Els Goya i els Dalí que ningú es va atrevir a reclamar

MataróLes etiquetes esgrogueïdes dels reversos de les obres que hi ha en un museu poden explicar tant les parts més fosques com les més lluminoses de la història recent. A Mataró d'allò que s'amaga als reversos de les pintures n'han fet una exposició, Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023), on mostren el camí que van seguir les obres que van ser confiscades durant la Guerra Civil. Quan els militars rebels van donar el cop d'estat, el juliol del 1936, la Generalitat va fer tot el que va poder per protegir el patrimoni. Per preservar-lo, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits. Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van entregar voluntàriament totes les peces procedents de col·leccions privades i públiques. Tot plegat va passar a mans del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN), que a partir del 1939 va començar a tornar-les als seus propietaris. Però moltes devolucions no van culminar mai. Part d'aquest art perdut es va enviar al Museu de Mataró i continua allà: el 1944 va rebre dos importants lots de l'SDPAN: 57 quadres l'11 de maig, i 870 objectes d'art, obres pictòriques i escultures el 2 d'agost. Entre les peces hi ha obres de Santiago Rusiñol, Enric Galwey i Francesc Masriera, gravats de Goya, dos dibuixos de Dalí, pintures de Nonell i Vayreda, i un retrat atribuït a Sorolla.

"Fa 15 anys es va començar a inventariar el catàleg i es van revisar les etiquetes; no se sabia què volien dir", explica Francesc Miralpeix, comissari de l'exposició i historiador de l'art. "Esbrinar-ho era una quimera, però amb els anys ha anat emergint informació que ens ha ajudat a seguir la seva traçabilitat", afegeix. Les més de mil obres que va rebre el museu provenien de propietaris que no les havien reclamat o bé perquè eren a l'exili, no s'havien atrevit a fer-ho per por a les represàlies, eren a la presó o havien mort. Entre el 1937 i el 1938 es volia convertir el Museu de Mataró en un gran museu comarcal i el projecte es va reprendre després de la Guerra Civil. El 1942 es va reformar Can Serra, que havia servit durant la guerra com a dipòsit d'obres, i va ser inaugurat amb gran pompa com a museu. Investigar el recorregut de les obres ha estat una feina titànica i en la majoria de casos ha estat impossible saber qui era el propietari original. Miralpeix ha revisat carpetes i carpetes de diferents arxius.

Rere la pista de les etiquetes

La Generalitat va fer una tasca ingent d'inventariat i va elaborar milers de fitxes que després van anar a parar a mans de l'SDPAN. "Fins al número 30.000 eren per als béns dels museus, mentre que del 30.000 per amunt eren per a aquells que havien estat comissats de particulars. Les numeracions per sobre del vuitanta mil les van elaborar els franquistes; no es poden relacionar amb fitxes perquè o no existeixen o han desaparegut, i pertanyen a obres que sobretot van ser cedides als museus", precisa Miralpeix. A les etiquetes, una franja vermella assenyala que el seu destí és Mataró. Al museu hi ha una carpeta taronja, que havia fet el pintor Rafel Estrany i Ros (Mataró, 1884 - Barcelona, 1958), amb un gran nombre d'obres que formen part de l'SDPAN, però no apareixen en els inventaris dels dos lots que Mataró va rebre el 1944. 

Rafel Estrany va treballar tant amb republicans com amb franquistes. Com a comissari delegat de la Generalitat republicana va salvar patrimoni a Mataró i a les poblacions de l'entorn. Amb la dictadura, es va convertir en el director del Museu de Mataró i va negociar la cessió del miler d'obres amb l'SDPAN per ampliar-ne la col·lecció. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Miralpeix ha trobat un altre document que Estrany va enviar a l'SDPAN el 1939: assenyala tots els llocs on va anar com a comissari republicà. "Tots els seus companys que havien treballat amb Estrany a la Generalitat van ser depurats, però ell no; suposo que es va tenir en compte que va fer una important tasca per salvaguardar l'art de les esglésies", precisa la directora del Museu de Mataró, Anna Capella Molas. 

A Mataró hi ha obres provinents de Caldes d'Estrac, on van instal·lar-se alts càrrecs republicans i ambaixades i consolats que fugien dels bombardejos de Barcelona. Entre ells hi havia el president de la Segona República espanyola, Manuel Azaña, que va passar una curta temporada a Can Ripoll. N'hi ha d'altres que no se sap d'on venen. Per exemple, els dos dibuixos atribuïts a Salvador Dalí: un retrat del compositor Pep Ventura i un altre del polític figuerenc Josep Puig Pujades. Segons la documentació, van ser dipositades per l'SDPAN el 2 d'agost del 1944. El retrat de Pujades va sortir publicat en diferents mitjans entre el 1926 i el 1936 amb una dedicatòria a la part superior: "A Puig Pujades. Salvador Dalí, 1925". El dibuix de Mataró només conserva la signatura de Dalí. ¿Hi havia dos dibuixos o algú va esborrar part de la dedicatòria? Miralpeix defensa la hipòtesi que es va eliminar perquè no es trobés el rastre de la propietat original. De moment, no s'ha pogut esbrinar si formava part de la col·lecció de Puig Pujades, que va morir a l'exili el 1949 sense haver pogut tornar mai a Catalunya. El mateix Pujades va explicar a Pau Casals en una carta que la seva casa va ser saquejada i els seus béns requisats, però no se sap quan va passar.

Els perills de reclamar

El retrat de Pep Ventura, editat per primera vegada el 1928, també ha perdut part de la inscripció, en concret l'any. No és l'única incògnita que encara no s'ha pogut resoldre. El 1944 a Mataró va arribar l'exemplar número 16 d'un tiratge que es va fer entre el 1937 i el 1938 amb la sèrie de gravats Caprichos, Desastres de la Guerra, Tauromaquia i Proverbios de Goya. La col·lecció havia estat reeditada per ordre d'Azaña per recaptar fons per a la guerra i es va enviar a dirigents de diferents nacions i a alts càrrecs republicans. La de Mataró, feta amb paper Japó imperial, és una de les poques sèries completes conservades. "Reclamar-los era també exposar-se a ser detingut", assenyala Capella.

Entre les moltes coses que s'han esbrinat preparant l'exposició hi ha una autoria. "Ens pensàvem que teníem una còpia del Sant Joan Evangelista del Greco, però pot ser que sigui obra del seu fill, Jorge Manuel Theotocópuli", diu Miralpeix. L'arribada del dipòsit d'obres de l'SDPAN va transformar la museografia de l'espai, com es pot observar a l'exposició. "Hem volgut fer un exercici de transparència", precisa Miralpeix. Luis Monreal Tejada, responsable de l'SDPAN a Catalunya, presumia de Mataró en una carta que va escriure el març del 1944 a Estanislau Llopis, que volia fer un museu a Alcoi: "Hem de formar un museu comarcal com els de Catalunya. Últimament hem organitzat els de Vilafranca del Penedès i Mataró, que resulten meravellosos i han donat utilitat a dos edificis antics molt interessants".