'O fado', perquè no hi hagi dubtes

PalmaVeure i escoltar Marco Mezquida sempre resulta una experiència nova. De qualsevol branca de la música passada pel seu eclèctic estil sempre en surt un esqueix tan deliciós com inversemblant. Per tant, veure’l interpretar fados és com recollir els deliciosos fruits d’un arbre fins aleshores desconegut. Arriba acompanyat i acompanyant la cantant lisboeta Lina Rodrigues, amb qui han fet una petita tombarella al gènere trist per excel·lència, començant per la cosa que sigui un piano l’instrument sobre el qual vetllen les cançons. Ja tan sols aquesta circumstància resulta prou significativa i vull pensar que, d'alguna manera, també obliga petits canvis a la manera de cantar. En qualsevol cas, el concert que oferiren a Pollença, dins el marc de Sonsdenit 25, al mític Claustre de Sant Domingo, i amb el qual iniciaren la gira de presentació del disc que han enregistrat i que sortirà per setembre, va ser del tot engrescador, i amb el públic, que gairebé omplia el recinte, dret per acomiadar la parella.

 O fado, perquè no hi hagi dubte del que hi ha, és el títol del disc, com també del concert, i naturalment d’una de les cançons. Una composició d’ambdós, encara que com gairebé totes, perquè, al cap i a la fi, el sedàs de Mezquida ho transforma tot de tal manera que res és com era. Tot adquireix personalitat pròpia. També els acompanyaments, que segur que es podrien escoltar sense la lletra i els gaudiríem amb la mateixa intensitat, però d’una altra manera. Destacar aquesta circumstància no lleva el paper secundari que indiscutiblement s’ha atorgat Mezquida. Ell està per complet al servei de la veu d’una Lina que a més és compositora i pot posar música a uns poemes de Miquel Torga i a Luís Vaz de Camões, els grans poetes portuguesos, com també, junts, poden fer una suggestiva versió d'El rosario de mi madre, de Mario Cavagnaro, que immortalitzà María Dolores Pradera i retre homenatge a la gran cantant de fados, Maria Teresa de Noronha, amb O fado da defensa. No va faltar Gota d’água, de Lina… I així fins a dues hores de concert.