Cultura 09/10/2021

Les heroïnes atípiques s'obren pas en els videojocs

Després d'anys en un segon pla, els personatges femenins s'han fet un forat en les històries dels jocs

Àngel Català Nicolau
5 min
La versió més actual de Lara Croft i la primera que va aparèixer

BarcelonaA les primeres màquines recreatives com ara Space Invaders o El Pong no hi havia cap presència de personatges humans, però aviat es va començar a veure entre els jugadors una ànsia de sentir-se identificat amb un personatge masculí que complís l’estereotip d’heroi anglosaxó. Aquest creixent desig és el que ha portat les companyies desenvolupadores de videojocs a crear un motlle robot que utilitzen per assegurar-se l’èxit de vendes: el cabell castany, una barba de tres dies, una certa corpulència i una actitud positiva i dominant. Els exemples són diversos: Jonathan Drake a Uncharted (2007) és extremadament semblant al Joel de The Last of Us (2013) o a l'Alan d'Alan Wake (2010).

La indústria de l’entreteniment ha estat sempre dominada per perfils masculins i ha tendit que es creessin videojocs d’acord amb els seus gustos i relegava els personatges femenins a un segon pla o bé a un paper d'accessori o trofeu. Quines són les raons que en aquesta indústria hi hagi una diferència tan abismal? Gina Tost, comunicadora i periodista especialitzada en videojocs, opina que això és a causa de les formes de consum de cada època. "No crec que fos intencionat, simplement van aplicar el que ja es coneixia, el que es veia a les pel·lícules, la literatura, l’art, etc. Aleshores es va replicar el model en pràcticament tots els videojocs", explica la divulgadora, que opina que "formen una perspectiva de la història".

Segons dades de l’informe anual de l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), en l’actualitat hi ha un 45,9% de jugadores, enfront d’un 54,1% que són homes. Aquestes dades no són noves, ja que tal com apunta Elisabet Sánchez, directora de producció a TheCreativeAgency, "la dona com a jugadora sempre hi ha estat, però les estadístiques no l’han mostrat fins ara, que se’n parla en tots els sectors".

Canvi amb comptagotes

Uns dels primers títols que es van poder jugar a la PlayStation 1 va ser el Tomb Raider, en què l’usuari podia controlar Lara Croft, una arqueòloga amb formes exuberants, poca roba i una mirada sensual per damunt de les ulleres de sol que es dedicava a explorar tombes faraòniques al més pur estil Indiana Jones. Gairebé vint-i-cinc anys després del seu llançament, la Lara dels reboots per a les noves generacions de videoconsoles té poc a veure amb l’altra, hipersexualitzada, altament cosificada i amb una cara quasi inexpressiva. La responsable darrere aquest rentat d’imatge és Rhianna Pratchett, guionista de videojocs i peça clau en transmetre aquest canvi de rol de "l'assaltatombes". La companyia desenvolupadora Crystal Dynamics, creadora de la franquícia, va agrair la tasca de Pratchett per "convertir Lara en l’heroïna evolucionada que tots coneixem avui dia".

Algunes franquícies de videojocs populars evidencien de mica en mica aquest canvi creant noves històries amb protagonistes femenines, com és el cas de Battlefield V, el Wolfenstein: Young Blood o el Far Cry: New Dawn. Tot i que el masclisme encara és predominant, Tost hi veu "una voluntat d’incorporar la dona des d’un punt de vista menys submís per intentar que lideri la seva pròpia història". Crear una dona en un videojoc no es tracta només de canviar-ne l'aparença física sinó que "el que es busca ara és incorporar tota la idiosincràsia que caracteritza la dona". En posa un exemple amb Gears of War (2006), la franquícia de shooters en primera persona exclusiva per a la Xbox, que a partir de la tercera entrega no només va canviar l’aparença de l’Anyia, sinó que "es va nodrir de les característiques de la dona, ja que com que era més petita i més prima que els personatges masculins, era més difícil disparar-li".

Crear un personatge icònic, i que a sobre sigui femení, no és una tasca gens fàcil. Si no que ho diguin a Jan Bart van Beek, director d’art de Guerrilla Games, que van tardar set anys a desenvolupar el personatge d’Aloy a Horizon Zero Dawn. Aquest tipus de personatges icònics són una clara intenció d’empoderament de la dona. Això no obstant, estan creant disconformitat entre el col·lectiu, ja que representen prototips de dones difícils d’assolir, i "això crea una angoixa entre les dones, que estan cansades que se'ls reclamin estereotips molt marcats", exclama Sánchez.

