Equipaments
Cultura 28/01/2022

L'Hermitage descarta definitivament Barcelona: cronologia d'un fracàs

Els promotors confirmen que donen per tancat el projecte i lluitaran per una indemnització de l'Ajuntament

5 min
Perspectiva dels terrenys on es construiria el museu Hermitage de Barcelona, al costat de l'Hotel Vela, a la Barceloneta.

BarcelonaNo hi haurà una sucursal de l'Hermitage a Barcelona. Després de 10 anys, quatre emplaçaments, un director, diversos projectes arquitectònics i artístics, i la promesa de 50 milions d'inversió i 380 llocs de treball, els promotors de la franquícia han avançat a El País –i ha confirmat l'ARA– que tiren la tovallola i només seguiran el litigi als jutjats per aconseguir una indemnització. Després de l'oposició frontal de l'Ajuntament de Barcelona, han aturat totes les inversions, però esperen recuperar els 3 milions d'euros que afirmen que han invertit en l'última dècada, a més d'una indemnitació. Expliquen a El País que 23 capitals de província espanyoles han aixecat la mà per acollir aquesta franquícia. Les mateixes fonts han explicat a l'ARA que no faran més declaracions sobre el tema.

La segona tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, dels comuns, ha recordat aquest divendres que "les accions judicials ja fa temps que estan sobre la taula" i que els serveis jurídics municipals defensen que "l’actuació de l'Ajuntament és correcta". "Jurídicament podem estar tranquils perquè s’han fet les coses correctament", ha dit Sanz sobre la possibilitat que el litigi pogués implicar haver de pagar una quantiosa indemnització als promotors de l'Hermitage. "El temps ens ha donat la raó. La ciutat i les administracions hem de tenir la potestat de poder escollir el millor projecte per a la ciutat –ha afegit Sanz–. Mai ens hem compromès amb cap projecte en concret, excepte ara amb el Liceu del Mar", la proposta d'una seu del teatre a l'antic Imax del Port Vell , que ha descrit com "un projecte amb el qual Barcelona hi guanya, que no està basat en una franquícia, que és autòcton, que és propi, i que té l’aval de totes les administracions perquè és públic". El regidor de Cultura, Jordi Martí, ha piulat: "L'Hermitage se'n va, la cultura es queda".

Els seus socis de govern, però, no pensen el mateix. El primer tinent d'alcaldia de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, ha assegurat en el plenari municipal que "no renuncia" al projecte del museu Hermitage, que considera un "projecte estratègic per al futur de la ciutat" juntament amb l'ampliació de l'aeroport del Prat d'aquí cinc anys i la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030: "No hi renunciem, jo no hi renuncio, i l'alcaldessa ho sap perquè l'hi he dit, ni a l'ampliació d'aeroport d'aquí cinc anys, ni a l'Hermitage i, evidentment, no renuncio a perdre l'oportunitat que ens dona la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern", ha dit Collboni.

"Que hi hagi discrepàncies en un govern de coalició és normal. Això no significa que els projectes s'abandonin; significa que cal esperar l'oportunitat i sumar els consensos de tots els grups i la societat en tots aquests projectes que, efectivament, són estratègics per al futur de la ciutat de Barcelona", ha afegit Collboni. Segons Sanz, "dins del govern municipal hi ha diferències, i amb tota normalitat aquestes diferències s’expressen i són normals en democràcia". "No som el mateix partit. Com a govern municipal ja hem determinat les passes, després cada partit pot fer el que cregui", ha dit Sanz.

Deu anys de controvèrsia

Les primeres notícies del cas es remunten a principis del 2012 sota el govern d'Artur Mas a la Generalitat. A la tardor va sortir a la llum l'acord d'una societat privada amb el museu rus (que té als magatzems 2,9 milions d'obres d'art) i les negociacions amb el Port i l'Ajuntament de Barcelona. Per demostrar que Catalunya obria la porta al projecte, Mas i Mascarell van escenificar una trobada amb la ministra de Cultura russa, Alla Iurievna Manilova –anys després Mascarell va rebaixar-ho a una simple declaració d'intencions–. Era el novembre del 2012. Els impulsors es deien Cultural Development BCN i al darrere hi havia l'arquitecte barceloní Ujo Pallarés, i Valeri Iarovslavski com a inversor.

