La formació dels creadors, una assignatura pendent a les Illes

PalmaSi bé l’oferta formativa en matèria cultural ha viscut nombrosos canvis en els darrers trenta anys, com l’aparició, l’any 2006, de l’ESADIB, centre dedicat a la formació d’actors, encara són poques les opcions de formació que tenen els creadors de les Balears, ja siguin de l’àmbit artístic, musical o literari. També en les arts escèniques, ja que el bon moment que viu la dramatúrgia no està directament vinculat a un increment de la formació que s’ofereix a les Illes.

Però anem a pams. Des de l’any 2019, l’Associació de Dramaturgs de les Illes Balears convoca la Setmana de la Dramatúrgia, que el pròxim octubre arribarà a la cinquena edició i que proposa tallers, conferències i converses amb diferents professionals. Marina Salas, qui va guanyar el premi Art Jove de dramatúrgia aquell 2019, reconeix que aquest esdeveniment posa en evidència les contradiccions existents en relació amb la formació en aquest àmbit. “Els tallers que fan estan molt bé en tots els sentits, però sovint hi ha poca gent, en aquestes activitats, i t’has de demanar si és perquè hi ha poca gent que es dediqui a això o si no n’hi ha més perquè precisament no existeix una major oferta de formació per ser dramaturg”, diu. Observa que el concepte mateix de formació té múltiples significats en l’àmbit de la creació: “Formar-se vol dir fer cursos o també és anar a veure teatre? Perquè tampoc ens arriben totes les propostes i això és clau”.

Escoles d’escriptura

El mateix succeeix en l’àmbit de l’escriptura. Si a ciutats com Barcelona l’oferta formativa per a escriptors és diversa, amb centres que tenen una programació anual dedicada a aquesta matèria, com l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès o l’Escola Bloom, les possibilitats a les Illes són cursos o tallers aïllats i puntuals. L’escriptor mallorquí Melcior Comes imparteix cursos sobre temàtiques com la construcció dels personatges a l’Ateneu Barcelonès, i ben aviat començarà també a l’Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà de Girona. Defensa que aquest tipus de formacions signifiquen “poder treballar en un projecte literari al costat d’un professor que és un escriptor amb experiència, i al costat de companys amb interessos comuns, dels quals podràs extreure coneixements, lectures, consells i crítiques constructives”. Afegeix que serveix també per “posar un peu dins el món dels escriptors i informar-te de com funciona el mercat editorial o les publicacions”. Sobre el buit que hi ha en aquesta matèria a les Balears, ho relaciona també amb una qüestió demogràfica –“allà on hi ha moltes persones hi ha molts interessos diferents i, per tant, hi ha demanda”–, però assenyala la formació online com un recurs en auge. “Tenc alumnes en català escampats per tot el territori catalanoparlant, també mallorquins, i catalans que viuen a fora, als EUA, a Suïssa o a València. Hi ha demanda, n’estic convençut, i he tingut alumnes mallorquins i menorquins, i autors molt sòlids que han acabat publicant o que ho faran en el futur”, comenta.

La mercantilització de l’educació

Sobre les sortides laborals de les formacions per a creatius hi reflexiona també el director i guionista Ferran Bex, qui opina que en l’àmbit del guió hi ha una “manca d’oferta molt gran tant en l’aprenentatge com en les feines on després pots continuar la teva formació treballant. Hi ha molts de llibres de guió que t’ajuden a aprendre moltes pautes”, diu, “però no són regles inamovibles i un professor et pot ajudar a trobar el teu camí a l’hora d’escriure”. Bex és actualment professor de guió al CEF, centre privat de formació en arts audiovisuals que va ser creat l’any 1993. A més de formació cinematogràfica, aquesta escola ofereix, entre d’altres, cursos de fotografia. També n’és professora l’artista i fotògrafa Marina Cánovas, qui subratlla les dificultats d’especialitzar-se en els àmbits creatius i artístics a les Balears. “Hi ha oferta referent als estudis bàsics”, afirma, “però hi ha poques opcions si el que vols és especialitzar-te, malgrat que sovint aquestes especialitzacions després no tinguin sortida laboral aquí. Això el que provoca és que aquests estudis acabin relegats a centres privats i aquest fet genera una sensació de mercantilització de l’educació. Almanco aquí, sembla que l’oferta depèn del que pugui tenir sortida i no d’ampliar coneixements i formar-se des del punt de vista cultural o social”.

