M. Victòria Crespí, jutgessa: "La gent pensa que els judicis són com a les pel·lícules"

PalmaMargalida Victòria Crespí és jutgessa del Jutjat de Primera Instància 24 i representant del TSJIB en la campanya 'La justícia, també en català'. Va néixer a sa Pobla el 1984. Volia ser interventora de l'Administració pública per seguir la tradició familiar: ho era son pare i ho són els seus dos germans. Crespí és la petita de la família, i la separen una quantitat d'anys considerable amb els seus germans. Els va veure estudiar i complir els seus somnis; per això, ella també ho volia. Però, mentre estudiava Dret, va descobrir el Dret Penal i se'n va convertir en una apassionada. Les seves intervencions a Twitter per fer entendre al gran públic algunes qüestions judicials d'actualitat solen tenir cert ressò en l'àmbit illenc. Impulsora de la campanya 'La justícia, també en català', Crespí és una enamorada de la seva llengua i cultura. És crítica i prudent a la vegada; és de cor i sang calents (com a bona poblera), però té intacta la capacitat de vestir la solemnitat i distància que requereix la toga.

Divendres passat vau presentar la campanya ‘La justícia, també en català’ a sa Pobla, el vostre poble natal. Fa unes setmanes la presentàreu a Palma. Fareu una ruta per diferents llocs per donar-la a conèixer? 

— Sí. Una de les iniciatives és la difusió arreu de les Illes Balears dels drets lingüístics. Per tant, apostarem pel format que vam fer a sa Pobla: una taula rodona. Així, a més de presentar la campanya, podem informar dels drets lingüístic i divulgar-los a la gent dels pobles i debatre o discutir diferents situacions. A Inca i Manacor hi anirem segur, i com més pobles ens deixin anar-hi, millor.

La necessitat d’aquesta campanya està justificada, i és que en l’àmbit judicial el més corrent és parlar en castellà. Per què existeix aquesta inèrcia? 

— És una qüestió complexa en què intervenen diversos factors. L'Administració judicial és un sector castellanitzat i encara no s'hi ha fet feina per apropar el català en l'àmbit i el dia a dia laboral. A més, la formació que rebem els professionals del dret és en castellà pràcticament en la seva totalitat. Per tant, el llenguatge jurídic l'aprenem en castellà i, després, tenir recursos lingüístics en català suposa un sobresforç per a molts professionals i ens dificulta la feina. Un altre factor que hi té a veure és que a les Balears no hi ha una cultura opositora en general, no només de judicatura. Això provoca que hi hagi pocs jutges, i altres professionals de l'àmbit, que siguin mallorquins. Les places es cobreixen amb gent que ve de fora que no són catalanoparlants. Després hi ha l'altra part, que és la gent. Per desconeixement i prejudicis, sovint la societat s'adreça a l'Administració judicial en castellà, perquè hi ha la creença que no s'hi pot parlar en català o que pots tenir algun problema.

La gent desconeix que pot parlar en català en espais judicials… i segurament moltes altres coses del seu àmbit. Quan parlau amb algú de la vostra feina, què és el que més us sorprèn? 

— A la gent la sorprèn tot perquè hi ha tant de desconeixement amb relació a aquesta administració –com funciona un jutjat, com és un judici...– que tot és motiu de sorpresa. La imatge que moltes vegades té la gent sobre la nostra feina no té res a veure amb la realitat, s'acosta més a la versió cinematogràfica d'aquest àmbit. La gent pensa que els judicis són com a les pel·lícules.

Generalitzar no està bé i no seria correcte dir que la societat no confia en la justícia o en els jutges. Però el cas és que, pel context que ens ha tocat viure (des de corrupció política fins a artistes exiliats i empresonats, el Procés a Catalunya o, fins i tot, més recentment, els canvis del marc legal de drets i llibertats amb relació a la pandèmia...), una part de la societat mira amb ull crític i amb certa desconfiança el món judicial. Com us ho explicau? 

