Art

Fito Conesa, artista: "El 'Mediterráneo' de Serrat no existeix"

L'artista inaugura el Festival Loop al Centre d'art Tecla Sala amb l'estrena de l'òpera 'Anòxia. Un preludi constant'

3 min
Fito Conesa immers dins la seva pròpia obra 'Anòxia. Un preludi constant'

Hospitalet de LlobregatL'anòxia és la disminució o manca d’oxigen respirable en les cèl·lules o els teixits d’un organisme. L'excés de fertilitzants agrícoles i els residus ramaders mal gestionats van degradar l'aigua del Mar Menor el 2021 fins al punt que els peixos i els crustacis que hi vivien van morir per anòxia. Ara l'artista Fito Conesa (Cartagena, 1980) tracta el problema de l'anòxia com un punt de partida de l'òpera en tres actes Anòxia. Un preludi constant, l'obra que ha inaugurat aquest dimarts el festival Loop al Centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. "L'aigua és una. Un petit problema en un punt acaba afectant tot l'ecosistema aquàtic. Els episodis d'anòxia del Mar Menor es reproduiran en altres punts", adverteix Fito Conesa.

Fito Conesa està establert a Barcelona des de fa anys. És conegut per treballs com Helicon, un vídeo propietat del Macba amb el qual va denunciar la contaminació de la zona minera de Riotinto. Amb Anòxia, el seu objectiu ha sigut amplificar la seva inquietud ambiental a tota la Mediterrània. "La crisi no és només climàtica, sinó també humanitària. El Mediterráneo de Serrat no existeix. Tampoc quan ell la cantava. Aquesta visió romàntica de la Mediterrània no existeix", insisteix Conesa. "La Mediterrània, com indica el seu nom, és un mar intermedi, de tràfic de persones, de mercaderies. Això no ha canviat, i ara, a més, està travessat per aquests episodis de manca d'oxigen a l'aigua".

Teaser del vídeo de Fito Conesa 'Anòxia'

La veu que sona a Anòxia és la de Claudia Schneider, col·laboradora habitual de Carles Santos (1940, Vinaròs - 2017, Vinaròs). Schneider interpreta un poema del mateix Conesa, un altre del poeta Joan Fontdeglòria i el poema de Kavafis Esperant els bàrbars en versió de Carles Ribas. Les imatges barregen filmacions del mateix Conesa i imatges d'arxiu. Totes elles reflecteixen l'explotació impenitent de la Mediterrània per part de l'home. Es poden veure platges plenes a vessar, hotels gegants a la vora del mar, creuers i vaixells de pesca en plena feina. També arqueòlegs subaquàtics treballant, i escenes de processons de la Mare de Déu del Carme com la de Badalona. A vegades, les escenes religioses es barregen amb altres de les protestes contra el desmantellament de l'empresa de construccions navals militars Bazán, durant les quals va cremar el Parlament de Múrcia el 1992: "Són una romeria religiosa i una altra política", diu Conesa.

Entre la política i la poètica

L'arrencada de l'òpera és força abstracta, i al mateix temps, molt eloqüent: la gernació de meduses que omple la pantalla reflecteix el fet inquietant que aquestes criatures es multipliquen a mesura que augmenta la temperatura del mar. "Anòxia és un projecte polític i poètic. Entenc la poesia en el sentit que serveix per canalitzar unes formes de sentir o unes formes de protesta que ja no funcionen en el llenguatge comú", diu Conesa.

Anòxia. Un preludi constant, que estarà en cartell fins al 15 de desembre, és el projecte guanyador de la novena edició del Premi de Videocreació dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, i després de Tecla Sala, es podrà veure en la resta de centres de la xarxa de tot Catalunya. Conesa assegura que és un "punt d'inflexió" en la seva trajectòria i que és el treball que més l'ha remogut, per les mirades múltiples amb les quals ha treballat en les filmacions d'arxiu i per totes les decisions musicals que ha hagut de prendre sense ser músic.

stats