l’exposició s’hi troba una conversa entre el mateix Celso González Falla i Pepe Font de Mora, director durant 23 anys i assessor de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania, que tindrà lloc el divendres 21 de novembre, a les 19.30 h, al mateix Centre Internacional de Fotografia de Llucmajor.