— Diria que també té a veure amb el desconeixement. No entenem el que no coneixem i, per això, no comprenem els seus mecanismes de funcionament. També és cert que la justícia tampoc fa esforços per explicar-se, donar a conèixer la feina què feim. No assumim cap paper actiu dins la societat, amb les xarxes socials, per exemple. Llavors, tot el que surt i torna mediàtic són aquelles decisions que criden més l'atenció en un sentit negatiu. Es pot transmetre la imatge que a la justícia predominen resolucions estranyes o negatives, tot i que cada dia se'n dicten milers que són totalment normals i justificades.

Amb quina motivació vàreu decidir estudiar dret i, després, fer les oposicions de jutgessa?

— Vaig estudiar Dret perquè volia dedicar-me a la intervenció de l'Administració local, com mon pare i els meus germans. Durant la llicenciatura vaig descobrir el Dret Penal i vaig adonar-me que volia dedicar la vida a allò. Vaig preparar-me les oposicions per poder exercir de jutge, que era una manera de fer feina amb Dret Penal i ajudar la gent a resoldre els seus problemes. És una manera de compaginar la meva passió pel Dret Penal i la voluntat d'intentar contribuir a fer una societat més justa.

Amb el temps que duis de trajectòria, heu vist satisfetes aquestes motivacions? 

— Evidentment, sí. Aprovar les oposicions va suposar una gran satisfacció, perquè és un esforç molt gran que no semrpe dona els seus fruits. El meu dia a dia em realitza laboralment, perquè puc ajudar la gent a trobar solucions. És cert que, de vegades, les decisions que prenem socialment o moralment no són les més ben vistes, però són solucions fonamentades en Dret.

Sou una jutgessa mig mediàtica, per dir-ho d’alguna manera, en l’àmbit illenc. Sovint parlau a través de les xarxes de la manca de comunicació o de saber-se explicar de la justícia. Considerau que us heu d’acostar més a la població perquè entenguem la vostra feina i, també, les vostres decisions? 

— No tenc interès a tenir un perfil mediàtic, ans al contrari. Però sí que consider, com deia abans, que s'ha de donar a conèixer la nostra feina; donar explicacions sobre problemes jurídics d'actualitat, per exemple. En casos mediàtics o d'interès públic, els jutges hauríem d'explicar la sentència després de dictar-la. Quan ens presentam com una administració propera a la gent, molts dels prejudicis que existeixen, que a vegades estan justificats però a vegades no, es flexibilitzarien.

També heu criticat el mal estat dels vostres equipaments per treballar, un fet que és el resutlat que les competències judicials de les Balears siguin de l’estat espanyol i no del Govern balear. Què guanyaríeu si passassin en mans del Govern? I per què no hi passen? 

— Sempre he pensat que l'Administració ha d'estar a prop de la gent i del territori sobre el qual ha d'exercir les seves funcions. La distància t'allunya del coneixement de la situació del teu entorn. Diria que no passa per una qüestió pressupostària, perquè la judicial no és una administració barata.

Masclisme i cultura jurídica, de l’editorial Lleonard Muntaner, és el llibre d’una altra poblera de categoria, Caterina Canyelles Gamundí. Va estar sis anys estudiant el sistema judicial a Mallorca i a Catalunya per descobrir com tracta la violència masclista. Canyelles és antropòloga, i en una entrevista en aquest mitjà va dir que la impressionava el “xoc cultural entre la lògica jurídica i l’antropològica. L’antropologia cerca la diversitat i s’ho qüestiona tot, mentre que el món del dret és més quadrat, fet de certeses indiscutibles”. Què en pensau?

— Conec na Cati des de fa molts anys i celebr la feina que ha fet en aquest darrers temps. Em sembla interessantíssim el punt de vista antropològic que posa damunt el sistema judicial, una visió fonamental que els jutjats hauríem d'emprar per millorar el tractament de les víctimes, especialment amb relació als delictes de violència de gènere. Nosaltres ens regim per la llei, i ella ho valora aplicant uns paràmetres molt diferents. Tal vegada, amb persones com ella, hauríem d'intentar adaptar la legislació i els procediments que empram –que són reglats i no es poden canviar, però sí adaptar– per tenir una visió més humanista i social.