El Greco que fascinà Santiago Rusiñol

PalmaL’exposició El Greco. La mirada de Rusiñol, que fins al 12 d’octubre es troba al CaixaFòrum Palma, recupera el descobriment que Santiago Rusiñol va fer d’El Greco, a la vegada que ens posa al davant les obres que demostren fins a quin punt el pintor cretenc va influir en l’obra del català nascut més de dos segles després, així com en d’altres artistes i intel·lectuals de la seva generació. La mostra, comissariada per Nadia Hernández i Vinyet Panyella, provoca un diàleg permanent entre les obres de qui de nom era Doménikos Theotokópulos (Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 1614) i el pintor Rusiñol, que com a escriptor fou autor de L’illa de la calma. I ens permeten descobrir què va veure Rusiñol en El Greco i que se’n va emportar per a la pròpia obra.

La modernitat

El Greco encarnà l’obertura de camins cap a un art nou

Santiago Rusiñol va veure en El Greco el paradigma de la modernitat. Per al pintor català, El Greco encarnava “l’artista digne de veneració”, segons escriu Vinyet Panyella. Rusiñol i d’altres artistes de la seva època varen valorar en el pintor cretenc la seva creativitat, una manera de fer diferent de les que havien imperat entre la segona meitat del segle XVI i els primers anys del XVII i que, a més, havia d’obrir camins a noves formes d’expressivitat.

Valors espirituals

El misticisme es pren com a model per a un art no religiós

Rusiñol va conèixer de primera mà, en les seves estades a l’estranger, el renaixement espiritual europeu. “L’espiritualitat del cretenc representava l’únic valor capaç de vèncer el materialisme que consumia la societat”, escriu Nadia Hernández. Així, el misticisme que desprenien les figures d’El Greco, al marge que fossin religioses, va ser traslladat per Rusiñol als retrats d’intel·lectuals i personatges masculins i femenins que li varen ser contemporanis.

Subjectivitat

S’abandona el naturalisme per oferir una visió personal

Ja fos per un defecte en la visió o fos per voluntat pròpia, la deformació de les figures d’El Greco és l’aspecte que més rellevància adquirí des de la recuperació del pintor cretenc, com probablement fou la característica responsable de l’oblit que va viure durant més d’un segle i mig. Rusiñol i els pintors de la seva generació abandonaven el naturalisme i cercaven noves formes de representació de la natura i de la figura humana. Els fascinà la subjectivitat de les figures pintades per El Greco.

Les ombres de colors

Rusiñol va agafar colors del cretenc per a la seva pintura

Que les ombres no són negres sinó que estan tocades per colors de l’entorn i que així es pot veure a la pintura d’El Greco és un altre dels aspectes que, per a pintors com Santiago Rusiñol, contribuí a la veneració del cretenc. Rusiñol, a més, incorporà a les seves pintures alguns dels colors més singulars d’El Greco, com el groc, així com el contrast cromàtic.

Cap tòpic espanyol

El regeneracionista Rusiñol veia que El Greco fugia dels tòpics

“L’oposició a l’Espanya tòpica de la pandereta i el flamenquisme oficials” és, segons Vinyet Panyella, en la base del regeneracionisme de Santiago Rusiñol. El Greco, dos segles abans, s’havia escapat, si no d’aquests tòpics, sí d’uns altres que definien la pintura religiosa espanyola.