Petits passos per la inclusivitat

L’any 2000 l’empresa de videojocs Electronic Arts va presentar Los Sims, un simulador de la vida real que permetia una llibertat absoluta a l’hora d’escollir quin tipus de relacions personals, amoroses i sexuals tindria l’avatar. La reacció entre el públic aficionat a aquest fenomen va ser molt positiva. Això va permetre que s’obrís una porta a la possibilitat de donar visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+ en futurs videojocs. Però la presència de personatges no heteronormatius és encara residual.

Per ara, l’única companyia que s’ha atrevit a fer el pas és Naughty Dog amb el seu últim gran llançament The Last of Us: Part II. El personatge central de la primera entrega era l’arquetípic Joel, un pare que intenta sobreviure en un món assetjat per un virus mortal on l’acompanyava l’Ellie, una noia clau per a la cura de la pandèmia. Va ser tal l’èxit que va tenir el videojoc, que la companyia va voler fer un canvi radical en la història i posar l'Ellie en el focus central a la segona part. PlayStation va anunciar el llançament a l’esdeveniment State of Play l’any 2019 mitjançant una seqüència cinematogràfica que va deixar perplexos tots els assistents: s'hi veia una Ellie molt madura i despullada de qualsevol estereotip que gaudia d’un ball romàntic amb una noia fins que va culminar amb un petó. "Tan sols soc una noia, no una amenaça", deia tímidament la protagonista abans de besar la noia. Aquest acte, que fugia de la sexualitat per deixar pas a la tendresa i a la sensibilitat, va marcar un canvi en la inclusió dels col·lectius als videojocs. "En el cas de l'Ellie s’ha fet un gran treball en aquest sentit, es tracta d’un paper molt potent", exclama Tost.

Tomb Raider i The Last of Us: Part II són només dos exemples d’aquesta voluntat de canvi al millorar la representació i la inclusió dels col·lectius més vulnerables en els videojocs. Encara són moltes les companyies de videojocs, com les japoneses Namco o Konami, que introdueixen personatges femenins amb físics exagerats i pràcticament nues. "Hem de seguir lluitant per fer que la cultura reflecteixi una societat més justa i igualitària i que això es vegi reflectit en els videojocs".

6 videojocs que desafien els clixés

1.
Horizon Zero Dawn
Aloy és una caçadora en un món postapocalíptic

Amb més de 10 milions de còpies venudes, Horizon Zero Dawn s’ha guanyat a pols ser considerada com una oda al feminisme gràcies a la icònica Aloy, una caçadora nòmada que s’ha d’obrir pas entre les adversitats i els prejudicis en un món postapocalíptic dominat per les màquines. Pròximament es llançarà Horizon Forbidden West, la segona entrega d’aquest èxit de vendes.

2.
Mirror's Edge
Faith Connors és especialista en saltar entre edificis

L’any 2008 es va estrenar aquest joc en primera persona per a la PlayStation 3 que tenia Faith Connors com a protagonista, una àgil corredora i especialista en parkour que recorria la ciutat rebel·lant-se contra les estrictes regles i evitant la supervisió del govern.

3.
Uncharted: The Lost Legacy
Unes dures mercenàries Nadine Ross i Chloe Frazer protagonitzen aquest 'spin-off'

L’spin-off de la saga Uncharted, protagonitzada sempre per Jonathan Drake, va comptar amb dues protagonistes femenines: Chloe Frazer, una caçadora de tresors, i Nadine Ross, una mercenària. Totes dues havien aparegut en entregues anteriors, però sempre com a personatges secundaris i sense jugabilitat.

4.
Assassin's Creed: Odyssey
Kassandra és una guerrera àgil i dura en combat

En aquesta entrega de l’aclamada saga d’Assasins Creed, els creadors van permetre escollir Kassandra com a personatge principal, una guerrera amb una personalitat forta i excel·lents habilitats en combat. A més van permetre que tingués l’opció d’escollir la seva orientació sexual.

5.
Syberia
L'advocada Kate Walker travessa moments crítics durant el seu viatge

La protagonista de la saga Syberia és Kate Walker, una jove advocada que viatja fins a un poble alpí aïllat del món per treball. A través de tot el videojoc haurà de passar per moments molt durs per aconseguir descobrir els secrets de la família Voralberg.

6.
Hellblade: Senua's Sacrifice
Senua és un personatge replet d'expressivitat en aquesta aventura nòrdica

L’èxit del videojoc exclusiu per a la PlayStation 4 Hellblade va ser, en gran manera, gràcies al personatge de Senua, una heroïna poc convencional que aprèn a viure amb una malaltia mental. Es tracta d’un clar exemple de personatge amb una demostració de força tant física com mental.

stats