El setembre del 2013 es va saber que el científic Jorge Wagensberg pilotaria el centre . El seu prestigi reformulant el CosmoCaixa dotava de solidesa i singularitat el projecte: el dibuixava com un "museu del coneixement" més que un espai expositiu "ancorat al segle XIX o XX". El principal inconvenient i els recels dins el sector cultural tenien a veure amb el finançament. Les administracions asseguraven que no hi abocarien diners públics, però l'Hermitage tenia experiències fallides a Londres i Las Vegas, i una seu funcionant a Amsterdam. Wagensberg va morir el març del 2018 i el projecte artístic va perdre el seu principal actiu.

Presentació en societat

El juny del 2016 es va fer una presentació a la Llotja que volia recollir adhesions entre la classe política i l'elit empresarial, malgrat que des de les administracions (llavors amb Berta Sureda a l'Institut de Cultura del consistori i Jusèp Boya des de la conselleria) en parlaven amb distància. Allà es va saber que l'emplaçament pactat amb el Port seria a la Nova Bocana, a prop de l'Hotel Vela, el tercer lloc anunciat (després d'unes antigues naus al port, l’edifici de la Duana i la Facultat de Nàutica). L'obertura estava prevista per al maig del 2019 i la primera pedra s'havia de posar el 2017. L'arquitecte de l'edifici era el mateix Pallarés i la concessió seria per 50 anys.

Abans, però, calia canviar els usos del solar i afegir-hi els usos culturals als comercials. El Port ho va aprovar ràpid, però no l'Ajuntament, que demanava temps i estudis de mobilitat, i també qüestionava l'origen del finançament i quina vinculació tindria el museu amb el sector artístic català. El novembre del 2017 la requalificació no arribava i l'equip de Colau justificava que no veia clar l'emplaçament perquè volien usos ciutadans a la zona. Els veïns llavors també en denunciaven l'"opacitat" , però més endavant acabarien remant-hi a favor perquè es garantien certs beneficis, com borses de treball per a veïns. Mentre la Generalitat es va desmarcar del tot del projecte, el consistori sempre va donar senyals d'incomoditat.

Com seria l’Hermitage de Toyo Ito.

Mentrestant, els promotors afirmaven que el projecte continuava: havien tancat el preacord per la cessió d'obres amb l'Hermitage i la inversió pujava als 50 milions d'euros, 30 dels quals per l'edifici blanc i serpentejant que havia dissenyat Toyo Ito (això sí, a imatge i semblança d'un altre museu seu). Calculaven que el museu tindria més d'1 milió de visitants a l'any, més que els Museus Dalí. L'abril del 2019, quan s'hauria d'haver obert el centre segons les primeres previsions, s'aprova el canvi d'usos amb els recels de l'Ajuntament . Aquí ja es menciona el fons suís-luxemburgès Varia com a promotor que, segons El País, controla el 80% de la societat Museu Hermitage Barcelona.

Llavors és quan comencen les constants friccions entre el consistori i els promotors. El revés més important va ser, el gener del 2020, quan l'Ajuntament va encarregar diversos estudis que desaconsellaven el projecte. "Ara mateix l'Ajuntament no pot autoritzar el projecte de l'Hermitage", va dir Janet Sanz .

L'últim gir de guió, el maig del 2021, va ser la inclusió del Liceu al complex perquè l'Ajuntament s'ho mirés amb bons ulls, però l'operació no tenia fonament en cap projecte executiu –de fet, no hi cabia una sala de concerts dins el museu–. També va aparèixer com a projecte alternatiu la idea de fer en aquell espai un centre de recerca i innovació, l'European Urban Tech, que l'Ajuntament veia amb més bons ulls . Però, finalment, el mateix maig del 2021 l'Ajuntament de Barcelona va tombar el projecte i va contradir l'aprovació que havia fet dies abans el Port. Per no ser taxatius i rebutjar de ple la inversió –que ha tensionat el govern municipal, perquè el PSC hi està a favor–, asseguraven que es podia plantejar de zero un projecte diferent, en un altre lloc, cosa que els inversors han declinat. Va començar així una batalla judicial que es podria allargar anys i podria comprometre per tot aquest temps el solar de la Nova Bocana. El Liceu, en canvi, ja ha apuntat cap a un altre emplaçament: l'espai que fins ara ocupava l'Imax .

stats