Si bé l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, on s’ofereixen cicles de fotografia, il·lustració o còmic, entre d’altres, és considerada una de les més antigues de l’estat espanyol, no inclou entre la seva oferta el grau de Belles Arts. Va ser fa tot just un any quan s’iniciaren per primera vegada aquests estudis a les Balears, després d’anys de reivindicacions. Ho feren, això sí, en un centre privat adscrit a la Universitat de les Illes Balears i no a la mateixa universitat. Ho imparteix l’Escola Universitària Adema, on també s’ofereixen estudis de nutrició i odontologia. Una de les principals diferències entre aquesta oferta formativa i la de la Universitat de les Illes Balears és, òbviament, el preu. Actualment, la matrícula del primer curs de Belles Arts a Adema supera els 7.000 euros: cada crèdit costa prop de 112 euros, un preu molt superior al del crèdit de la UIB. Per exemple, per al grau d’Història de l’Art, a la Universitat de les Illes Balears el crèdit té un preu de 13,40 euros, amb un cost total de 845 euros de matrícula del primer curs, mentre que la mateixa matrícula per al grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona té un cost total de 1.248 euros, amb un preu de 18,46 euros per crèdit. Per a Joan de Pedro, el responsable per part de la UIB de la direcció acadèmica d’Adema, els estudiants de les Balears estaven fins ara “condemnats sí o sí a estudiar fora si volien fer Belles Arts” i, si bé reconeix la diferència de preus pel fet de ser un centre privat, considera que es tracta d’una matrícula “discreta” en comparació amb el que suposa estudiar fora.

Tanmateix, si bé incorporar la formació de Belles Arts era una reivindicació històrica del sector artístic de les Balears, n’hi ha que consideren que aquests estudis haurien d’haver estat incorporats directament a l’ensenyament públic. “Durant anys ho vàrem reivindicar des de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears, que hi hagués una aposta per part dels polítics per oferir aquests estudis”, explica l’artista Lluís Fuster, qui ha format part de l’AAVIB durant més de 25 anys. Després de les polèmiques viscudes al si de l’associació durant la primavera passada, Fuster ja no en forma part i lamenta que la deriva viscuda per aquesta entitat en els darrers temps “faci molt complicat emprendre aquest tipus de reivindicacions com havíem fet fins ara, sense un espai de trobada com havia estat sempre l’AAVIB”. En tot cas, al capdavant dels estudis del grau de Belles Arts s’hi troba l’artista i doctora Amparo Sard, amb llarga experiència com a docent fora de les Balears. Per a ella, posar en marxa aquests estudis era més que necessari en un territori tan vinculat al món artístic. “Érem el territori que més galeries aportava a la fira ARCO, la més important de l’Estat, i en els 20 anys que vaig fer de professora a Barcelona hi vaig veure passar molts d’artistes mallorquins que no s’havien pogut formar aquí”.

El component vocacional

Ara bé, si hi ha un àmbit en què existeix oferta pública des de fa més de 20 anys és el de la composició musical. Aquesta especialitat va néixer amb la mateixa fundació del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, l’any 2001, i enguany té set alumnes matriculats. El perfil de tots ells, però, és ben divers. “Tenim alumnes molt joves, que tot just han acabat el Batxillerat, però també de més grans, amb una vida laboral activa i que continuen formant-se, cosa que els permetrà promocionar en les seves respectives feines”. Així ho explica Carme Fernández Vidal, cap del Departament de Composició del Conservatori, qui afirma que les sortides professionals arriben a ser molt diverses. També subratlla la importància d’un component fonamental a l’hora de decidir emprendre qualsevol estudi vinculat al camp artístic: la vocació. “La música no és només una professió, és una manera de ser i d’entendre la vida. No hem d’oblidar mai el component vocacional”, conclou.