Els Franco hauran de tornar les escultures de la catedral de Santiago

BarcelonaEl Pazo de Meirás, a Galícia, és una finca molt representativa de l'espoli que va practicar el règim franquista i, en particular, el mateix Franco. El castell, que havia estat propietat de l'escriptora Emilia Pardo Bazán, va ser regalat a Franco en plena guerra després d'una suposada col·lecta que en realitat va ser una extorsió generalitzada a tots els ajuntaments de la zona. Després, Franco el va omplir d'obres d'art i relíquies obtingudes de manera irregular. La finca no va ser recuperada per l’Estat fins al 2020, però el litigi per les relíquies s’ha allargat alguns anys més. A la capella, on es van casar dues de les netes del dictador, hi havia l’Abraham i l’Isaac, dues escultures del segle XII atribuïdes al Mestre Mateo. Originàriament, formaven part del conjunt escultòric del pòrtic exterior de la catedral de Santiago de Compostel·la. Des de feia anys hi havia un litigi obert entre el consistori i els hereus de Franco que es negaven a tornar-les. Finalment, ho hauran de fer arran d'una sentència del Tribunal Suprem que no dona per vàlida l’anterior, segons la qual els béns no s’havien identificat de manera adequada.

La demanda de l’Ajuntament argumentava que havia comprat aquestes dues escultures al comte Ximonde el 1948 i que hi havia una escriptura que ho demostrava. Tanmateix, pocs anys després van passar a mans de Franco. La dona del dictador tenia tendència a encapritxar-se de coses boniques i, el juliol del 1954, en una visita a l’Ajuntament de Santiago, es va mostrar interessada per Abraham i Isaac. L’aleshores alcalde la va voler complaure i les va enviar al Pazo de Meirás sense cap mena de negociació ni tràmit mercantil.

Els hereus del dictador van assegurar que els seus avis sempre havien defensat que les havien comprat a un antiquari. La sentència anterior de l’Audiència Provincial havia donat la raó a la família del dictador perquè afirmava que les estàtues reivindicades no havien estat identificades correctament. Segons l’Audiència Provincial, no hi havia cap prova que les estàtues que havia comprat l’Ajuntament el 1948 fossin les mateixes que tenien en aquells moments els hereus del dictador. En la sentència del Suprem s’afirma que es va cometre un "error patent i manifest" en la valoració de les proves. Aquest error va consistir en el fet que una de les estàtues que havia comprat el consistori tenia una fractura i, en canvi, les que tenen els Franco no. Tanmateix, a les fotografies s’observa que no és així: una d’elles té una fractura a mitja cama.