Germans Tanner: "Després de gravar un disc no esperes grans coses"

El cinquè disc de Germans Tanner duu de nom Grans fracassos i altes cançons que ningú no vol escoltar. És un títol llarg i arriscat, però té una explicació. "En els altres discs hem fet versions de compositors o músics com Kevin Ayers i La Granja. En aquest àlbum de nou cançons, però, només hi ha versions de treballs propis", conta el guitarrista.

Malgrat ser versions, hi ha canvis substancials en la música, que s'encamina cada vegada més "cap a una senzillesa més evident". Així, les cançons són plenes de novetats estilístiques si es comparen amb les dels anteriors treballs. El títol té un to irònic: "Tots els grups de Mallorca jugam en aquesta divisió. Feim feina de dilluns a divendres i, després, quan podem, apostam pel nostre hobby, que és la música". És complicat, i un punt desencisador, fer àlbums en un temps en què "s'escolta molta música i es venen pocs discs".

Per Germans Tanner, alter ego de Joan Carles Palou, gravar simplement significa vèncer les inseguretats que un té, perquè "després de gravar un disc no esperes grans coses", diu el músic. "Ara, això no té res a veure amb el que feia al principi, amb la cobdícia i l'ego que té un quan només vol triomfar", recorda. I manifesta que, al final, del que es tracta és de ser honest amb un mateix".

És, de fet, un apropament al que en realitat Germans Tanner volia ser al principi, apostar més per la qualitat de les lletres i oferir unes melodies i sons més acústics. "En cinc dels temes gravats hi ha bateria, però en els altres quatre no", explica el músic. En una cançó, de fet, hi ha col·laborat el bateria de La Granja, Miquel Gibert. La decisió de llevar la bateria, però, no és perquè considerin "que el rock hagi mort", però sí que es dirigeixen més cap al pop, un pop psicodèlic i urbà. I, si no fos perquè tècnicament "hauria d'estudiar" i no en té ganes, Palou inclouria més acords típics del jazz als seus temes.

Incidents (2017) fou el primer disc publicat amb el nom de Germans Tanner. El guitarrista diu que, després d'aquell disc, "pensava que no hi hauria més recorregut". Al final, ja s'han publicat cinc àlbums més. En el cas d'aquest darrer, qui s'ha encarregat de la producció és Mateu Picornell en els estudis Swing. La portada del disc és del desaparegut Jaume Salvadiego. Quant als concerts, Palou assegura que, de moment, "no hi ha pressa".