PalmaL’anomenada Profecia dels Papes, que s’atribueix a sant Malaquies -un bisbe medieval irlandès- està formada per 112 lemes o frases en llatí, i n’adjudicava un a cada un dels papes a partir de Celestí II, incloent-hi els antipapes. Però l’il·lustrat Benito Jerónimo Feijóo, i altres, s’adonaren que fins el 1590, que és quan es publicaren, els lemes coincidien amb els papes com un guant, i, en canvi, des d’aquesta data, s’han de fer equilibris per ajustar-los. Per exemple: Gil Sánchez Muñoz, Schisma Barcinonum (cisma dels barcelonesos), cismàtic i de la Corona d’Aragó. Mentre que Benet XVI és De Gloria Olivae (de la glòria de l’olivera), enigmàtic, a simple vista. Però ja no queden lemes: l’actual papa Francesc seria el Petrus Romanus (Pere Romà), és l’últim de la llista de la pretesa profecia, que diu que “pasturarà les ovelles enmig de grans tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons serà destruïda i el jutge tremend jutjarà el món”. “Quan jo era menut, algú, no sé qui, probablement un clergue ociós, es va treure de la màniga les profecies de sant Malaquies”, conta Joan Fuster a Viure per viure. “Ara, segons veig, és Nostradamus qui està de moda (...) Es tracta, en tot cas, d’amargar-nos la vida pel procediment expositiu d’anunciar-nos una fi del món immediata”.
Profecies apòcrifes a part, Antoni Despuig (1745-1813) és el mallorquí que, fins ara, ha pujat més amunt la cúpula vaticana. Ja el 1799, diu Marià Carbonell, va “maniobrar oficiosament en el conclave que va elegir Pius VII”, que el va fer cardenal el 1803. Detingut el papa per Napoleó, Despuig fou vicari general de la Santa Seu i camarlenc del col·legi cardenalici.
A Bearn, de Llorenç Villalonga, Don Toni i el capellà Joan Mayol visiten al Vaticà Lleó XIII, si bé a la versió cinematogràfica de Jaime Chávarri (1983) es va fer servir Palma per recrear Roma. El papa Lleó hauria estat a Mallorca i li demanà al senyor de Bearn si encara feien voltes els bianchi mulini (molins blancs). Però, segons l’historiador Roman Piña Homs, era el seu predecessor, Pius IX, qui demanava als visitants mallorquins pels bei mulini bianchi (bells molins blancs). Aleshores els papes ja havien perdut aquells Estats Pontificis que governaren mil anys, i un amic imaginat per Miquel dels Sants Oliver, a un article a La Almudaina el 1890, proposava instal·lar el papa a la capital mallorquina, imaginant l’esplendor d’una Palma vaticana cap al 1910, com una mena de nou Avinyó.
