La galeria Mayoral reivindica les dones artistes del surrealisme

BarcelonaLa poliomielitis i un accident de trànsit als 18 anys van marcar la salut de la pintora mexicana Frida Kahlo de per vida. Tot i que va haver de passar pel quiròfan en nombroses ocasions, no es va deixar vèncer, en cap dels sentits. “Malgrat les operacions quirúrgiques a les quals es va sotmetre, es veia com un ésser profundament sexual”, afirma la crítica d’art i comissària Victòria Combalia, al davant d’una raresa de la pintora: el dibuix Autoretrat com a genitals, exposat a la galeria Mayoral dins la mostra Dones surrealistes i la seva connexió amb Catalunya. La mostra és la primera d’aquesta temàtica que es fa a l’Estat.

Val la pena visitar l’exposició per veure aquest autoretrat de Kahlo i dos més -també poc coneguts- de l’artista. El primer és triple, i la mexicana hi apareix de nena, d’adolescent i d’adulta. A l’altre hi apareix dibuixant, i el seu braç dret adopta cinc posicions diferents. Frida Kahlo, per cert, va tenir un vincle indirecte amb Catalunya a través de la relació que va tenir amb el pintor Josep Bartolí, que es va exiliar després de la Guerra Civil a Mèxic i als Estats Units.

La mexicana és la més popular de les vuit artistes que integren la mostra. “A les dones artistes del surrealisme els costava fer carrera. Els homes són més competitius per naturalesa i algunes famílies eren molt repressores amb elles”, explica la comissària. Un cas paradigmàtic és el de la catalana Ángeles Santos, de qui es pot veure un dibuix preparatori del mític Un món, conservat al Museu Reina Sofia, i la pintura de la mateixa època Ànima que fuig d’un somni. Després de casar-se amb el pintor Emili Grau Sala, va abandonar el surrealisme i va començar a pintar natures mortes de flors.

Victòria Combalia és també l’autora del llibre Musas, mecenas y amantes. Mujeres en torno al surrealismo (Editorial Elba), però en aquesta ocasió ha rastrejat col·leccions privades europees i nord-americanes per donar visibilitat a la tasca creativa, sovint oblidada, d’aquestes dones. “Havien de trencar més barreres socials que els homes. Com a bones surrealistes, comparteixen l’interès pel misteri, el món inconscient, la màgia, l’alquímia i l’abjecció”, subratlla la comissària.

Entre la vintena de peces exposades, també són rareses dos cadàvers exquisits d’una de les últimes descobertes entre aquestes dones artistes, la francesa Valentine Hugo, que va visitar Dalí a Cadaqués amb André Breton. També s’hi pot veure un retrat de Picasso que va fer als anys 50, un record de la profunda amistat que els va unir i de l’ajut econòmic que el malagueny li va proporcionar quan va passar penúries econòmiques en la seva maduresa.

La mostra també inclou treballs de quatre grans artistes del surrealisme més conegudes: Remedios Varo, Maruja Mallo, Lee Miller i Leonora Carrington. Aquesta última va passar per Andorra i per Barcelona quan fugia del nazisme. El ventall de preus de les obres exposades va dels 20.000 euros als 300.000, malgrat que només mitja dotzena estan a la venda. La més cara és una natura morta de gran format i d’influència picassiana de la fotògrafa Dora Maar, també representada amb diverses fotografies, algunes de les quals van ser fetes a Barcelona.