FOTOGRAFIA
Cultura 13/03/2016

La fotografia ‘D’anar i tornar’ de Toni Catany conquesta la Pedrera

Aquest dilluns s’inaugura a Barcelona una gran revisió de l’obra de l’artista llucmajorer

Cristina Ros
3 min
ROSTRES, LLOCS I OBJECTES  1. A l’illa Margarita, 1996. Polaroid transportada. 2. Calcuta, l’Índia, 2011. 3. Cossiol núm. 5, 1985. 4. Natura morta núm. 88, 1985.

BarcelonaUnes 150 obres, entre fotografies, llibres d’artista i alguns objectes significatius s’han reunit per oferir, en el marc de La Pedrera de Barcelona, una de les lectures possibles de l’ingent llegat de Toni Catany. L’exposició, la primera gran revisió de l’artista després de la seva mort sobtada el 14 d’octubre de 2013, dibuixa un principi vital i professional que queda resumit en el títol de la mostra: Toni Catany. D’anar i tornar.

No és un recorregut cronològic el que proposen els comissaris de l’exposició, Antoni Garau i Alain D’Hooghe (director i vicepresident de la Fundació Toni Catany, respectivament). D’anar i tornar ofereix l’oportunitat d’observar com el fotògraf llucmajorer anava pel món i es trobava a si mateix, redescobria objectes, costums i paisatges de la infantesa en llocs remots i creava així tot un univers de relacions que és, precisament, l’univers en què posa l’accent la mostra que s’inaugura aquest dilluns a la seu de la Fundació La Pedrera, l’edifici de Gaudí al passeig de Gràcia que estarà oberta fins al 17 de juliol. Segons remarquen D’Hooghe i Garau al llibre editat, aquesta mostra és “la primera que no ha pogut tenir la participació activa de Toni Catany i l’única fins ara que no ha estat imaginada i concebuda per ell en persona”.

Un viatge per vuit àmbits

És conegut que Toni Catany solia treballar amb sèries llargues de fotografies que realitzava bé a la seva casa estudi de Nou de la Rambla, a la ciutat vella de Barcelona, bé durant els múltiples viatges que va fer per distints continents. L’exposició ‘D’anar i tornar’ es pot entendre com un viatge per la fotografia de qui fou premi Nacional tant pel Ministeri de Cultura espanyol com per la Generalitat de Cataluya. Ara bé, no és un viatge a l’ús, no manté un fil cronològic, ni tampoc es pretén fer un viatge per territoris concrets. És més, sèries com la feta a Venècia, la ciutat que més admirava, es troba a l’exposició en format llibre, una altra de les passions de l’artista: compondre els llibres ell mateix.

Amb uns prolegòmens que obren la mostra a Eivissa, en el retrat d’un nin cap pelat amb dues pageses darrere fet el 1967 i que Catany considerava la primera fotografia amb la singularitat que distingeix un artista, i continuant pel paisatge de pins i mar de Llucalcari (relacionat amb una branca torta dins un goy d’aigua), o els retrats d’amigues del fotògraf que introdueixen una selecció d’obres de ‘Somniar déus’, són la porta d’entrada a un recorregut extens per alguns dels àmbits més significatius que treballà Catany.

De les reconegudes qualitats com a retratista i de l’agudesa en la tria de persones, n’és mostra ‘Mirades fortuïtes’ rostres, torsos carregats de vida trobats als carrers o als mercats de Veneçuela o de Cuba i que tenyeixen la fotografia sempre austera de Toni Catany, d’una gran vivor i harmonia cromàtica.

Sèries inèdites

També del Carib arribaren en les maletes del fotògraf unes joguines de fusta pintada amb les quals ell, durant el mes de març de 2013, seguiria jugant al seu estudi de Barcelona per fer una sèrie de ‘Barques i peixos’ que havia quedat inèdita. Coloristes també, però amb la subtilitat d’una cultura més espiritual, se succeeixen els joves dels mercats de Bangla Desh, homes i dones ataviats amb preciosos saris a la Índia i fins i tot algun retrat fet durant un viatge a Etiòpia, quan cercava un personatge del Tirant.

Fer una aturada especial en les ‘Natures mortes’ és obligat en revisar l’obra de Toni Catany. “Vet aquí una rosa mallorquina i un llimó, i les seves aromes, que el sol de les Illes ha fet més intenses” és un dels escrits de l’artista que es troba en el recorregut de l’exposició. Subtileses, barroquisme mai cridaner, evocacions de Chardin, les natures mortes de Catany són imatges preciosistes en la concepció, els elements retratats i sobretot la llum.

Especialment essencial és la llum en la sèrie ‘Matèria obscura’, enles quals el color, si n’hi ha, és només una pinzellada entre una extrema foscor. Així i tot, l’exposició torna al color amb una altra sèrie inèdita, ‘Parets mestres’, inspiració d’artistes. I de la senzillesa d’aquestes parets pintades, a la humilitat del corral de ca sa mare, d’on sorgeix un dels treballs més exquisits de Catany, la sèrie ‘Cossiols’. La mostra acaba amb una selecció dels ‘Altars profans’, sèrie que es va poder veure a Llucmajor, darrera sèrie treballada per l’artista, en la qual queda més patent que mai aquest permanent ‘D’anar i tornar’.

stats