OBSERVATORI

L’exercici obligat

Han perdut pes i credibilitat. Els programes electorals no són el que eren, si és que qualque vegada ho varen ser. Pensats com a fulls de ruta que haurien de segellar el compromís d’una formació política amb la ciutadania, es troba l’excusa per incomplir-los en el mateix moment que se signa un pacte de governabilitat entre formacions distintes. Però fins i tot en el cas cada pic més improbable de majories absolutes que permetrien -per bé o per mal- l’execució de les propostes, l’experiència ens demostra que el programa electoral és poc més que l’exercici obligat per als equips de cada partit en aquestes setmanes prèvies a la campanya. I així els podem imaginar ara, treballant les promeses per als futurs governs autonòmic, insulars i municipals, en cadascun dels àmbits d’acció, també en la cultura que, abans de conèixer els programes, del partit que sigui, podem aventurar els ítems que inclouran. Etiquetem-los i vegem-ho.

#Infraestructures

Si voleu hi posam messions: no hi haurà cap formació que no prometi un nou equipament cultural. I qui en diu un, en diu vint-i-un, que són més o manco els que s’han anunciat aquesta legislatura. Anunciat i poc més. A l’hora de fer promeses, a tothom li brollen les idees: aquí el circ, aquí Barceló, aquí museus del Consell de Mallorca, aquí locals per a assaig... Tot això està molt bé si se sap com materialitzar-ho i mantenir-ho amb dignitat. Ara és l’hora de recordar-ho: ni una infraestructura cultural més mentre les que hi ha no puguin desenvolupar la missió que tenen. Si qualque formació, en comptes d’optar per la lluentor d’un nou equipament, es compromet a solucionar les grans mancances dels existents, li ho agrairem.

#Participació

Sortiran pertot, la participació, els processos participatius i la creació d’òrgans de participació. De moment, la participació l’hem coneguda poc més que com el procés avalador de qui s’ho fa tot sol i també com a reunió de tots els que hi van a agranar cap a ca seva. Si no hi ha cap partit que tingui el secret d’una vertadera i rendible participació, inclusiva i solvent, millor ni esmentar-la.

#Planificació

La planificació mai sobra, però sempre falta en els programes electorals. En tot cas, proposam un punt: desenvolupar plans sectorials des del minut 1. I ja que bastant a darrera hora aquesta legislatura que s’acaba ens ha deixat un Pla de Cultura -erràtic, sí; excessiu, també, i amb molts d’emperons-, aquest hauria de servir si més no per destriar-ne els punts més encertats, millorar la resta i, tot seguit, aplicar els plans que s’hagin acordat. S’actua massa des de la improvisació i el caprici. L’hora de planificar és sobretot ara.

#Turisme

Abans que no trobem en els programes aquesta frase tan recurrent de “potenciar el turisme cultural”, proposam fer cultura o estimular-la . El turisme cultural no pot ser un objectiu, ha de ser una conseqüència.

#Tècnics

Tot i dubtar que cap partit dugui al seu programa la dotació de tècnics dels distints àmbits culturals a les administracions i equipaments, la greu mancança que es pateix impossibilita l’acció. Si gairebé no hi hagués personal tècnic a la sanitat, no hi hauria formació política que no plantejàs solucionar-ho.

#Professionalització

Els professionals de la cultura saben fins a quin punt la seva feina necessita ser dignificada. Per tirar endavant les programacions culturals públiques, els treballadors més mal retribuïts són sovint els que realment fan cultura. Retribució digna vol dir reconeixement. Convindria tenir-ho en compte.

#Democratització

Una altra frase recurrent: “Democratitzarem la cultura”, que també se sol escriure “Cultura per a tothom”. És el punt que sempre llegim i que mai no veim complert.

#BonesPràctiques

Si hi ha la temptació de reivindicar-les electoralment, que ja ho sabem que queda bé, convindria revisar primer les que estan establertes i garantir-ne el compliment.

#Llengua i #premis

La llengua apareixerà a tots els programes, i en alguns, per destrossar la pròpia. Els qui prometran tornar a fer els premis literaris en castellà no ho fan per defensar-lo, sinó per debilitar el català. No han entès que els atacs a la nostra llengua no els han donat mai vots, sinó que han mogut riuades en contra.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF