'Exterior nit': la missió impossible de salvar Aldo Moro (que va traumatitzar Itàlia)

CanesCom un trauma impossible de superar, el record del segrest i assassinat d'Aldo Moro per part de les Brigades Roges l'any 1978 encara plana sobre la memòria col·lectiva dels italians. I s'ha fet recurrent també en la filmografia de Marco Bellocchio, potser el director contemporani que millor encarna certa idea de cinema polític. Després de dedicar al tema un documental, Sogni infranti (1995), i una pel·lícula, Bongiorno, notte (2003), l'octogenari cineasta hi torna amb una esplèndida minisèrie, Exterior nit, produïda per la RAI i que a Itàlia també s'estrenarà en cinemes en dues entregues.

En un festival com Canes, que té vetada la participació a concurs dels films produïts per Netflix, les sèries encara es contemplen amb cert prejudici. El delegat artístic del certamen, Thierry Frémaux, va presentar Exterior nit com "una pel·lícula per a la televisió", però cal defensar la naturalesa clarament serial d'aquesta esplèndida obra de Bellocchio. Estructurada en sis episodis, cadascun d'ells adopta un punt de vista concret sobre els mateixos fets. En el primer se'ns presenta Aldo Moro (Fabrizio Gifuni) els dies abans del segrest, quan ultima el polèmic govern d'unitat que havia d'incloure el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer, davant de la incomprensió d'altres membres del seu partit, la Democràcia Cristiana (DC), i del govern dels Estats Units. Bellocchio mostra el polític com una figura serena, conciliadora i d'hàbits austers, entregat a la seva causa. La segona part adopta la perspectiva de Francesco Cossiga (Fausto Russo Alesi), deixeble de Moro i ministre d'Interior aleshores. Al contrari d'altres col·legues de la DC, Cossiga s'obsessiona amb salvar Moro fins al punt de viure-ho tot plegat com una mena de turment psicològic. El tercer episodi presenta un altre home que farà, en principi, tot el possible per recuperar el polític segrestat, el papa Pau VI, a qui dona vida Toni Servillo, el protagonista de La gran bellesa. Si per a Cossiga la tasca de salvar Moro esdevé un malson, el pontífex la viu com una penitència el pes de la qual amb prou feines pot suportar. Les seves bones intencions es veuran enterbolides per les maquinacions d'una figura secundària però clau, el sinistre Giulio Andreotti.

Si el primer bloc d'Exterior nit se centra en els esforços estèrils de dos homes poderosos per salvar Aldo Moro, el quart i cinquè episodis es desenvolupen des de dues mirades femenines més marginals. En el quart pren protagonisme una integrant de les Brigades Roges, Ariadna Faranda (Daniela Marra), una dona obsessiva que tanmateix comença a qüestionar el que el seu grup està fent amb el polític democratacristià. La cinquena entrega està dedicada a Eleonora (Margherita Buy), la dona de Moro, que intenta mantenir la serenitat davant dels esdeveniments fins que s'adona que la Democràcia Cristiana i la resta de poders fàctics no tenen cap intenció de salvar la vida del seu marit. I comprèn fins a quin punt és convenient per a tots ells que les Brigades Roges assassinin aquest polític que havia allargat la mà als comunistes.

Modèlica en la seva recapitulació d'un esdeveniment històric, Exterior nit batega amb un vigor i una força insòlits en una sèrie televisiva, alhora que s'escapa dels pitjors tics de les ficcions d'aquest gènere. Bellocchio integra una dimensió més psicològica, onírica i simbòlica que atorga profunditat a l'experiència interior de cadascun dels protagonistes sense deixar de teixir una panoràmica del moment més dur dels anys de plom a Itàlia. Sens dubte, un dels millors títols d'aquesta 75a edició del festival de cinema més important del món és una sèrie.