Genuí regust vienès

Ibercamera tanca la 41a temporada amb un concert esplendorosament vienès, amb debut a Barcelona del director txec Petr Popelka, titular d’una Simfònica de Viena que trepitjava la nit de dimecres L’Auditori. Per posar-se a la butxaca el públic melòman, Popelka no podia triar millor el repertori: l’obertura La consagració de la llar, de Beethoven; el Concert per a violí, de Mendelssohn; el Dynamiden vals, de Josef Strauss, i una suite de Der Rosenkavalier, d’un altre Strauss, en aquest cas Richard.

Genuí regust vienès, el de la sonoritat de la formació, ja des dels unísons de la corda a l’inici de la peça beethoveniana, amb aquell color tan característic de les orquestres austríaques i que, davant del gest clar, entusiasta i precís de Popelka va assolir cotes d’altíssim nivell al llarg de la vetllada. El fermall d’or, és clar, era la suite operística de la segona part, amb un devessall de bones idees i d’encerts, tot i una puntual i gairebé imperceptible errada dels metalls al començament del preludi.

La compenetració entre els membres de l’orquestra i Popelka semblava fermament consolidada, i això, unit a les entusiastes versions de les peces interpretades, fa presagiar que tenim davant un músic de cap a peus i que pot fer grans coses en el futur i amb les millors orquestres del món.

Aquella complicitat també es va veure reflectida en el diàleg amb Renaud Capuçon durant el concert de Mendelssohn. Si bé es va trobar a faltar aquell arravatament tan romàntic que hem sentit en altres versions de la mateixa i cèlebre obra del compositor alemany, el cert és que Capuçon va exhibir un so controlat, tècnicament impecable i sempre al servei de la partitura i no del virtuosisme buit que de vegades és una lamentable marca de la casa d’intèrprets més mediàtics. El músic francès va coronar la seva prestació amb un bis: la Meditació de l’òpera Thaïs de Massenet.

També va bisar Popelka després de l’extraordinària versió dels fragments de Der Rosenkavalier: de nou la família dels Strauss vienesos, cosa que fa presagiar que, quan sigui una celebritat, Popelka ens pot regalar algun matí d’Any Nou des de la Goldener Saal de la capital austríaca i davant d’una altra formació vienesa, en aquest cas la Filharmònica. Temps al temps.